La darrera Veu de Flix, núm. 490, ens ofereix una magnífica i documentada crònica històrica realitzada per Jaume Aresté Bagés sobre l'únic beat flixanco: Joan Baptista Ceró Cedó. Treball del que ofereixo al blog un breu resum.
Joan Baptista Cero Cedó (Flix, 1908 - Barcelona, 1936). Fill de Pere ((Flix, 1878) i Victorina (Tivissa, 1880). Cursà els cinc primers cursos al Seminari de Tortosa i per motius familiars es traslladà a Tarragona, al Seminari Pontifici, on continuà els estudis.
Als 22 anys, el dia 21 de juny de 1931, fou ordenat prebere pel cardenal Vidal i Barraquer. El dia 2 de juliol cantava la primera missa al col·legi de Jesús i María de Tarragona, en una capella que conserva el primer altar d'Antoni Gaudí.
L'agost de 1931 seria nomenat coadjutor de Bràfim, el novembre de 1932 ho seria de Cornudella, i el juliol de 1934, de Sarral. Posteriorment, el novembre de 1935, seria nomenat el vicari del Pla de Santa Maria (aleshores Pla de Cabra), Poble on va viure el drama de l'esclat de la Guerra Civil.
El 15 d'agost de 1936, fou detingut per un grup de milicians de la CNT-FAI a Barcelona, ciutat on s'havia refugiat en començar la Guerra, i assassinat durant la nit en un descampat proper del carrer de Ganduxer el 16 d'agost de 1936. Tenia 27 anys.
L'enterrament tingué lloc el 20 d'agost en una discreta cerimònia oficiada per un sacerdot vestit de seglar i el fèretre seria dipositat a un nínxol del cementiri de Montjuïc.
El procés de beatificació de Mossèn Joan Baptista Ceró es va iniciar a Tarragona el març de 1952, en base als nombrosos religiosos assassinats durant la Guerra Civil. Finalment, el Papa Benet VI va reconèixer 522 candidats com a màrtirs i elevats a beats el juny de 2012. Així en un acte solemne a Tarragona, Joan Baptista Ceró Cedó seria beatificat el 13 d'octubre de 2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada