UN BARBARA FORÉS: EL VI MÉS CAR DEL MÓN

Un vell conegut del poble de Flix l'amic Manolo Sanmartín, ex-secretari de l'Ajuntament, i la seua muller i enòloga Carme estan d'enhorabona, els hi ha arribat l'èxit internacional de la mà de la prestigiosa revista nordamericana The Wine Advocate amb una de les màximes puntuacions per a un dels seus vins "Barbara Forés", de moment a 6.000 euros l'ampolla. És sens dubte una de les notícies del dia (per exemple al Debat.cat) :

"El vi més car del món és català:

El vi més car del món en condicions de ser begut ja no és el mític Petrus, venut recentment en més de 2.200 euros. És català, amb denominació d'origen de Terra Alta, i és un autèntic luxe pels col·leccionistes disposats a pagar 6.000 euros per cada ampolla. El seu signe distintiu és que es va envasar en el moment en què es casaven els Prínceps d'Astúries, Felip de Borbó i Letícia Ortiz. Només dos-centes persones tindran accés a comprar aquest vi, el més car del món. De moment, ja s'ha posat a la venda de la mà de l'empresa Vijoxi. Una ampolla l'ha comprat un particular xilè, i les altres dues viatjaran cap a Califòrnia, una a Los Ángeles i l'altre a San Diego. Evidentment, el mercat objectiu és el nordamericà. Prova d'això és la gran promoció que s'ha fet als Estats Units, a publicacions com The Wine Advocate. Robert Parker ha donat 92 punts a aquest vi. Aquest vi procedeix de la bodega Bàrbara Forés. Està fet amb raïm de les varietats garnatxa, carinyena i cabernet sauvignon, desgranades a mà, i dipositades en barriques noves de roure francès i triturades manualment amb un bastó de fusta. El mercat dirà si els col·leccionistes són capaços de pagar 6.000 euros per una ampolla de vi. En anteriors ocasions, inversors privats han estat disposats a pagar més de 110.000 euros per fer-se amb una ampolla de Château Lafitte de 1787, o 100.000 euros per un Château d´Yquem".

Felicitats Manolo i Carme !

OLI VERGE EXTRA NOU PER OLI USAT

Flix canvia oli nou per oli usat

El molí artesanal Oliflix i l'Ajuntament regalen mig litre de verge extra per cada cinc litres d'oli fregit que els veïns portin a la deixalleria municipal, en una iniciativa pionera a Catalunya.

(Gustau Moreno. el PUNT i la Marfanta)

"Cada vegada que algú llança un litre d'oli de fregir per l'aigüera, està contribuint a la possible contaminació d'uns 100.000 litres d'aigua. En canvi, ara, cada vegada que un veí de Flix decideixi portar cinc litres d'oli fregit a la deixalleria municipal, rebrà un tiquet que podrà bescanviar per una ampolla de mig litre d'oli verge extra, elaborat amb criteris ecològics i seguint el sistema de premsat artesanal. Això ha estat possible perquè l'empresa Oliflix ha posat en marxa una iniciativa pionera al nostre país, anomenada Oli per oli, que pretén implicar els veïns d'aquesta població de la Ribera d'Ebre en el reciclatge dels residus i la protecció dels recursos hídrics. El gerent de l'empresa, Antoni Rey, va explicar que la idea d'Oliflix ha estat col·laborar d'una manera «decidida» en la protecció del medi ambient, amb una aposta «directa, contundent i real».
Rey va agrair la col·laboració de l'Ajuntament en aquesta iniciativa, que Oliflix ha posat en marxa aquesta setmana per una qüestió de «responsabilitat social», però també per implicar els flixencs en les polítiques de reutilització i reciclatge. Així, per cada recipient de cinc litres que els veïns porten a la deixalleria, l'empresa els dóna mig litre d'oli verge extra de la primera premsada en fred, el sistema de producció artesanal que Oliflix fa servir amb pedres de molí de l'any 1952. Amb tot, el gerent d'Oliflix va explicar que només els particulars poden beneficiar-se del pla, ja que les indústries i el sector de la restauració ja tenen les seues «obligacions mediambientals», a l'hora de fer una gestió correcta dels olis. De fet, Rey va recordar que també Oliflix té un pla de gestió mediambiental, que li serveix per donar una sortida òptima a la pinyolada, el residu resultant del premsat de les olives. Segons va dir, Oliflix produeix cada any entre 80 i 90 tones d'oli d'oliva, que distribueix sobretot al mercat nacional, tot i que també destina una part de la producció a l'exportació, amb enviaments a clients francesos, alemanys, anglesos, suïssos, nord-americans i japonesos. «Volem fer el millor oli del món, però també conservar les nostres tradicions i respectar el medi ambient», va dir Rey, que va recordar que els olis d'Oliflix han guanyat en els últims dos anys la medalla de plata i la medalla d'or dels Great Taste Awards, que són considerats els premis Oscar de la gastronomia. El programa Oli per oli no té data de caducitat i, segons com funcioni, Oliflix i l'Ajuntament faran altres projectes d'educació ambiental...."

FLIX: POBLE D'ARBRES

L'any que estem recordant la Freixa de la Plaça plantada amb motiu de la riuada del 1907. L'any que reconeixem l'arbre com a símbol del poble. La regidoria d'"urbanisme, parcs i jardins" dirigida per Jaume Masip ha realitzat un inventari de tots els arbres de la trama urbana de Flix, carrer per carrer i plaça per plaça, amb el detall del tipus i tamany d'arbre. Sumant un total de 1.401 exemplars. Destacant a nivell de curiositat les 75 freixes repartides per la trama urbana. S'ha de dir que falta inventariar la zona del pavelló i la Punteta així com les zones verdes públiques del Castell Vell, dels talussos de la Circumvalació, del Carrer Escoles i de l'IES, espais ocupats per majoritàriament per pins. A tall d'exemple esmentar que el passeig de l'Ebre té 25 àlbers, 31 moreres grans i 5 de mitjanes, 5 plataners, 40 mèlies i 1 lledoner. Entre les diferents varietats hi trobem: sòfores, oms, arbres de l'amor, albízies, til.lers, xops, hibiscus, arbres del Cel, robínies, negundus i oliveres...

ENCARNACIÓN HERNANDEZ FORTUNY

La meua tia Encarnación avui ha fet 96 anys. Filla d'Elvira Fortuny Cervelló i Josep Hernández Cervelló. Va nèixer al carrer de les Tendes de Flix, un 8 de novembre del 1911, filla gran de quatre germans, Sisco, Elvira (la meua mare) i Pepito. Quan tenia uns 7 anys va marxar amb la seua família a Molins de Rei. Als pocs anys tornà a Flix i diu que de ben jove va dir que es casaria amb un home jove, alt i fabricant, i així ho va fer, l'afortunat va ser un l'oncle Pere Sales Bagés, jove ben plantat nascut també a Flix el 1909, un obrer de tendències anarquistes que treballava a la Fàbrica. Es van casar pel civil l'any 1937 i acabada la guerra van tenir quatre filles, les dues primeres mortes al poc de néixer i Mercedes i Olga, les quals li han donat tres nets, Ernest, Abel i Mar, qui al seu torn li han donat tres besnets, Arnau, Mariona i Roc. Felicitats Tia!!!!
Acompanyo un petit arbre genealògic de la meua família materna que es remunta a finals del segle XVIII, amb els pares, avis, besavis i revesavis del segle XVIII i XIX. Amb un origen familiar majoritàriament flixanco, a excepció del cognom Fortuny originari de Pratdip i el d'Hernández de Zurita.

IES FLIX: PROGRAMACIÓ GENERAL DE CENTRE

Avui a la sessió de claustre de professors de l'IES Flix l'equip directiu encapçalat per Mar Carranza ha repartit entre el professorat la Programació General de Centre 2007-2008. Té doa grans apartats la Organització del centre i la Concreció anual dels diversos projectes i plans de centre. Estadístiques de matriculació, calendaris de reunió, coordinacions de professorat, activitats escolars complementàries i extraescolars, objctius del centre, avaluació interna i externa..
Plas d'emergència, d'acció tutorial, aula oberta, aula d'acollida, programes PUNTEDU, d'esport a l'escola, Comenius, de Mediació.. tot un reguitzell d'apartats que mostren el bon funcionament de l'IES Flix que em porten a recordar els meus 30 anys de docència a l'ensenyament secundari, els inicis a l'antiga "Escuela de Formación Profesional", amb la impartició docent a barracons i amb classes de quaranta alumnes, on vaig ser director 3 anys, la unificació d'aquest centre amb el de BUP "Nuestra Señora del Remedio", la constitució de l'Institut d'Educació Secundària, on també vaig ser cap d'estudis, coordinador pedagògic i director, els canvis d'ensenyament, l'aplicació de la LOGSE, de la ESO, dels batxillerats i cicles formatius, les obres d'unificació i millores en tots els aspectes, interioritzades en aquests moments des de la meua mitja jornada docent amb la millora general que ha tingut l'ensenyament en tots els aspectes.

25 ANIVERSARI DE LA DARRERA RIUADA

Enguany com tots els acabats en 7 es tema recurrent parlar de les crescudes del riu Ebre: 100 any de la gran riuada, 70 anys de la segona gran riuada del segle XX i amb menor importància els 25 anys de la darrera amenaça ebrenca. Concretament el proper dijous dia 8 de novembre farà 25 anys de darrera gran crescuda, amb 3570 metres cúbics per segon, tres vegades inferior a les del 1907, crescuda que afectà el riu Segre, especialment la ciutat de Lleida i aigües avall de l'embassament de Riba-roja d'Ebre, per alguns com és el cas d'Ascó suposà la pèrdua de la barca de pas, i en el cas de Flix la desentabilització de la barca en afonar-se un dels llaguts. Amb una espectacular operació de salvació de la barca amb bombers, brigades especialitzades i controls de tota mena.

Anecdòticament dir que aquest dijous coincidirà amb una crescuda controlada aigües avall de l'embassament de Flix per aturar el fort desenvolupament de la vegetació del llit fluvial, especialment macròfits, en el tram inferior de l'Ebre. Aquest desembassament tindrà un cabal màxim de 1.350 metres cúbics per segon, tot per controlar la proliferació descontrolada d'aquestes algues, que s'han convertit en l'hàbitat ideal per a la proliferació de la plaga de la mosca negra.

POSTAL DES DE LONDRES

Enviada per la Júlia i més concretament des de Nothing Hill, the London Eye, la imatge més nova de Londres.

TOTS SANTS: FOTOGRAFIA HISTÒRICA

Aquesta fotografia publicada per la veu de Flix n 284, datada a l'any 1906, és segurament una de les més antigues de la història de Flix, i segurament la més antiga realitzada al cementeri, per cert de recent construcció, ja que fou obert l'any 1904. Té la particularitat aquesta imatge del paisatge que l'envolta fàcilment identificable, especialment amb la visió del castell carlí al fons. L'arxiu municipal de Flix conserva l'esquela de la nena difunta: "Núria Monlleó Baiges", de 19 mesos. És interessant constatar que entre el temes preferits a l'inic del món de la fotografia tinguem el món dels difunts. A principis del s. XX era costum fotografiar la imatge d'un familiar difunt, com un darrer record d'aquella persona estimada, i a més ubicada dins el taüt. Amb un contrast fotogràfic clar entre el vestit blanc de la nena i el dol-negre rigurós de les quatre familiars que l'envolten.