Lluís Perpinyà Castellà (1911-1995). Nascut a Móra la Nova, estudià el batxillerat a Reus i el Magisteri a Tarragona. Exercí el magisteri durant els anys de la República alhora que començà els estudis de Dret a la Universitat de Saragossa. Mobilitzat per l'exèrcit republicà durant la Guerra Civil, ingressà al cos de Milicians de la Cultura. Finalizada la guerra continuà els estudis universitaris a Barcelona, però la mort d'un germà l'obligà a retornar a Móra la Nova per fer-se càrrec dels negocis familiars. L'any 1949 s'establí a Barcelona finalitzant els estudis de Dret, establint-se d'advocat. L'any 1960 retornaria definitivament a Móra la Nova als negocis familiars. L'ajuntament de Móra la Nova el 1985 edità un treball seu sobre la historia de la població, "Petita història de Móra la Nova". Mort el 1995, el seu poble li dedicà en record un carrer a l'entrada de la població.
"El Milicià Borràs" (1970), "El senyor Borràs" (1971), "Àgata"(1972), "Albert"(1974), són les quatre obres clau per conèixer l'obra literària de Lluís Perpinyà Castellà . Una obra escrita en català i editada en els temps difícils del franquisme, una obra literària avui pràcticament desconeguda però que estic convençut que el temps li donarà el reconeixement que es mereix.
"El Milicià Borràs" és una sàtira dels temps de la República i la Guerra Civil amb les ulls d'un pagès "filòfof del terròs", ingenu, ignorant, que no distingeix entre a dreta i l'esquerra., un retrat amb humor, on tracta la Guerra Civil marginant els seus elements èpics. "El senyor Borràs" és la caricatura-retrat d'un espanyol de la postguerra que aspira a fer diners fàcils i a presentar-se com un nou ric essent un retrat amb tocs d'humor sarcàstic.
Amb "Àgata" i "Albert" inicia el cicle "Gent de la Ribera d'Ebre", una saga familiar d'una comarca a les acaballes de la dictadura pràcticament desconeguda, on pretenia sintetitzar la vida política i social d'un poble de la Ribera d'Ebre al llarg de cinquanta anys en cinc volums. Als dos primers volums publicats el 1972 i 1974, ens situa als anys 20 dels segle passat al volum que porta el nom "Àgata", i amb "Albert" de la dictadura de Primo de Rivera fins l'esclat de la Guerra Civil, ambientats en dos pobles riberencs ficticis, Riuverd i Capserrat, dos pobles que podrien representar qualsevol poble de la Ribera d'Ebre.
Un petit tast d'Agata:
"La cultura és el carretó que ha de lliberar l'obrer de l'opressió capitalista. Ho duc escrit al cor des del dia que vaig néixer. Em dic Emili i no estic amb ningú ni em fa cap falta. Potser no és rigurosament exacte. Tinc una patrona que és una tirana; però el dia que la meva internacional prosperi tota aquesta genteta haura de fondre`s. Vull canviar la doctrina de la disctadura del rpoletariat per la dictadura de la son..."
"El dia que arrivà Agata a Riuverd era festa major. Era sant Pau. Un rescripte del bisbe, que el rector guardava celosament als seus arxius parroquials, deia clarament que la jerarquia eclesiàstica no posava cap oposició a que les festes de Sant Oau i de Sant Antoni es juntessin prescissament el dia vinticinc de gner. Des que a la parròquia hi havia aquell docluument, que les dues festes s'unien i la benedicció del animals es feia el dia de Sant Pau i no el dia de Sant Antoni. Els propis de Riuverd estaven molt cofois d'aquesta concessió bisbal i ho deien a tots els que ho volguessin esclotar. Era el primer que sentieu:
- És un privilegi del nostre poble, el poder beneïr el bestiar per la festa major."...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada