23 de novembre de 2008

RECORDS DEL PONT DE FERRO

Una setmana després dels actes de commemoració del final de la batalla de l'Ebre amb la inauguració d'un monument al "pont de ferro", el diari el Punt de Girona ha publicat els records d'un pontoner que va viure/malviure i treballar al pont:

"Em dic Lluís Boschdemont i Tarrés, tinc 88 anys i he estat pintor de la fàbrica Coma Cros de Salt fins a la jubilació. Amb la meva dona, Maria Arbussà, tenim una filla, tres néts i quatre besnéts.
Sóc el petit de 4 germans, tots cridats a files, i recordo que quan varen venir a casa per cridar-m'hi la mare els deia que almenys el petit l'hi deixessin a casa, però no va ser així. Del meu germà gran, només en vam tenir notícies per part d'un amic de la família que ens va comunicar que havia mort al front.
Per sant Jaume del 38, quan em faltaven sis dies per fer els 18 anys, marxava cap a Valls i posteriorment al front de Tortosa, Vilalba dels Arcs i Tornabous per incorporar-me a la 84 brigada, 60 divisió, 5 companyia, 5 batalló, companyia de sapadors. No tornaria a casa fins a la retirada, el 1939.
Recordo que a la població de Flix treballàvem de nit construint un pont per travessar l'Ebre i durant el dia ens amagàvem en uns túnels per no ser vistos per l'exèrcit de Franco ni tocats per les bombes que llançaven per derruir el que havíem construït. Però més d'una vegada, a causa dels bombardejos ens quedava tapada l'entrada dels túnels, i altres vegades alguns companys hi van deixar la vida, tocats per la metralla. Allà vaig agafar unes febres molt altes –febres palúdiques, crec que es deien– i quan ja començava a trobar-me més bé va ser quan em van portar a l'hospital, on vaig aprofitar per atipar la panxa, ja que feia dies que no menjava i portava molta gana... "

1 comentari:

Ainhoa Travè ha dit...

es un avi genial i una persona impresionant, va viure moltes coses dolentes pero aixo ja es passat, me l' admiro molt i me l' estimo molt, aixo de anar a la guerra de la quinta del bibero amb tan sols 17 anys es impresionant.. Encara m' enrecordo de quan era petita i t' anava a veure, m' explicaves moltes coses i jo t' escoltava impacient per saber mes de les teves histories. Res.. dirte que espero que estiguis molt be avi. una abraçada i mil petons de la teva neta Ainhoa.