
7 de novembre del 2008
DEMÀ, INAUGURACIÓ DE LA COOPERATIVA

Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
"Invisibles però decisives. Dones a la Guerra Civil i la Batalla de l'Ebre", és una exposició que té la voluntat de most...
-
L'amic J. A. Martínez Tarragó ens ofereix al seu instagram un interessant document històric, un foto plànol de l'...
-
El Bar Sport situat al carrer Macià 2, actual carrer Gombau , va ser la seu social de la Penya d'Escacs Flixense , entitat que es ...
-
Salvador Grau Torres . Nascut a Flix el 6 de juny del 1900, fill de Pere Grau Ranís (1878) i Rosa Torres Sánchez (1869), solter. Cafeter...
-
El III Congrés Internacional La Guerra Civil a les Terres de l'Ebre (1936-1939), amb una programació que s'estén del 14 de ma...
-
"Reflexions (socio)lingüístiques des del bell mig de la catalafonia" - Miquel Angel Pradilla CardonaA la sala d'actes de Ca Don Ventura es va presentar la darrera publicació del catedràtic de Sociolingüística Catalana de la URV, Miq...
-
Enguany el 8 de març, és una jornada de reflexió electoral, però a més és un dia força especial, és el " Dia Internacional de la Dona T...
-
D'esquerra a dreta, Drets : Miquel Pons, Batiste Estopá, Tòfol Cubells de l'Ànima, Cruelle, Antoni Guiu, Salvador Grau, Franch, Br...
-
Després de les votacions de l'assemblea de treballadors de la Fàbrica d'ahir al migdia, pel que rebutjaven la darrrera proposta ...
1 comentari:
Lo Sindicat:
Baixo la barana lliscant
d'unes escales tronades,
sóc al més groc d'un almanac
on bufar espelmes era una festa
i no una metafísica del temps.
Arribo al terra d'un salt,
i allí, Lo Sindicat,
tractors plens de la dolça carn
de la veritat del vi,
és octubre, un octubre etern,
volen abelles al cel d'un tractor.
Entro a les entranyes de l'edifici,
aparells plens de misteri
que no entenc, ni entendre mai,
ignorant dels misteris del sòl
mai sabré que tot allò tan màgic
és el lloc on la terra sembrada
es fa de tots i per a tots,
hi ha un regust a perennitat,
car, per allí ha passat cíclicament
l'oferiment del sòl flixanco i la suor flixanca feta vi, feta oli, feta llavor, i això ho fa en puritat un lloc que sobreviurà
la seva pròpia i natural caiguda,
un nen surt del sindicat amb uns miratges, una sentor i unes sensacions, que mai podrà oblidar,
per més calendaris de l'oblit que provin d'eclipsar la majúscula imatge que amb cura de terra conreada ha enriquit els cinc sentit de tot un poble.
Albert Guiu.
Publica un comentari a l'entrada