ni una pàtria mitjaneta,
que la vull ben menudeta.
Coneixer-la pam a pam
i estimar-la sencereta.
No la vull pobra ni rica,
ni humiliada ni orgullosa,
vull la pàtria més preciosa,
i la vull verda i florida
i fresca com una rosa.
Vull al mig d'ella plantat,
i tocant de peus a terra,
a la dreta i a l'esquerra
vore-la de part a part,
els rius, els plans i la serra..."
Desideri Lombarte, Pena-roja de Tastavins (1937-1989)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada