Gràcies a la digitalització que s'està realitzant de la premsa històrica podem accedir a documents claus per conèixer el nostre passat. Com a mostra el tenim al popular diari republicà EL DILUVIO, qui va publicar el setembre de l'any 1938, després d'haver començat la batalla de l'Ebre, una llarga entrevista a l'alcalde de Flix, Josep Cervelló Castellví (CNT).
En primer
lloc l'alcalde Cervelló recordava com s'havia evacuat el 2 d'abril per primera vegada el poble davant l'imminent
ocupació de l'exèrcit franquista. Poble reconquerit per la República el 25 de
juliol en començar la Batalla de l'Ebre. (1)
Una llarga entrevista que l'animà a parlar dels tècnics alemanys de la Fàbrica, del moviment obrer, del progrés de la població durant la República, de les importants obres hidràuliques previstes, de les obres previstes a realitzar per l'ajuntament com un nou camp d'esports, una piscina i unes noves escoles graduades.
"Flix es uno de los pueblos que más intensas luchas sociales ha sostenido, especialmente durante los años 1919 y 1933; luchas que que nuchísimo han influido en el crecimiento de la población, que era de 5500 habitantes antes de la guerra. Tanto progresaba esta villa que podia darse por seguro que antes de cinco años cuadroplicaria su censo de trabajadores, debido a las grandes obras hidràulicas que tenían por base un proyecto tan importante como el rio Ebro a fin de producir la corriente necesaria para la electrificación de ferrocarriles así que también de gran número de fábricas. Basta decir -agregó el alcalde Flix- que en esta comarca estaba próxima a instalarse la mayor central eléctrica de España, lo que demuesra los progresos que en plena República aquí se han alcanzado."
" Lo que ahora deseo es que cuanto antes, se normalize en Flix la vida civil para reintegrarme a mi puesto. Y lo mismo anhelan los restantes consejeros municipales a la reconstrucción de los pueblos asolados por la barbarie fascista."
Pocs mesos
després d'aquesta entrevista, després de la desfeta republicana a l'Ebre i
l'ocupació franquista de Catalunya, l'alcalde republicà de Flix, Josep Cervelló
Castellví, de la CNT, s'exiliarà a França.
Del darrer alcalde anarquista del poble de Flix, als arxius municipals hi ha molt poques referències, concretament cinc breus referències:
"Fugit a França. 'Claudio'. Militància CNT. Del comité revolucionari. Participà en la destrucció de l'església. Alcalde. Denúncia d'un delator del camp de Deusto ... Vivia al carrer d'Ascó."
Exiliat a França, després de passar el drama dels camps de concentració francesos, s'instal·là a la Catalunya Nord, a Perpinyà, ciutat on viurà al llarg exili, consituirà una nova família, (2) recuperarà el seu ofici de pintor de parets, i on la vena poètica el portarà a ser conegut a Perpinyà com "el poeta del Ebro" . Als anys setanta retornà de l'exili fixant la nova residència, al costat de la seua filla Paquita i marit, a la ciutat de Castelló, lloc on morirà el 22 d'abril de 1982.
A recordar un recull de poesia seva publicada el 1976:
"Añoranzas. Poesias", un
magnífic recull de poemes escrits a l'exili, on el poble de Flix i els records
de joventut són el centre d'interés, llibre prologat de Victoriano
Pérez, històric militant anarquista.
entrevista-con-el-alcalde-de-flix. 1a part
entrevista-con-el-alcalde-de-flix. 2a part
L'alcalde anarquista Josep Ferrús Rodes (1899-1960)
(1) Temps d'alcaldies compartides per la guerra. Recordar que mentre Josep Cervelló Castellví era legalment l'alcalde republicà de Flix, i es trobava refugiat a la marge esquerra del riu Ebre, al poble el 4 d'abril,les forces d'ocupació feixistes havien nomenat alcalde en funcions primer a José Mestres Carranza i després a Jaime Cavallé Molina.
(2) Josep Carvelló Castellví va nèixer a Flix el 15 de març de l'any 1895, fill de Claudio i Francisca. Amb cinc germans: Antonio, Claudio, Maria, Magdalena i Marcos. Abans de la Guerra del 36 Josep Cervelló estava casat pel civil amb Rosa Mulet Alabart (1897) i vivia al carrer Major 40, Part de la informació ha estat facilitada pel seu nebot Alvaro, qui amb divuit anys, als anys seixanta va estar uns dies a casa seva de Perpinyà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada