2 de setembre del 2010

1650, 2 DE SETEMBRE, INICI DEL SETGE DE FLIX


Fa tot just 360 anys, el 2 de setembre de 1650, durant la Guerra dels Segadors (1640 -1652), començà el setge del castell de Flix per l’exèrcit espanyol dirigit per don Francisco Orosco, més conegut pel seu títol de Marqués de Mortara. Setge del castell de Flix al capdavant de 4000 soldats de cavalleria i 2000 infants.

El 25 de setembre, després de 23 dies, els defensors del castell capitularien. És interessant llegir les memòries del mateix Marqués de Mortara, en relació al setge i capitulació del castell de Flix seguint el models de la literatura del segle d’or espanyol. Francesos i catalans davant un exèrcit compost per espanyols, francesos, valons i alemanys:

“No ay grandeza por mas incomprensible que sea, que los mismos de que se sirve dejen de envidiarla, assi es en todo, emulo de la mar, o con envidia, pareze que quiso el Ebro disponer en sus margenes un sitio, que viene a ser Peninsula, a quien vulgarmente llaman Isla sus moradores a esta sirve de fosso y a el de Corona Flix y su Castillo, fabrica antigua, si bien mas fuerte que alguna de las modernas, y que por serlo tanto, estimavan los Franceses por la mayor defensa de todo aquel Pais y por mas difizil su expugnacion los Españoles. De la otra parte que el Ebro devido desta, tomò la noche el Marques, que por no perder horas a su intento, sin perdonar al riesgo de su Persona, debajo del Mosquete enemigo fuè a piè a reconocer los esguazos, acompañandole Don Baltasar de Pantoja, Don Ventura Tarragona superintendiente de las fortificaziones, el Prior de Escarpe Frai Bernardo Clo, eligiò puestos para alojar la Mosqueteria de Manpuesto, en oposizion de la que estava del enemigo en las fortificaziones de los esguazos, y al amanezer reconociendo por la vista el Maestro de Campo general, lo que por relazion le havia mostrado el Marques de Mortara en favor de su voto, dieron los dos estas ordenes.

Que Pedro Osteriz Thiniente Coronel del Regimiento de la Guardia con 200 infantes y las de mas Personas, que nombrase, y 150 Cavallos a cargo de Don Juan Pacheco, todos del mismo Regimiento, pasasen a la Isla por el esguazo mas opuesto a Flix (...)

No obró por su parte con menos valor el Thiniente general Marques de Tenorio, que esguazando el Ebro, dividió en tres trozos la gente que llevava como se le havia ordenado, y con tanta bizarria andaron todos sin perder ocasion unos y otros, que casi en un tiempo, des`pues de haver ganado los Italianos las fortificaziones que les tocava, se dieron la mano con los Españoles, que ya estavan en la Villa, los Alemanes forzaron el Molino, y tan fuerte carga dieron los Valones, que llegaron asta las estacadas de las fortificaziones del Castillo, en todas partes, quedaron los nuestros venzedores y en todas, Franceses muertos, 130. prisioneros, 16. ofiziales retirandose en desorden, los restantes a las fortificaciones del Castillo. Dos piezezuelas perdieron en la fortificazion de la Isla.(…) con estos se aogaron mas de ochenta Soldados.

Fue a causa desta desgrasçia por una parte la emulazion que unos con otros tenian en adelantarse mas en el esguazo, y por otra intentar hazerlo de frente a frente no advirtiendo, que para venir a caer en la parte que en la Isla tenian unos y otros señalada, era menester comenzar el esguazo mas arriva un poco de la que estavan, porque sin resistir a la fuerza del agua, ella misma los llevase adonde querian salir a tierra y no al remolino que estava mas abajo, en el qual perezieron (...)

Viendo pues el Governador que le era forzoso sustentar de lo poco que tenia Franceses y Catalanes, y que los nuestros sin perder punto, tratavan de fortificarse contra las avenidas del Castillo, por no perder tiempos ni el perderse en la defensa, al amanezer del dia siguiente en lugar de rossyo llovian balas en Flix de su Artilleria, a que solo lo nuestros tratavan de reparos por no tenerla, para ofenderles, avisò el Marques al Conde de Lemos Virrey de Aragon, Diputados y Ciudad de Zaragoza, dandoles quenta del suzesso, que por no esperarse fuè mas festejado, y por ser de mucha convenienzia quitarles de tan cerca un tan grande embarzo, dieron orden luego al Governador del Reyno, que con todo cuidado diesse priessa que los 600 infantes, de que hizieron leva, se azercasen a las fronteras para remplazarlas quando nuestro Exercito pasasse a Cataluña (...)” (1)

La notícia de la pèrdua i capitulació de la Plaça de Flix arribà a Barcelona el 26 de setembre causant notable desolació a la ciutat de Barcelona, tot esmentant la irritació dels catalans davant els mals tractes de les tropes franceses, aliades dels catalans, dirigides pel marqués de Santa Coloma :

“Avui a 26 al mati, se publicà el rendiment de la vila de Flix, que ha causat notable desconsolació en la ciutat per veure perduda una plaça ab tants pocs dies, judicant-se forta i que lo enemic ha fet gros lo exercit ab nostres paysans, irritats y desesperats per los mals tractes del Marques francès de Sta Coloma…”(2).


1) Relacion del sitio y toma de Flix por el Marqués de Mortara. Copia impreso por Miguel de Luna. 11 fol.

2) BIARNES, Carmel. Flix pels camins de la història. Veu de Flix. 13, setembre 1980.

4 comentaris:

J.A. Martínez ha dit...

Interessant aquella època quan Flix era una de les localitats més conegudes a nivell europeu per obra i gràcia dels setges que va patir.

Aquest fet va ser notícia als "mercuris" de tota Europa i un bon disgust per la corona francesa i per el seu cardenal Mazzarino que n'estava assabentat gràcies a les cartes que li adreçaven des del nostre poble i des del voltants.

La nostra vila és anomenada 'la perle de Flix'** a un document datat l'octubre de 1650; escrit que podem trobar a "Lettres du cardinal Mazarin pendant son ministère". Tome 3 / recueillies et publ. par M. A. Chéruel [puis, pour le t. IX] par M. le Vte G. d'Avenel -Impr. nationale (Paris)-1872-1906 i era realment una perla o, fins i tot, un diamant en brut d'un tamany considerable.

**Diu aquesta mateixa obra a nota de pàgina (846) comentant el concepte 'la perle de Flix': "Flix, ou Fleix, était, á cette époque, une ville forte de Catalogne sur l'Ebre. Les fortifications de Fleix ont été rasées".

Salut!!

JA

PS Consultat a Gallica ( http://gallica.bnf.fr )

J.A. Martínez ha dit...

Fe d'errades

Posa 'la perte de Flix' (la pèrdua de Flix). Coses de la vista cansada i de confondre una t amb una l.

De totes formes, Flix era una perla dins d'una ostra fortificada catalana per aquells francesos i castellans, això és evident.

Jaume Masip Llop ha dit...

Molt interessant, Pere, el llibre del Marques de Mortara és una mina d'informació, llàstima que no s'hagi conservat alguna part important d'aquell enorme i important castell de Flix que, amb el de Mequinensa, Miravet i Tortosa, defensaven la entrada a Catalunya, no cal dir des d'on.

Reis Fontanals ha dit...

Si voleu una informació original complementària sobre el setge de Flix, a l'Arxiu de la Biblioteca de Catalunya (Fons Solterra, 16/18) hi ha dues cartes de Francesc de Giudice, militar, que era al setge de Flix (8 i 20 de setembre, 1650) i descriu els atacs i com s'ofegaren els soldats i oficials travessant el riu. Inclou també les condicions de la capitulació de la plaça.

Reis Fontanals, arxivera