17 de març de 2013

1960, L'ORGANISTA I EL MANXAIRE.



Entre Flix poble i Electroquímica hi ha d’haver la mateixa relació que entre l’organista i el manxaire... ¿Què faria l’orgue si no tingués manxaire? ¿Què faria, si un dia hi hagués una discussió, una separació, una desintegració entre el poble i l’Electroquímica de Flix?. Si el manxaire no manxava, l’orgue no tocaria i quedaria mut. ¿Penseu lo que això podria representar?...
                                              Francisco Ripoll Fortuño, president de la SEQF (1960)

L’any 1960 fou l’any de màxim esplendor industrial de la Fabrica i Colònia de Flix. El poble arribà a 5.418 habitants empadronades, 34 d’ells estrangers, i segons el Registre Civil hi hagué 87 naixements, 44 defuncions i 40 matrimonis. La fidelitat a la dictadura consistia amb 172 militants de la Falange (FET i de las JONS).
Com a dada curiosa podríem recordar que hi havia censats: 125 mules, 15 cavalls i 78 ases, 16 camions, 20 turismes, 125 motocicletes, 150 carros i 500 bicicletes.  
Aquest any la Fàbrica arribà al seu màxim històric amb 1.508 treballadors. A partir d’aquest any el seu director fou Alexander Beerwald, conegut entre els treballadors amb el renom “el Tigre”. La dependència amb la Hoechst es constatà al gener quan un grup de joves treballadors de la Fàbrica es traslladaren a la seu central de Frankfurt.
La Fàbrica era coneguda entre d’altres per ser la primera productora estatal del reconegut  insecticida D.D.T (producte que, per cert,  es deixaria de produir l’any 1971 per ser altament cancerigen).
De l’efemèride d’aquest any, hauríem de destacar el 17 d’abril, dia en que la Direcció de la Fàbrica oferí un autobús urbà a la població. Obsequi que s’ha d’emmarcar en una mena de compensació al poble després de l’ensurt de l’any anterior, 27 d’abril, amb el greu incendi de la xemeneia del gasòmetre, amb la psicosis i alarma que afecta tota la població, fins l’extrem d’un pràctica evacuació de la fàbrica i del poble, a més de facilitar un ràpid accés dels treballadors del poble a la Fàbrica. Durant l’acte de benedicció de l’autobús realitzat a la plaça los Mártires, avui plaça Església, el president de la Societat Electroquímica de Flix, Francisco Ripoll Fortuño, popularment conegut com “l’avi”, aquest mateix dia feia  87 anys, expressà entre d’altres, unes profètiques reflexions finals que 53 anys més tard estan malauradament de plena actualitat:

              “Tinc el desig de parlar el català com vosaltres... Mireu l’Electroquímica de Flix, la Fàbrica i Flix han d’estar sempre compenetrats ... Entre Flix poble i Electroquímica hi ha d’haver la mateixa relació que entre l’organista i el manxaire... ¿Què faria l’orgue si no tingués manxaire? ¿Què faria, si un dia hi hagués una discusió, una separació, una desintegració entre el poble i l’Electroquímica de Flix?. Si el manxaire no manxava, l’orgue no tocaria i quedaria mut. ¿Penseu lo que això podria representar?... Si emmudís per una crisi econòmica forta que afectés a la indústria de l’Electroquímica de Flix, per una qüestió purament extrema per les necessitats i conveniència del poble. Si allò emmudís, ¿què seria de Flix? ¡Déu meu! ¿Què seria?...
                 ... Però si algún dia, això fallés i jo tingués un alè de vida, per poca qu en tingués, em posaria com un guerriller davant a tornar a fer les paus entre fàbrica i poble. (1)".  

Ripoll Fortuño morí tres anys després amb 90 anys... ell mateix utilitzà un terme tan simbòlic com "guerriller", avui en produir-se les circumstàncies, "Flix, en lluita" és la definició més adient a l'acció democràtica i popular en defensa de la dignitat com a poble  dels lloc de treball i la continuitat de la Fàbrica.


(1) Per a més informació podeu consultar "Alemanys a l'Ebre. La Colònia química alemanya de Flix (1897-1994), pàgines 113-118. Tanbé podeu consultar la revista local "Antorcha", números 109 i 110,  30 d'abril i 7 de maig de 1960.