ESCRIT DE LES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU A "LA VEU DE FLIX".

Si a les eleccions al Parlament Europeu de l'any 2009 el titular va ser: “el vot nul guanya a Flix reflectint el malestar que hi havia a la població per l’ERO d’Ercros”, enguany a les eleccions del 25 de maig al  Parlament Europeu el titular és: ”Victòria sobiranista: ERC, CIU i  IC-EUIA concentren el 76,08 per cent dels vots.”

Des del punt de vista formal hauríem de constatar l’evolució del cens electoral amb una baixada per primer cop per sota dels tres mil electors, 2.977 concretament. Fet que ha comportat la desaparició de dos meses electorals, una mesa al districte 1 secció 1 i al districte 2 una mesa de l’Escola Enric Grau Fontseré. També s’hauria de constatar un increment en la participació del gairebé 4,5 punts en relació a les eleccions del 2009, arribant al 53,95  però força lluny de les darreres eleccions al Parlament català que fou del 70,4 per cent.

Si analitzem el suport obtingut per les diverses candidatures, hauríem de destacar els resultats d’ERC amb el 43,11 per cent dels vots,  essent la única candidatura que supera en vots els  resultats de les eleccions catalanes del 2012. Cal recordar que tan sols ERC i CIU han fet actes electorals al nostre poble i han estat els únics en penjar cartell als punts d’informació. També cal recordar que l’únic flixanco que formava part d’alguna candidatura ha estat el republicà Francesc Barbero, fet que ajuda a entendre els excel·lents resultats, al que també s’hi haurien d’afegir la baixa majoritària dels afiliats del PSC seguint la decisió presa per tot el seu grup municipal amb l’alcalde Marc Mur al capdavant.

• La pujada en relació a les europees del 2009 dels partits favorables a la consulta del 9N, el 76,08 per cents dels votants.
• ERC ha passat del 17,11 % al 43,11 %.
• CiU del 21,79 % al 25,65 %.
• ICV-EUIA del 2,59 % a 7,32 %.
• En canvi el PSC ha baixant del 29,11 % al 10,63 % i el PPC de l'11,84 % al 5,81 %.
• Entre la resta de partits podríem destacar el vot a PODEM, partit de recent creació i alhora revelació a nivell de l’estat espanyol, que a Flix amb 27 vots  ha superat els resultats de Cs (15 vots) i UPD (8 vots), dos partits “unionistes” clarament contraris al dret a decidir dels catalans pel 9N.

Resultats que traslladats a l’àmbit català vénen a reforçar els plantejaments sobiranistes pel dret a decidir el proper 9 de novembre. Amb una clara victòria d’ERC arreu de Catalunya, començant per la Ribera d’Ebre, les Terres de l’Ebre  i totes les demarcacions provincials, essent la força més votada a ciutats on curiosament no té ni representació als ajuntaments, com és el cas de llocs com Sabadell, Terrassa, Tarragona o Reus, essent la primera força per primer cop des de la República a Barcelona.

Concretant podríem dir que en nombre de vots ERC ha guanyat tot triplicant els resultats del 2009. CIU ha quedat com a segona força i ha obtingut 100 mil vots més que a les anterior europees. El PSC ha estat el gran perdedor,  de ser la força més votada a la tercera, amb 350 mil vots menys que fa cinc anys. I IC-EUIA ha doblat el nombre de vots i ha superat al PP qui ha perdut més de 100 mil vots, passant de la tercera a la cinquena posició. Amb una dada a destacar, la participació a Catalunya ha pujat 10 punts en relació a les anteriors europees, superant gairebé dos punts la participació espanyola.

Els resultats de les eleccions al Parlament Europeu del passat 25 de maig no han deixat indiferent a ningú, sens dubte, han estat una caixa de sorpreses. Si fins ara havien estat una mena d’eleccions sense poc interès per la població, enguany els seus resultats han desencadenat un seguit de reaccions que a l’hora d’escriure aquest article eren impensables per qualsevol analista polític. Així, i a nivell de la política de l’estat espanyol, hem vist en pocs dies des de la renúncia del secretari general del PSOE, A Pérez Rubalcaba, tot convocant un Congrés extraordinari sense un successor clar, fins l’abdicació per sorpresa del rei Joan Carles I, tot i coincidint en l’espectacular davallada electoral de gairebé 5 milions de vots per part dels dos grans partits, és a dir, PP i PSOE, garants de la monarquia i la constitució espanyola, i per tant, de la successió de la monarquia en la figura de Felip VI.

Pere Muñoz Hernàndez

10 de juny 2014