1939
19 de gener. José Mestres Carranza torna a l'alcaldia de Flix (ho havia estat
entre el 10 d'abril i 26 de maig del 1938, primers dies de la primera liberación franquista del poble). Nomentat com a
president d’una comissió gestora sota la presidència del Comandant Militar de
la població Manuel Miró Abadía i l’assistència del Jefe Local de Falange Española Tradicionalista y de las JONS, Ramon Pardell Alabart. Emilio Alies Piñol i Feliciano Guiu Palos eren els tinents d’alcalde. A més
hi havia 8 regidors, anomenats “gestores”:
Delfín Rius Martí, Jose M. Rey Tarragó,
José Pujol Mur, Jaime Caballé Molina, José Pardell Merino, Rosendo Biosca
Castellví, Ángel Cubells Tarragó i José
Torres Suñé.
1 d’abril. Final de la Guerra Civil.
11 d’octubre. Jose Llauradó Guiu nou alcalde (1). Es renova la comissió gestora. Joaquin de Oriol Ferrús i
Modesto Sanjuán Fortuny eren els
tinents d’alcalde. Hi ha sis “gestores”: José M. Rey Tarragó, Juan
Miol Sánchez, José M. Margalef Llecha, José Estopá Tarragó, Juan Pujol Alabart
i Baltasar Pagés Nogués.
1940
16
d’octubre. Es destituït pel Gobernador
Civil l’alcalde Jose Llauradó
Guiu, el substitueix el tinent d’alcalde Joaquín de Oriol Ferrús (2).
També es destituït un regidor Baltasar
Pagés Nogués per moldre clandestinament blat al moli de la seva propietat.
1941
11 de juny.
Juan M. Muñoz Guitarte, químic i
futur cap de personal de la
Fàbrica, es nomenat alcalde (3). El tinent d’alcalde és Juan Mañé Algueró,
a més a més hi havia set “gestores” al consistori: José Barbero Ballester, Modesto Sanjuán Fortuny, Delfín Rius Martí,
José Marinel.lo Vilardell, José M. Margalef Llecha, Juan Sabaté Fernández i
Feliciano Guiu Palos.
1945
3 de febrer. Sant Blai. Dissabte.
Greu accident amb 9 morts a la
Barca del riu de Baix.
16
d’abril. Com a conseqüència del greu
accident de la barca dimiteix l’alcalde Juan M Muñoz Guitarte i tota la Gestora
municipal.
“Don Juan M. Muñoz Guitarte, al dar cuenta
del accidente del naufragio de la barca del dia 3 de febrero, y de las
desgracias y disgustos que ocasionó, presentó su dimisión y de toda la Gestora municipal al Jefe
Local del Movimiento, don Francisco Sanjuán Fortuny...(4)"
“Mi querido camarada y amigo: El
desgraciado accidente ocurrido el pasado 3-2-45 por el naufragio de la barcaza
de abajo, ha motivado que la opinión pública mal dirigida y peor encauzada por
un grupo de descontentos que en lugar de apaciguar los ànimos y mitigar el
dolor de la desgracia, se aprovechan de ella para arremeter contra el actual
Ayuntamiento no se con que fines políticos (...) El golpe moral sufrido ha sido
de tal magnitud, que no es posible sustraerse a él; y aunque la acción del tiempo
se encargase de mitigarlo, no habria fuerza humana suficiente para emmendar el
daño hecho al prestigio y fuerza moral del Ayuntamiento para continuar sus
funciones con la plenitud de dominio, ya que con el agua en el suelo y calumnia
que algo queda, no seá posible devolver a la Corporación su
prestigio y fuerza moral libres de difamación que los enemigos han vertido
sobre ella (...) (5)”
8 de maig. Capitulació d’Alemanya. Final de la II Guerra Mundial a Europa.
5 de juny. El Jefe Local del Movimiento Francisco Sanjuan Fortuny és nomenat
alcalde. José Vall Codina i Ramon Masot
Fontanet nomenats tinents d’alcalde. A més hi ha sis
gestors. José Barbero Ballester, Delfín Rius Martí, José Marinel.lo Vilardell,
José Ma Margalef Llecha, Juan Sabaté Fernández i Feliciano Guiu Palos.
1948
4 d’abril. Medalla d’or de la Vila al camarada Labadie Otermin, Jefe del Movimiento amb motiu del 10è aniversari de la primera “liberación” de Flix.
Hi havia 339 afiliats a la Falange Española Tradicionalista, 170 dones a la Sección Femenina i 42 joves al Frente de Juventudes.
1949
6 de febrer. Primer ajuntament constituït
segons les noves lleis franquistes, fins el moment els ajuntaments havien estat
gestores. Francisco Sanjuan Fortuny
és confirmat a l’alcaldia. La resta del consistori
està format per regidores: Antonio Llombart Masot, Ramon Sabaté Ferrús i Damian Rey Llecha, José
Viñolas Talamantes, Juan Forcades Oriol, Joaquin Lobera Ara, Ramon Masot
Fontanet, Domingo Abelló Pelejá i José Mulet Pujol.
(1)Josep Llauradó Guiu, nascut a la Granadella el 10 setembre 1888, comerç de
queviures, casat amb Paula Sales Alabart de Flix, fills, Josep, Magdalena i Francesca.
(3)Juan Muñoz
Guitarte, segons el padró del 36, nasqué el 24 febrer 1889 a Iboles (Saragossa),
tres fills Joaquin, Jose Antonio i Ma del Carmen, tots nascuts a Gallur
(Saragossa) , llicenciat en Ciencias Químiques, arribà a Flix el 1911, havia
estat director de la Cloratita..
(4)AJUNTAMIENTO DE FLIX. Veinticinco años
de labor. 1938 –1963. Flix. 1963. Pag. 39.
(5)Llibre Actes numero 3 de l’Ajuntament
de Flix. , pag 93-95.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada