19 de setembre de 2015

ALCALDES FRANQUISTES DE FLIX (1939-1949) (V)



      1939 
        Gener. José Mestres Carranza torna a l'alcaldia de Flix (ho havia estat entre el 10 d'abril i 26 de maig del 1938, primers dies de la primera liberación franquista del poble). Nomentat com a president d’una comissió gestora sota la presidència del Comandant Militar de la població Manuel Miró Abadía  i l’assistència del Jefe Local de Falange Española Tradicionalista y de las JONS, Ramon Pardell Alabart. Emilio Alies Piñol i Feliciano Guiu Palos eren els tinents d’alcalde. A més hi havia 8 regidors, anomenats “gestores”: Delfín Rius Martí, Jose M. Rey Tarragó, José Pujol Mur, Jaime Caballé Molina, José Pardell Merino, Rosendo Biosca Castellví, Ángel Cubells Tarragó i  José Torres Suñé.
        1 d’abril. Final de la Guerra Civil. 

       11 d’octubre. Jose Llauradó Guiu nou alcalde (1). Es renova la comissió gestora. Joaquin de Oriol Ferrús i Modesto Sanjuán Fortuny eren els tinents d’alcalde. Hi ha sis “gestores”: José M. Rey Tarragó, Juan Miol Sánchez, José M. Margalef Llecha, José Estopá Tarragó, Juan Pujol Alabart i Baltasar Pagés Nogués. 

      1940
       16 d’octubre. Es destituït pel Gobernador Civil l’alcalde Jose Llauradó Guiu, el substitueix el tinent d’alcalde Joaquín de Oriol  Ferrús (2). També es destituït un regidor Baltasar Pagés Nogués per moldre clandestinament blat al moli de la seva propietat.
      1941
        11 de juny. Juan M. Muñoz Guitarte, químic i futur cap de personal de la Fàbrica, es nomenat alcalde (3). El tinent d’alcalde és Juan Mañé Algueró, a més a més hi havia set “gestores” al consistori: José Barbero Ballester, Modesto Sanjuán Fortuny, Delfín Rius Martí, José Marinel.lo Vilardell, José M. Margalef Llecha, Juan Sabaté Fernández i Feliciano Guiu Palos.
      1945
         3 de febrer. Sant Blai. Dissabte. Greu accident amb 9 morts a la Barca del riu de Baix.
        16 d’abril.  Com a conseqüència del greu accident de la barca dimiteix  l’alcalde Juan M Muñoz Guitarte i tota la Gestora municipal.
         “Don Juan M. Muñoz Guitarte, al dar cuenta del accidente del naufragio de la barca del dia 3 de febrero, y de las desgracias y disgustos que ocasionó, presentó su dimisión y de toda la Gestora municipal al Jefe Local del Movimiento, don Francisco Sanjuán Fortuny...(4)"
          “Mi querido camarada y amigo: El desgraciado accidente ocurrido el pasado 3-2-45 por el naufragio de la barcaza de abajo, ha motivado que la opinión pública mal dirigida y peor encauzada por un grupo de descontentos que en lugar de apaciguar los ànimos y mitigar el dolor de la desgracia, se aprovechan de ella para arremeter contra el actual Ayuntamiento no se con que fines políticos (...) El golpe moral sufrido ha sido de tal magnitud, que no es posible sustraerse a él; y aunque la acción del tiempo se encargase de mitigarlo, no habria fuerza humana suficiente para emmendar el daño hecho al prestigio y fuerza moral del Ayuntamiento para continuar sus funciones con la plenitud de dominio, ya que con el agua en el suelo y calumnia que algo queda, no seá posible devolver a la Corporación su prestigio y fuerza moral libres de difamación que los enemigos han vertido sobre ella (...) (5)”
               8 de maig. Capitulació d’Alemanya. Final de la II Guerra Mundial a Europa.
    5 de juny. El Jefe Local del Movimiento Francisco Sanjuan Fortuny és nomenat alcalde. José Vall Codina i Ramon Masot Fontanet nomenats  tinents d’alcalde. A més hi ha sis gestors.  José Barbero Ballester, Delfín Rius Martí, José Marinel.lo Vilardell, José Ma Margalef Llecha, Juan Sabaté Fernández i Feliciano Guiu Palos.
1948
          4 d’abril. Medalla d’or de la Vila al camarada Labadie Otermin, Jefe del Movimiento amb motiu del 10è aniversari de la primera “liberación” de Flix.
          Hi havia 339 afiliats a la Falange Española Tradicionalista, 170 dones a la Sección Femenina i 42 joves al Frente de Juventudes.

                   
F. Sanjuan amb uniforme de la falange  a l'esquerra de Franco amb motiu de la inauguració de la presa de la Central hidroelèctrica el 31-5-1949
        1949
     6 de febrer. Primer ajuntament constituït segons les noves lleis franquistes, fins el moment els ajuntaments havien estat gestores. Francisco Sanjuan Fortuny és confirmat a l’alcaldia.  La resta del consistori està format per regidores: Antonio Llombart Masot, Ramon Sabaté Ferrús i Damian Rey Llecha, José Viñolas Talamantes, Juan Forcades Oriol, Joaquin Lobera Ara, Ramon Masot Fontanet, Domingo Abelló Pelejá i José Mulet Pujol


 (1)Josep Llauradó Guiu, nascut a la Granadella el 10 setembre 1888, comerç de queviures, casat amb Paula Sales Alabart de Flix, fills,  Josep, Magdalena i Francesca.
(2) Joaquín de Oriol Ferrús (1907-1969) Fill de Joaquín de Oriol Serrano i Josefa Ferrús Arnavat.
(3)Juan Muñoz Guitarte, segons el padró del 36, nasqué el 24 febrer 1889 a Iboles (Saragossa), tres fills Joaquin, Jose Antonio i Ma del Carmen, tots nascuts a Gallur (Saragossa) , llicenciat en Ciencias Químiques, arribà a Flix el 1911, havia estat director de la Cloratita..
(4)AJUNTAMIENTO DE FLIX. Veinticinco años de labor. 1938 –1963. Flix. 1963. Pag. 39.

(5)Llibre Actes numero 3 de l’Ajuntament de Flix. , pag 93-95.