Divendres 8 a la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila es presentà "El nazi de Siurana" de Toni Orensanz.
L'acte estava organitzat per l'associció cultural la Cana i la Biblioteca Artur Bladé, amb el suport del CERE i de la regidoria de Cultura. La presentació la va realitzar el professor de filosofia Xavier Vega, exdirector dels Serveis Territorials de Cultura i Ensenyament a les Terres de l'Ebre.
Davant d'una sala plena d'assistents, tant Xavier Vega com Toni Orensanz aprofundiren en els aspectes bàsics de l'obra, des del paper del periodisme avui dia fins la banalització des de determinats sectors del nazisme.
Recordar que Xavier Vega ja ens va oferir una excel·lent reflexió de l'obra al digital de cultura el "Núvol" sota el títol: "Nazis al Paradís":
"En algun lloc entre
la novel·la, el reportatge i l’assaig, se situa la gran història que conta Toni
Orensanz a El nazi de Siurana (Ara llibres). “Això no és cap novel·la”,
adverteix l’autor, però empra eficaçment diversos recursos narratius. Tampoc no
és ben bé un reportatge, tot i que en el nucli del relat hi ha un periodista
dels de sempre, que persegueix una història que els seus lectors han de saber.
No és, finalment, un assaig, encara que és un text ple de reflexions sobre la
violència i el mal a la modernitat.
Malgrat les aparences, el
tema no és, pròpiament, la figura del nazi amagat al poble més bonic del
Priorat (i, per tant, del món), sinó el relat de les peripècies físiques i
intel·lectuals de l’autor, que va construïnt el relat mentre segueix les seves
pistes, fins tancar el cercle. Tot havia començat per un atzar, quan va
acompanyar siusplauperforça una amiga que volia entrevistar l’Anita Salden, una
velleta adorable, la vídua d’un alpinista hispanobelga mort el 2002, un
personatge molt conegut entre els muntayencs pel seu estudi sobre els tres mil
dels Pirineus.
Però la velleta resulta ser
una antiga militant de les Waffen SS, la major organització criminal de la
història, nascuda el 1933 com a força de xoc del partit nazi i relacionada amb
tota mena de crims contra la humanitat, com la gestió dels camps d’extermini.
Detinguda a Brusel·les el 1948 i jutjada, va aconseguir fugir i fer-se
fonedissa a França, mentre esperava el seu estimat. Segons va declarar davant
del jutge, fou el futur alpinista qui l’havia captat per a la causa perquè, com
tants altres nacionalistes flamencs, Jan Buyse va acollir amb fervor l’ascensió
de Hitler i l’ocupació de Bèlgica, la primavera de 1940. No hi hagué idea nazi
que no subscrigués, per estúpida, excèntrica o vomitiva que fos, de manera que
va fer carrera ben enfundat en el seu uniforme fosc, dissenyat per Hugo Boss.
La reflexió sobre l’estètica del mal ocupa algunes pàgines notables de
l’obra... (podeu continuar
llegint clicant )"
FOTOGRAFIES DE LA GALERIA DE LA WEB FLIX.CAT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada