22 de març de 2017

NILS LÄTT, MILICIÀ ANARQUISTA SUEC (1937)

"Remontamos hacia Aragón cruzando túneles largos varios kilómetros (42). Luego nos paramos en una pequeña ciudad donde una gran fábrica química, ahora colectivizada, había pertenecido a una sociedad alemana (43). Aviones alemanes habían intentado varias veces destruirla sin lograrlo. En los alrededores, numerosas casas en ruinas atestiguaban la matanza ocurrida (44). En el tren, hombres i mujeres levantaban el puño: habían comprendido lo que era el fascismo.

Cuanto más los fascistas se comportan como bárbaros, tanto más la población siente la necesidad de derrotar a aquella gentuza llamada nacionales. Los obreros y los campesinos están dispuestos a sacrificarlo todo por la victoria, que traer la justicia y seguridad, y para continuar hasta la revolución social..."

Amb aquestes paraules descriu la situació en que es trobava Flix el maig de 1937 el milicià anarquista suec NILS LÄTT  (1907-1988), després d'una breu parada direcció al poble de Fabara, on es disposava a col·laborar activament en  la seua col·lectivitat. 

Text escrit el 1938 amb el títol "Som milisman och kollektivbonde i spanien" i donat a conèixer, estudiat i documentat per l'historiador suís Renato Simoni a la miscel·lània "Los años de los que no te hablé II". Recull de deu treballs d'història social del Baix Aragó  publicat per la editorial de Bajoaragonesa de Agitación y Propaganda

Renato Simoni ens introdueix  asmb el traball titulat: "Nils Lätt. Miliciano y obrero agrícola en la colectividad de Fabara (1937)", un dels 520 voluntaris suecs que formaren part de les Brigades Internacionals.  Nils Lätt s'enrolà al Grup Internacional de la columna Durruti, a mitjans d'abril seria ferit greument a la batalla de Santa Quiteria (Osca),  essent traslladat a un hospital de Tarragona, ciutat on seria operat tot perdent un ull i on viuria els fets de maig. Declarat inútil pel combat i per anar al front es traslladaria a finals de maig al poble de Fabara (poble catalanoparlant de la província de Saragossa) per participar en la seua col·lectivitat llibertària, poble on treballaria activament fins el mes de novembre, més en que retornaria a Suècia. (1)


Precisament són els detalls que ofereix "Nils el rubio", nom pel que seria conegut a Fabara, dels treballs dins la col·lectivitat així com del seu funcionament, detalls estudiats i documentats amb precisió per Renato Simoni, l'aspecte més important de les memòries de Nils Lätt. Memòries traduïdes dels suec al francès per Anita Ljungqvist, a l'italià per Renato Simoni i al castellà per Encarnita Simoni, tres idiomes que han permés a Renato Simoni donar a conèixer la figura de l'anarcosindicalista suec des de Suïssa. Com a mostra podem llegir les seues puntualitzacions històriques a les notes a peu de pàgina del text esmentat en negreta al començament de Nils Lätt:

"(42) Se trata de la línea Barcelona-Tarragona-Mora la Nova-Flix-Caspe.
 (43) La fábrica de la Sociedad electroquímica se hallaba en la población de Flix, instalada en un recodo del río Ebro. La empresa, en gran parte en manos alemanas (IG Farben), contaba con 762 trabajadores en 1935; fue colectivizada en octubre de 1936 y dirigida por un Comité Mixto CNT-UGT. Pere Muñoz Hernández, Alemanys a l'Ebre. La colònia química alemanya de Flix (1897-1994), Tarragona, Médol, 1994 y Pere Muñoz Hernández (coord.), Centenari de "la fàbrica" de la sociedad electro-química de Flix a Erkímia 1887-1997, Barcelona, Erkímia, 1997.
 (44) Josep M. Pérez Suñé, Pere Rams Folch, Flix, objectiu de guerra a bombardejar (1937-1938), Flix, Ajuntament de Flix, 2009. Un primer bombardeo de la fábrica tuvo lugar entre el 23 y el 24 de febrero de 1937,  causando 8 muertos y muchos heridos graves. La segunda y las tercera oleada, el 10-11 y el 21-22 de septiembre, tuvieron como objectivo la central hidrolèctrica que alimentaba la fábrica; provocaron 2 muertos en la estación ferroviaria y paralizaron de hecho la producción bélica (gas y explosivos)."

(1) Simoni, Renato. "Nils Lätt. Miliciano y obrero agrícola en la colectividad de Fabara (1937)". pag 130-192. In "Los años de los que no te hablé II". Editorial de Bajoaragonesa de Agitación y Propaganda. Los libros del agitador. 2013.