La darrera Veu de Flix reprodueix a la secció de la FOTO HISTÒRICA una de les fotografies més impactants de la història de Flix. Conjuntament amb Jaume Aresté Bagés hem treballat la vessant humana de les vuit víctimes mortals d'aquella nit fatídica del 23 de febrer de 1937. Com vaig recordar durant els actes en record seu el passat 24 de febrer, Flix té el macabre honor de ser el primer poble de Catalunya bombardejat per l'aviació feixista durant la passada Guerra Civil. Víctimes oblidades durant la llarga nit de la dictadura. Aquesta fotografia propietat Ramon Pujol Ferrús fou cedida a Francisco R. Visa qui la publicà i en feu una primera aproximació històrica a la Veu de Flix el 1992. A continuació ofereixo un estracte de l'escrit:
"La imatge que reproduïm resulta força impactant i té
un indiscutible valor històric amb l’exposició pública dels taüts en un carrer
de la vila que podria ser l’actual Doctor Müller –durant el període republicà
va anomenar-se Guerra del Río i Durruti de forma successiva-. Tot seguit, per
tant, recordarem qui van ser aquestes
vuit víctimes mortals, fent esment als seus lligams familiars.
Josep B. Arbolí |
Pere Pau Bagés Torres (1897-1937) era
natural de Flix, on va néixer el dia 20 de maig de 1890. Els seus pares eren
naturals de la població i es deien Pere Bagés Galcerà i Francesca Torres
Montané. A l’edat de 26 anys es va casar amb Rosa Català Poblado (1895) en una
cerimònia religiosa celebrada pel mossèn Joan Escoda Ferré el dia 16 de
setembre de 1916. Fruit d’aquest matrimoni va néixer dos fills, Miquel (1921) i
Ciprià Bagés Català (1925). La família vivia en la casa del seu sogre, Jaume
Català Ferrús (vidu de 76 anys), situada al carrer Caporal Rius número 36. Pere
Pau Bagés va morir també al barranc dels codonyers. Tenia 39 anys.
Salvador Biarnés Roch (1902-1937) nascut a Flix el dia 28 de desembre de 1902. Era fill de Joan
Biarnès Bartolomé i de Magdalena Roch
Blanch, tots dos de Flix. Va ser inscrit al Registre civil per sol·licitud de
la llevadora Rosa Castellví, que tenia 50 anys i vivia al carrer de la Presó número 2 (avui, carrer
de Lleida). Salvador no es va casar i el 1936 treballava a l’empresa Riegos y Fuerzas del Ebro S.A. que durant la República havia iniciat
les obres de la presa de Flix, que quedarien interrompudes a causa de la
guerra. Vivia amb el seu germà Josep en un pis de lloguer al carrer Amasadora
número 15 i tots dos no sabien ni llegir ni escriure. Aquest fet posa de relleu
el drama de l’analfabetisme que afectava en aquella època a bona part de la
població. A causa del bombardeig, Salvador va resultar ferit, li van amputar un
braç i va morir, amb 34 anys, mentre el traslladaven cap a l’hospital de
Reus."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada