12 d’abril de 2017

RECORD VÍCTIMES DE L'ATAC AERI FEIXISTA DEL FEBRER DE 1937 ( I )




La darrera Veu de Flix reprodueix a la secció de la FOTO HISTÒRICA una de les fotografies més impactants de la història de Flix. Conjuntament amb Jaume Aresté Bagés hem treballat la vessant humana de les vuit víctimes mortals d'aquella nit fatídica del 23 de febrer de 1937. Com vaig recordar durant els actes en record seu el passat 24 de febrer, Flix té el macabre honor de ser el primer poble de Catalunya bombardejat per l'aviació feixista durant la passada Guerra Civil. Víctimes oblidades durant la llarga nit de la dictadura.  Aquesta fotografia propietat Ramon Pujol Ferrús fou cedida a Francisco R. Visa qui la publicà i en feu una primera aproximació històrica  a la Veu de Flix el 1992. A continuació ofereixo un estracte de l'escrit:

"La imatge que reproduïm resulta força impactant i té un indiscutible valor històric amb l’exposició pública dels taüts en un carrer de la vila que podria ser l’actual Doctor Müller –durant el període republicà va anomenar-se Guerra del Río i Durruti de forma successiva-. Tot seguit, per tant, recordarem  qui van ser aquestes vuit víctimes mortals, fent esment als seus lligams familiars.

  
Josep B. Arbolí
Josep Bartomeu Arbolí Benet (1899-1937) nascut a la veïna població de Riba-roja d’Ebre el 23 de març de 1899 i fill de Bartomeu Arbolí Andreu i Rosa Benet Sánchez. L’any 1918 es traslladà a Flix i començà a treballar a la Sociedad Electro-química . El 1926, quan tenia 27 anys, va contraure matrimoni a l’Església parroquial amb Pilar de la Iglesia Alcaide (1905), amb qui va tenir dos fills: Rosa (1928) i Àngel Arbolí de la Iglesia (1931).  Simpatitzant de la Lliga va participar en política i a les eleccions municipals de 1934 fou elegit regidor i, a més, seria designat com a primer tinent d’alcalde a l’Ajuntament  que presidia Marià Masot (1934-1936). Residia al Barri Internacional, concretament a la plaça de Sant Jaume número 1 (a l’edifici conegut popularment com el cuartelillo ). La nit del bombardeig va trobar la mort a l’indret conegut com a bancal dels codonyers, bancal situat entre els carrers Dr Stroof i el passeig Nou.Tenia 37 anys.

   Pere Pau Bagés Torres (1897-1937) era natural de Flix, on va néixer el dia 20 de maig de 1890. Els seus pares eren naturals de la població i es deien Pere Bagés Galcerà i Francesca Torres Montané. A l’edat de 26 anys es va casar amb Rosa Català Poblado (1895) en una cerimònia religiosa celebrada pel mossèn Joan Escoda Ferré el dia 16 de setembre de 1916. Fruit d’aquest matrimoni va néixer dos fills, Miquel (1921) i Ciprià Bagés Català (1925). La família vivia en la casa del seu sogre, Jaume Català Ferrús (vidu de 76 anys), situada al carrer Caporal Rius número 36. Pere Pau Bagés va morir també al barranc dels codonyers. Tenia 39 anys.

   Salvador Biarnés Roch (1902-1937) nascut a Flix el dia 28 de desembre de 1902. Era fill de Joan Biarnès Bartolomé  i de Magdalena Roch Blanch, tots dos de Flix. Va ser inscrit al Registre civil per sol·licitud de la llevadora Rosa Castellví, que tenia 50 anys i vivia al carrer de la Presó número 2 (avui, carrer de Lleida). Salvador no es va casar i el 1936 treballava a l’empresa Riegos y Fuerzas del Ebro S.Aque durant la República havia iniciat les obres de la presa de Flix, que quedarien interrompudes a causa de la guerra. Vivia amb el seu germà Josep en un pis de lloguer al carrer Amasadora número 15 i tots dos no sabien ni llegir ni escriure. Aquest fet posa de relleu el drama de l’analfabetisme que afectava en aquella època a bona part de la població. A causa del bombardeig, Salvador va resultar ferit, li van amputar un braç i va morir, amb 34 anys, mentre el traslladaven cap a l’hospital de Reus."