Retalls i record del Pregó de la Festa Major de Miravet del passat 4 d'agost :
(...)
Com a historiador, m'agradaria fer-vos un breus apunts dels
mons paral·lels que han viscut els pobles de Flix i Miravet. Tots dos amb
fortaleses sarraïnes abans de la conquesta del comte Ramon Berenguer IV a
mitjans del segle XII, tots dos amb destins diferents des d'aleshores, Flix ofert a una família militar genovesa, el
Volta, i Miravet ofert a l'odre dels
Templers, convertint-se amb els anys en el centre més important de la comanda
templera i després de l'abolició de l'ordre, amb el setge del castell el 1308, reconvertint-se
en propietat de l'odre de l'Hospital fins el segle XIX, mentre que Flix, va passar de mans en mans de
senyors feudals fins ser adquirit per la Ciutat de Barcelona a finals segle XIV
amb l'objectiu de controlar el riu i el comerç de blat de l'Aragó.
Un llarg període, on les guerres que va patir Catalunya,
totes dues poblacions amb els seus respectius castells, es convertiren en sentinelles
de l'Ebre. Així, podríem parlar de la Guerra Civil Catalana del segle XV, el
JOC DE TRONS A LA CATALANA, com l'ha definit la revista Sàpiens, amb dos
castells claus per controlar el riu i el sud del Principat: Miravet i
Flix.
Després, al segle XVII, tenim la Guerra dels Segadors, i un
altre cop els Castells de Flix i Miravet fent el paper del GUARDIANS DE LA
NIT, protegint el país davant les forces
castellanes. Castells immortalitzats en gravats l'enginyer militar francès BEAULIEU,
gravats originals que es troben al museu del Louvre. Castells que després de
diversos setges, caurien com les fitxes del dominó el setembre de 1650 davant
l'exèrcit del Marqués de Mortara,
significant el principi del final de la guerra de Separació de Catalunya.
Fortaleses que després
de ser ocupades el 1705 durant la Guerra
de Successió, tindrien sort diferent, la de Flix seria pràcticament derruïda i
la de Miravet es mantindria sota el control pels interessos de l'ordre de
l'Hospital. D'aquí que ja al segle XIX i
amb les guerres carlistes, a Flix es construí un nou castell-fort carlí amb
tres troneres per controlar el riu, el pas de Barca i el nus de comunicacions
vers les terres de Lleida, mentre que l'imponent castell de Miravet tornaria a
ser clau durant el conflicte. Caiguda dels respectius castells davant les
tropes liberals del general Martínez Campos el juny i juliol de 1875 que
suposaria el final de la tercera guerra carlista a l'Ebre.
Finalment, ja al segle
XX, Miravet i Flix, tornaren a tenir un paper destacat durant la Batalla de
l'Ebre, la batalla decisiva de la passada guerra del 36. De totes dues
poblacions tenim dos imatges gravades en la memòria col·lectiva, la foto del
pas del riu davant el poble vell i amb el castell de Miravet al fons de les
tropes republicanes el 25 de juliol de 1938, foto que simbolitza el començament
de la Batalla de l'Ebre, i l'altra imatge és del 15 de novembre, final de la batalla, amb la voladura del pont de ferro de Flix després
d'haver-se replegat les restes derrotades de l'exèrcit republicà.
Final de la gran batalla i final d'una guerra que no hauria
d'haver existit mai. Amb la repressió, l'exili i la pèrdua de les llibertats,
que en el cas de Miravet teniu com a símbol a Roc Llop i Convalia, mestre, poeta, anarquista i militant de la
CNT, empresonat després dels Fets del sis d’octubre de 1934 , exiliat el 1939, deportat durant cinc anys al camp d'extermini
nazi de Gusen-Mauthausen, on fou dels pocs que va sobreviure.
( ... )
Descripció que podriem continuar amb el text de Carmel
Biarnés i i Josep Cid de fa 35 anys, "i
fem cap a la Plaça Major, veritable estrella de sis puntes: amb el carrer
Major, Arenal, del Riu, carrer Fosc, Portal i carrer del Mig; en aquesta plaça
es troba l'Hostal de Miravet i l'Ajuntament amb les rajoles de les principals
riuades a la cantonada..."
Plaça Major com a punt de trobada de moments que han marcat
les nostres vides, des de les trobades de la Plataforma de defensa de l'Ebre
amb la lluita contra els transvasaments, passant per la trobada el 2004 dels
dirigents polítics amb motiu de tancar la redacció de l'estatut anomenat des
d'aleshores de Miravet, malauradament ribotejat al Madrid per gent com Alfonso
Guerra i, després de ser aprovat en referèndum, pel Tribunal Constitucional el
2010, fins la constitució el 2012 de l'Assemblea "la Ribera d'Ebre per la
Independència".
No voldria acabar sense parlar del present. Si hi ha un
poble que ha mantingut les tradicions, de vegades obert a tocs de modernitat
és Miravet.
Un exemple, la curiosa trobada el passat maig de la Sociedad
Tolkien del Senyor dels Anells de Barcelona, denominada Smial
de Lórien, portant la "Terra
Mitjana" al castell de Miravet, reconvertit en la Ciutadella de Mines
Tirith, capital de Gondor, un regne dels humans, la ciutat emmurallada que s'aixeca
por damunt d'un gran pla.
Esmentar el vostre dinamisme amb les tradicions des de:
La Raval dels canterers
Del pas de barca
l'Arenal
El mirador de la Sanaqueta
El
Festival Mirarock
El
Premi de Pintura que porta el nom del recordat Josep Ma Saez.
La
Cameta Coixa... cursa en record de la cabra amb tres potes, que es menjava a tots els xiquets
i les xiquetes que s’acostaven a la seva fortalesa templera.
La
Festa de la Cirera i Fira dels canterer.
La
Festa Major d'estiu: Santo Domingo,
patró dels terrissers
La
Festa Major de Tardor.
La
Festa de Sant Antoni.
I
els vostres miravetans més il·lustres:
Fills il·lustres com el carliste Josep
Torner Pedrola capitost durant la primera carlinada al costat de
Cabrera o el calafat artesà Manuel
Borrell Pedrola darrer calafat de l'Ebre (Sirga d'Or el 1898).
Roc Llop i Convalia, El mestre
anarquista, exiliat i pres al camp d'extermini nazi de Gusen - Mauthausen
Maria Griñó, filla de Miravet, mare màrtir del dirigent carlí
Ramón Cabrera
Elvira Papasseit, filla de Miravet, mare del gran poeta Joan
Salvat Papasseit.
Fins al músic i cantant Èric Vinaixa
O la jove actriu Alba Ribas, flamant protagonista de la
pel·lícula ‘El cadàver d'Anna Fritz’, de la sèrie "Cites " o "El
ministerio del tiempo".
( ... )
(Fotografia de Josep Maria Sàez)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada