Record de l'exili flixanco.

D'esquerra a dreta, Drets : Miquel Pons, Batiste Estopá, Tòfol de l'Ànima, Cruelle, Antoni Guiu, Franch, Bruno, Josep Cases, Tofol de Violí.

 

 

 

 

Centre: Josep Camarasa, Medina, Salvador Torres, Guillem Guiu, Medina el Gran. 

Asseguts: Sisco Cruelle, Jordi Medina, Evarist Bagés,. Antoni Jardí, Joan Brosses i Josep Ribera

La revista Sàpiens ens ofereix un magnífic dossier: "500 anys d'exilis", amb un apartat especial sobre "El Gran Èxode - 1936/1945", recordant que amb l'esclat de la Guerra Civil, unes quaranta mil persones van haver de marxar de Catalunya, el 1939 van ser unes cinc-centes mil les que van haver de fugir. Oferint els noms i cognoms més representatius dels exiliats catalans de la Guerra Civil, la majoria artistes, escriptors, polítics, mestres, científics. Una relació que m'ha animat a recordar l'exili flixanco, que forma part dels milers i milers d'exiliats desconeguts, de tots els pobles i ciutats que van veure dramàticament truncades les seues vides  primer pel cop d'estat del 1936 i després, amb la desfeta de la Batalla de l'Ebre i l'ocupació final de Catalunya per l'exèrcit franquista, el pas de la frontera i els camps de la vergonya  francesos  d'Argelers, Sant Cebrià, Barcarès, Vernet o Bram, camp aquest darrer on va ser  realitzada la fotografia dels exiliats flixancos que acompanya l'escrit.

 

A Flix, com a bona part del país, és un estudi que encara està per fer,amb tot hem fet uns primers passos en la recuperació de la memòria històrica, quan hem recordat que entre el 1941 i el 1943 moriren sis exiliats de Flix al camp de concentració nazi de Gusen (lloc on anaven a parar els malalts i invàlids de Mauthausen): Ramon Agramunt Tarragó, Carles Alentorn Tarragó, Joan Ferrús Costa, Agustí Sánchez Grau, Josep Vaqué Agramunt i Domènec Zurita Nogales. Xifra de morts als camps nazis al que s'hauria d'afegir Manuel Grañena Molins, mort a Dachau, així com els presos a  Mauthausen com Tomàs Pujol Llecha i Rafael Ros Mateo o a Buchenwald, com és el cas de Amaro Castellví Blanch. Tots ells en el record des de l'octubre de 2021 gràcies a les llambordes Stolpersteine, col·locades a la vorera davant la casa on van viure en record de deu flixancos deportats pel nazisme.

 

Una primera relació per ordre alfabètic: 

 

Benita Bagés Masip (PSUC, companya de Antonio Guiu, maquis, exiliada a Nimes), Evarist Bagés Sabaté (CNT, exiliat a  Stains), Ramon Blanch (exiliat a Toulouse), Ramon Blanch Arriaran (exiliat a Mèxic), Josep Camarasa Català, Emilio Casas Franch (PSUC), Josep Cervelló Castellví (CNT, alcalde, exiliat a Perpinyà), Antonio Cervelló Cervelló (exiliat a Mèxic), Maria Cisteré Masip (Albi - 'Tarn'), Josep Cubells Galcerà (maquis, exiliat a Pamiers), Manuel Cugat Masot (CNT, alcalde), Josep Estopà Ortiga, Miquel Estopà Garciapons (membre de la col·lectivitat), Josep Ferrús Rodes (CNT, alcalde), Jaume Gallardo Grau ( camp de concentració de Septfonds), Joan Grau Sabaté (PSUC, del Comité de Control Obrer), Isabel González Juncosa (exiliada a Mèxic), Salvador Grau Torres (PSUC, regidor ajuntament), Vladimir Guiu Bagés (Nimes), Antonio Guiu Biosca (PSUC, maquis, exiliat a Nimes), Guillem Guiu Biosca (maquis), Antoni Jardí Escoda (CNT, exiliat a Graulhet 'Occitània'),  Santiago Madina Guiu (PSUC, membre Comité Control), Benita Madina Guiu (PSUC), Silvino Magdaleno Cuadrado, Victor Mulet Mur (CNT, durant l'ocupació alemanya participà en la Resistència enquadrat en França Lliure, resident a Quilhan  'Occitània') , Roc Mur Pujol, Ramon Nogales Cervelló (CNT, exiliat a Toulouse), Josep Ma. Nogales Ortí (PSUC), Joan Pérez Aguilar (CNT-FAI, president del Comité de Control Obrer), Victoriano Pérez Aguilar (CNT-FAI, Interventor-delegat  de l'empresa col·lectivitzada Societat Electro-Química de Flix, exiliat a Toulouse) , Josep Ribera, Salvador Ripoll Griñó (exiliat a a Villamblard),  Francesc Rius Català (CNT, regidor ajuntament), Anna Roselló Elies (America Llatina), Josep Rosselló Elies (ERC, Comitè de Control), Josep Sànchez (presoner de guerra al Frontstalag 172, un camp de presoners militars enemics del Reich alemany), Joan Treig Lozano (ERC - UR, alcalde, camp de refugiats de BRAM, mort 1945 ), Joan Sánchez Mestres (CNT-FAI), Salvador Torres, Joan Zurita Cervelló (Toulouse), Ramon Zurita Nogales (Burdeus - Argentina), Manuel Zurita (maquis, mort a Alès 'Gard' com a conseqüència de les tortures que va patir per part dels nazis) ....

 

Fotografia dels exiliats realitzada al camp de Bram (Departament d'Aude). Veu de Flix, n. 50, setembre 1984,