12 de febrer de 2020

ISIDRE TEIXIDÓ, FILL DE VINEBRE ( II ).


"Tan bon punt s'alçaren alguns a favor d'en Carles, el 1835, Isidre Teixidó, fill de Vinebre, conegut pel motiu de Barbut per sa llarga barba i espesseïda, mai afaitada, prengué part en aquell moviment essent un dels primers afiliats actius del partit carlí", així comença J. Ortega Espinós el capítol dedicat al Barbut de Vinebre, conegut als edictes de cerca i captura BOP de Tarragona amb el renom (a) lo Ray, tot destacant la seua filiació i activisme a favor del carlisme des del inicis de la Primera Guerra Carlina (1833-1840). Acabada la guerra, es presentaria al seu poble per demanar indult, però no li fou permesa la gràcia per l'acusació que tenia d'haver mort a sang freda el 21 de novembre de 1837 el propietari d'un molí de Vinebre Jaume Servelló, qui refugiat a Flix en començar la guerra i en retornar al seu poble en un primer enfrontament amb lo Barbut, li havia perdonat la vida, però aquest, vençut, ofès i humiliat es revenjà matant fredament al pobre Servelló davant nombrosos veïns. Per aquest crim, tot i presentar-se a indult al final del conflicte, seria detingut per les autoritats militars però  aconseguÍ escapolir-se iniciant una nova vida de bandoler per les rodalies de Vinebre fins la seua mort el 1844.
Segons Ortega Espinós "De bell començ s'acontentava demanant el més just per les seves necessitats, trescant constantment pels contorns de Vinebre. Com no feia mal a ningú se li permetia divagar sense molestar-lo no agafar-lo quan tan fàcil hauria estat."(1) Al poc temps es retrobaria amb dos antics companys carlistes, el vinebrà Baptista Solanellas Quiselis i Francesc Casals Torà, de Gratallops,  qui per cert s'havien acollit també a indult a Vinebre, constituint una partida de bandolers que ben aviat s'enfrontaria amb els milicians de Vinebre.
La revista MOSSOS de l'any 2005 li va dedicar un apartat especial titulat "El cas del bandoler Isidre Teixidor, el barbut de Vinebre". (2) Així, recorda que van començar a realitzar assalts i atracaments i es mostraven especialment cruels amb les persones d’idees liberals. El 23 de setembre de 1840 degollà a l'interior de la cova de Vilaret a la partida dels Gorraptes a Pau Anqué, propietari de Gratallops i amic del Torà, per ser d’idees liberals. Després d'aquest assassinat, ens explica J. Ortega i Espinós, "en cometeren d'altres; tants que la gent de la comarca estava atemorida sense gosar sortir als afores".

1843-1844. TERROR I ASSASSINATS

La banda del Barbut va imposar un regne de terror a tota la contrada, es calcula que en total va realitzar vint-i-set assassinats. J. Ortega i Espinós ens ofereix en detall els realitzats des del maig de 1843 fins el gener de 1844.
En data 18 de maig de 1843 van matar Magí Domenech, (a) Bessonet de Vinebre , quan es dirigia a Flix "l'escometeren, degollant-lo i cosint-lo a punyalades". El Jutge de primera instància de Gandesa publicà un edicte instant a presentar-se davant la justícia coma responsables "a Bautista Solanelles (a) Quiselis, é Isidro Teixidó (a) lo Ray".(3)   
El dia 9 de juliol mataren Josep Servelló i la seva dona, Francesca Carim, al terme municipal de Vinebre després d’agredir sexualment la dona. "Després d'haver abusat de la honesta muller d'en Servelló a presència del seu marit al qual tenien emmanillat els degollaren un rere l'altre". Un edicte del BOPT, 13 d'octubre de 1843, del jutjat de Falset emplaçava a "Isidro Teixidó (a) Ray"  i "Bautista Sonadellas (a) Quicelis" de Vinebre para que "se presenten de rejas adentro en las carceles Nacionales de esta villa al objeto de responder a los cargos que les resultan de la causa criminal..."
El 12 de juliol del mateix any van matar Miquel Sentis, pagès i veí de Torre de l’Espanyol, quan s’adreçava a Vinebre. "En Sentís va morir degollat després d'aguantar un sens fi de tropells".
El dia 24 d’octubre van matar després de torturar-lo a Jaume Subirats, de Bellmunt del Priorat, comandant  i cap dels de tropes liberals d’aquest poble, sorprès mentre es dirigia a treballar a la seua finca dels Bufadors. "el lligaren  i l'endugueren al barranc Fondo i el feren ballar a cops de fuet fins que caigué desmaiat, aleshores li dispararen tots tres".(4)  després de torturar-lo.
El 5 de gener de 1844 van matar, al terme municipal de Garcia, Pere Vilaplana, veí de Vinebre al qual també van sotmetre a tortures abans de degollar-lo. En relació a aquest assassinat  cal esmentar qe un edicte del jutge de Falset publicat BOPT imputava l'assassinat a "Bautista Sonadellas (a) Quicelis i Francesc Casals (a) Torá".
Durant aquest període la banda del Barbut va fer front al sometent local de la zona que estava compost per uns 30 veïns de Vinebre i  la Torre de l'Espanyol. La premsa de l'època, concretament el diari de Barcelona El Imparcial manifestava la impotència davant la banda del Barbut amb paraules com :
"Vinebre 15 de enero . La cuadrilla de bandoleros que hace tiempo anda por los alrededores de este pueblo, no solo no ha sido esterminada como era de suponer del celo de los gefes de la provincia, sino que ni siquiera es perseguida. Siete son ya los nacionales que han sacrificado esos caribes y como el gobierno no ponga la mano, nos iran diezmando hasta que no quede ni uno siquiera de los que nos hemos comprometido por la causa de la libertad".(5)    


 (1)ESPINOS ORTEGA, J. Les esquadres de Catalunya, p. 59.



  (2)"El cas del bandoler Isidre Teixidor, el barbut de Vinebre". Sotsinspector M. Fèlix González i Fraile, Agent Xavier Estrada i Nuño, Àrea Regional de Recursos Operatius RP Girona. Revista MOSSOS. num. 29, agost 2005. p. 27 - 28.


 (3)BOP de Tarragona. 23 /05/1843.


 (4)SABATÉ ALENTORN, Jaume (2000). Bandolers, llops i vents del Priorat. Rafael Dalmau editor. Col·lecció Camí Ral. p.24.

(5)El Imparcial (Barcelona). 21/01/1844.