28 de maig del 2020

Maig 1868, quan l'Ebre era navegable.


El 29 de maig de l'any 1868 el diari La España, n.º 6.276,  a la página 3, descrivia amb tota mena de detalls un viatge riu amunt per l’Ebre del vapor “Gallego”, entre Tortosa i Escatró, viatge que havia començat el 19 de maig  a les 8 hores del matí per pernoctar a Flix i continuar l'endemà 20 de maig  fins Escatró on tenia previst l'arribada a les 8 del vespre.
L’any 1852 s'havia constituït l’empresa “Real Compañia de Canalización del Ebro”, el riu Ebre seria navegable gràcies a obres el 1857  amb la construcció d'un canal de navegació i la resclosa de Flix (cost 1.122.785,26 francs) canal que tenia una llargada de 1.100 metres i 10 d’amplada i la resclosa tenia una llargada de 63 metres i 10 d’ample. Resclosa de Flix que es va acabar de construir l’any 1858 i va funcionar fins l’any 1947, quan  entrà en funcionament de salt de la central hidroelèctrica de FECSA amb la seua pròpia resclosa, encara avui en actiu.
Recordar que el setembre de l'any 1849 un grup d'enginyers de Ponts i Camins de França van realitzar una baixada per l'Ebre des de Saragossa a fi d'avaluar la possible navegació pel riu.  Viatge d'onze dies, que realitzaren acompanyats per un grup d'inversors capitalistes, francesos, anglesos i espanyols, i que tenia com objectiu recollir les dades tècniques i econòmiques, necessàries per realitzar la navegació a vapor.
 “Con viva satisfacción hemos leido una reseña que publica el –Diario de BARCELONA, de la navegación hecha por el vapor Gallego en los 237 kilómetros que tiene el Ebro hasta el mar. Esta reseña, fechada en Escatrón, después de manifestar que los viajeros se embarcaron el 19 en Tortosa, continúa así:
»... En Flix pernoctamos, y  si bien llegamos al pie de la villa á eso de las cinco de la  tarde, no  entramos en la esclusa hasta cerca de  las seis, pues el  rio da un largo rodeo, y a la parte opuesta de la población se hallan  la esclusa y el desembarcadero. Como nos sobraba  mucho tiempo, visitamos a dicha enclusa,  las casas de los escluseros y de su capataz, la derivación del río y una  antigua noria árabe,  cuya rueda, de colosal diámetro, recibe el movimiento por la parte interior, y por medio de cajones vierte el  agua en  un conducto de  una elevación igual al diámetro de dicha rueda. Antes del arreglo de la esclusa y su  derivación, que ha proporcionado á la empresa la  adquisición de una gran cantidad de  terreno de  aluvión, en la cual va plantando arbolado, dicha noria no funcionaba, y por lo tanto la hermosa  huerta  de Flix, donde  tanto abundan los  frutales, no podía  regarse.
»Al dia siguiente salimos de la esclusa de  Flix y remontamos otra vez el Ebro, y después de haber dejado á Ribaroja, encontramos el pueblo de Fayon, que es el primero del  territorio araragonés en la orilla derecha: tiene una iglesia con una buena fachada grecoromana, toda de sillería ...”