Xavier Vega a la revista NÚVOL: "Junqueras i la literatura de presó".

La república literària ebrenca té un excel·lent referent a la revista digital de cultura "NÚVOL" en la persona del flixanco Xavier Vega. El seu article "Junqueras i la literatura de presó" publicat el passat 16 d'agost a l'apartat Faves Tendres n'és un bon exemple, segurament és un dels articles més llegits del digital cultural. 

El mateix Oriol Junqueras se'n feu ressò al seu twitter el 18 d'agost :

          @junqueras

Molt agraït per les paraules d'en Xavier Vega en aquest article de @nuvol_com, sobre les meves publicacions des de la presó. Espero que en gaudiu!

"L’empresonament dels líders independentistes indultats –ma non troppo-ha estat una mostra més de la pulsió africanista que persisteix a la política espanyola, encara sota el patrocini espiritual de José Millán Astray i Francisco Franco, les seues figures polítiques més decisives del segle XX i les primeres dècades del XXI. Perquè, amb una formació ideològica entre els campaments de legionaris i les cabiles de beduïns, han inspirat la política de negació de la política que caracteritza tota la gestió del PP i bona part de la del PSOE. Mentrestant, atrinxerat a les altes instàncies judicials, el tardofranquisme  es complau a perseguir, expulsar, tancar i/o arruïnar la dissidència, molt especialment si és catalana, que, al capdavall, és l’única que es presenta com a tal, si tenim en compte que, a la torta o la volta, els bascos sempre acaben per passar per caixa.

L’experiència carcerària d’Oriol Junqueras l’ha dut a omplir les llargues hores de solitud amb l’escriptura i la reflexió, entre altres coses. Contes des de la presó (2018) -adreçat als seus fills Lluc i Joana- Tornarem a vèncer (i com ho farem) (2020) -escrit amb  Marta Rovira-,  Parlant amb tu d’amor i llibertat (2020) – sobre memòria, literatura i tendresa- i Contra l’adversitat, que presenta en aquests dies, constitueixen una aportació gens menyspreable a la literatura de presó que, si us plau per força, també han conreat notablement Raül Romeva, Carme Forcadell, Jordi Turull, Joaquim Forn, Josep Rull, Dolors Bassas, Carles Mundó i Meritxell Borràs. Són la bona gent que tenia tantes coses a explicar i explicar-se, que s’afegeix a la nòmina dels escriptors engarjolats per raons diverses, des de Boeci i Bernat Metge a Gramsci i Jean Genet, passant per Maquiavel, Cervantes, Dostoievski, Oscar Wilde, Pere Coromines o Miguel Hernández. Deia Borges que la censura fomenta la bona literatura, perquè afavoreix l’ús de les metàfores. Això ens fa considerar que potser ens caldrà retre homenatge a les institucions penitenciàries, que tant han impulsat, darrerament, la nostra esquifida indústria editorial.... "

Per continuar llegint: https://www.nuvol.com/llibres/assaig/junqueras-i-la-literatura-de-preso-199550.