Dos mestres flixancos del segle XIX: Benet Bagés Galcerán i Antoni Sabater Mur.

L'exposició de les XV Jornades del Patrimoni dedicada als primers mestres de l'ensenyament públic de Flix, en especial als que van deixar record especial entre les diverses generacions d'infants que passaren per les seues aules, és un homenatge a la figura del mestre. 

Hem de recordar que la dedicació al magisteri a partir de la primera llei educativa del país, la Llei Moyano (1857), portà a una minoria de joves a dedicar-se a la generosa tasca de l'ensenyament en una societat majoritàriament analfabeta. De fet, de flixancos que decidiren dedicar-se al magisteri solament tenim constància de dos exemples, Benet Bagés Galcerán, mestre que figura en el treball Onze mestres riberencs del segle XIX de l'historiador  David Tormo publicat a  la darrera miscel·lània del CERE (2022), i Antoni Sabater Mur, pedagog que el professor i ex-senador Josep Varela ha donat a conèixer per la seua vinculació amb la ciutat de Lleida: Antoni Sabater i Mur, mestre del Liceu Escola (2020).

•  Benet Bagés Galcerán (Flix, 1870). Inicià la seva formació a l'Escola Normal de València el 1889 com alumne lliure, acabant els estudis a la Normal de Tarragona el 1893. La primera destinació va ser a Flix el 1895 com a substitut de Francisco Vitòria, estada a l'escola de Flix fins el 1897, anys que serà substituït per Enric Grau Fontseré. Altres destinacions a Vilanova d'Alpicat (Segrià), Centelles (Osona). A principis del segle vint publicà diversos articles en revistes de magisteri. Els 1910 seria nomenat mestre propietari de l'escola d'Agramunt (Urgell), el 1915 faria de mestre a Sant Pere de Torelló (Osona), el 1923 es traslladà  a Vic. La darrera informació documentada és del desembre de 1932, comptava 62 anys,  en presentar-se a una plaça d'inspector d'ensenyament.

 (David Tormo Benavent. Onze mestres riberencs del segle XIX. 2022. Miscel·lània del CERE 32)

• Antoni Sabater Mur (Flix, 1879). La família es trasllada a Barcelona, on passà una infància duríssima a causa de la pobresa i el drama familiar. Treballà, encara nen, en diversos indrets, mentre aprenia pel seu compte. L'any 1905 col·labora amb Pau Vila en la fundació de la mítica Escola Horaciana. Dos anys després fundà i dirigí l’Escola Horaciana de Sant Feliu de Guíxols. A primers de 1911 tornà a Barcelona i treballà en diverses escoles fins que, a finals de 1913, Frederic Godàs el va a buscar personalment a Barcelona i li demanà que s’incorporés al Liceu Escolar de Lleida, ciutat on fou un dels promotors de l'esport infantil, fomentant el futbol i l'atletisme. El 1921 publicà, per encàrrec de la Joventut Republicana de Lleida, L’entrenament per a l’atletisme.

Durant la Segona República esdevingué mestre de català a Barcelona. Autor de llibres juvenils i director d’alguns centres per a reinserció de joves problemàtics. Durant la guerra civil presidí l’Orfeó Gracienc i dirigí el Centre de Menors Francesc Macià. En acabar la guerra fou sotmès a un procés de depuració i expulsat de la seva condició de funcionari de la Diputació de Barcelona, com a mestre de català que era. Morí a Barcelona l’any 1949.

( Josep Varela i Serra: Antoni Sabater i Mur, mestre del Liceu Escola. shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià• núm. 7 | 2020. pàg. 76-85.)