L'amic Tantost ha fet una excel.lent entrada al seu bloc sobre el càtar Pere Mauri : El pastor càtar que ajudava a fer corrals als sarraïns flixancos. Els càtars i el catarisme a Catalunya és un dels aspectes de la història més interessants. La seua estada a Flix amagats de pastors i entre la població morisca en uns temps de reafirmació de la fe cristiana, on ja sigui els càtars, ja sigui els templers, eren perseguits i injústament acusats, recordar-ho dins del seu context històric medieval:1313. Després de la desfeta del catarisme a Occitania, Guillem Bélibaste (Guilhem Belibasta), darrer prefecte càtar del Languedoc i representant de l’església càtara a Catalunya, aconseguí escapolir-se de les presons de Carcassona, i vivint com a teixidor i pastor es refugià entre d’altres llocs a Flix, d’on anirà a Tortosa i després a Morella. El 1318 fou denunciat, essent cremat a la foguera a Vila-roja Termenès el 1321.[1]
A Flix Belibaste entrà en contacte amb un altre càtar Pere Maury. Aquest era un pastor del Comtat de Foix càtar i company d'exili del prefecte càtar. Va ser pastor i va treballar fent, entre altres coses, corrals pels sarraïns de Flix o dels voltants. Va ser arrestat per la Inquisició l'any 1323, probablement a Flix i va morir, possiblement, a la presó de Carcassona l'any 1324.
”...Enfin, Pierre Maury a gardé les moutons durant un mois, près de Flix, avec un Sarrasin nommé Moferret, dont la mère leur a préparé à manger (des figues et des raisins secs, des mets cuits à l'huile, du pain et du vin), ), et qui amène pour les aider à construire un corral un autre Sarrasin nommé Cabitog...”[2]
1314. Visita pastoral a Flix (FLIYX) del bisbe Francesc de Paholac. Era el prior de l’església Fra Bernardus de Pinam.
“Kalendas decembris.
Contra laycos. Super primo dixerunt quod Iohannes Franc, Petrus de Cabacers, Bernardus Jover habent sponsas et nolunt solemnizare matrimonium. Super II.º et IIIº. Dixerunt quod non. Super IIIIº. Dixerunt quod Berengarius Aguiló, Poncius Artola, Bartholomeus de Sanct Genis, mutuant diners ad usuras et faciunt contractus usurarios...”[3]
1317. 6 de desembre. Fra Martí Pérez d’Orós, castellà d’Amposta, prenia possessió dels castells d’Ascó i de Riba-roja, així com les viles, llocs i termes, en nom del l’Ordre de l’Hospital de San Joan.
1318. Jaume II dóna als cavallers de l’orde de l’Hospital els antics bens del Temple: Miravet, Ascó i Riba-roja entre d'altres.
1321. Octubre. Procés inquisitorial contra el càtar Guillem de Belibaste. A l’acta destaquen els topònims catalans Ascó, Beseit, Sarroca, la Granadella, Agramunt, Tirvia ... i Flix, “lloc habitat majoritàriament per sarraïns” i on vivia el també càtar Pere Mauri.[4]
Fotografia del castell de Vila-roja de Termenès on fou cremat el darrer prefecte càtar Guilhem Belibasta l'agost del 1321.
[1] Veure la pàgina d’internet: www.prohisper.org/Grups/AldeaCatara/Catala.htm.22-5-2001.
[2] Autour de Montaillou, un village occitan : histoire et religiosité d'une communauté villageoise au Moyen Age : actes du colloque de Montaillou.
[3] GARCIA EGEA, Ma Teresa. La Visita pastoral a la diocesis de Tortosa del Obispo Paholac, 1314. Historia i documents. Diputacio de Castelló, 1993., pp 173-174.
[4] ADROER, Anna M.-CATALA ROCA, Pere. Catars i Catarisme a Catalunya. Col.lecció Nissaga 12. Dalmau ed. Barcelona, 2001, p.98.
[1] Veure la pàgina d’internet: www.prohisper.org/Grups/AldeaCatara/Catala.htm.22-5-2001.
[2] Autour de Montaillou, un village occitan : histoire et religiosité d'une communauté villageoise au Moyen Age : actes du colloque de Montaillou.
[3] GARCIA EGEA, Ma Teresa. La Visita pastoral a la diocesis de Tortosa del Obispo Paholac, 1314. Historia i documents. Diputacio de Castelló, 1993., pp 173-174.
[4] ADROER, Anna M.-CATALA ROCA, Pere. Catars i Catarisme a Catalunya. Col.lecció Nissaga 12. Dalmau ed. Barcelona, 2001, p.98.
2 comentaris:
Ei, Pere! Que tal? Com sempre, els apunts històrics del teu bloc són molt interessants.
Tombant per la blocosfera flixanca m’he assabentat que estàs preparant o si més no que tens previst la preparació d’una nova obra relacionada amb la Història de Flix. És aquesta una notícia que m’omple d’il•lusió i em reconforta, doncs penso que aquest és un deute que tenim amb nosaltres mateixos, com a convilatans de Flix. És imperdonable que un poble com el nostre, amb tot el seu bagatge històric, social, cultural i industrial, no disposi encara d’una obra definitiva i definitòria sobre la nostra història com a poble. És greu que per conèixer el nostre passat disposem només d’articles que es van publicant de tant en tant a La Veu de Flix, d’algunes obres específiques i del Reculls Històrics de Flix, de l’any 1982. I més encara tenint en compte la quantitat d’historiadors i afeccionats a la Història que tenim a Flix!!
No sé si tens pensat ja com enfocar aquesta obra o si la tens en curs d’elaboració. Per si de cas, deixa’m que et citi l’exemple de Història de Valls. Conec aquesta obra perquè la meva xicota, vallenca i arqueòloga, ha col•laborat en la seva redacció. Doncs bé, Història de Valls és una obra impulsada per l’Institut d’Estudis Vallencs ( el que aquí seria el CERE) i s’ha plantejat com un conjunt de volums, cadascun relacionat amb un període històric concret, que s’edita periòdicament i que s’adquireix mitjançant subscripció. Per elaborar-lo, s’ha reunit a tot un equip d’historiadors, arqueòlegs i investigadors de la mateixa ciutat de Valls, i s’ha comptat amb l’ajut d’ especialistes “forans”. Cadascú ha contribuït, depenent de la seva especialització i interès, en el volum de la Història de Valls que més s’apropava als seus coneixements.
Crec que aquesta obra pot ser un bon exemple sobre com enfocar una futura Història de Flix. Penso que aquesta podria comptar amb l’ajut i col•laboració de tots els “savis locals”, historiadors, arqueòlegs, afeccionats a la història, lletraferits, gent de lletres, etc.. que tenim al poble i plantejar-se com una obra coral, feta amb l’esforç de tots i on cadascú pugui aportar, modestament, els seus coneixements i informació. Podria ser, també, una obra moderna, en el sentit d’adaptar-se a les possibilitats de les noves tecnologies i a l’ajut de la xarxa (com ens mostra a diari l’entranyable Tantost i les seves troballes cibernètiques sobre la vila de Flix).
Suposo que, com sempre, qui decidirà el futur d’aquest projecte serà el capital econòmic del qual es disposa.
Tot i això, i per si de cas, et faig saber la meva total disposició i il•lusió en poder col•laborar en una futura i hipotètica obra d’aquestes característiques.
Frederic Cervelló Rodes.
Frederic, m'imagino pel que dius que et refereixes a un projecte personal de Mossen J. Alañà. Qui a partir de fer una història de l'orgue de Flix s'ha animat a fer una història de l'església i la història del nostre poble.
Publica un comentari a l'entrada