PUIGCERCÓS: PER UN TRACTE FISCAL JUST

Ahir vaig assistir a la Cambra de Comerç de Tortosa a la impactant conferència del Conseller Joan Puigcercós "Per un tracte fiscal just". No entraré en valoracions sobre la mateixa, solament esmentaré les següents consideracions preliminars a partir de les que cadascú pot treure les conclusions oportunes:

"... En els darrers vuit anys, la població de Catalunya ha crescut un 16,1%. Es tracta exactament de 987.087 habitants, la gran majoria dels quals són persones immigrades. En el mateix període, la Irlanda del miracle econòmic ha passat de 4 milions d’habitants a 4,6 milions. En bona mesura, també gràcies a l’arribada d’immigrants. És a dir, el nombre d’habitants d’Irlanda ha crescut percentualment igual que el de Catalunya.

No és estrany, doncs, que els irlandesos comencin a patir un greu dèficit de les infraestructures econòmiques i socials. Si fa o no fa, uns problemes semblants als nostres. A l’hora de combatre aquest col•lapse, però, hi ha una diferència important: ells tenen un estat propi, per tant, poden decidir les seves prioritats i, el més important, les poden executar per ells mateixos. Nosaltres encara no tenim estat, però, des de l’actual Govern i, amb el nostre pes a Madrid, hem d’aconseguir resultats.

Cal adequar la xarxa d’infraestructures al volum actual de població. El caos a l’aeroport, l’apagada elèctrica a Barcelona, l’etern col•lapse de les autopistes de peatge en règim de monopoli, la nul•la voluntat de l’Estat per construir vies ràpides, i el despropòsit al que s’ha arribat amb el servei de rodalies i de mig i llarg recorregut de Renfe, així com en els serveis sanitaris. Tot plegat ofereix una mala imatge exterior de Catalunya.

Què ha de pensar un empresari estranger, que es vulgui instal•lar –per exemple– a les Terres de l’Ebre, davant el desori dels darrers mesos? Doncs, malauradament, pensarà que potser és més pràctic instal•lar la seva empresa lluny de Catalunya. El drama, però, ve de lluny. O, no han vist que amb el restabliment de la xarxa de rodalies els problemes han continuat? És que els exemples dels trams entre Vic i Puigcerdà, o entre Lleida i Manresa, o de les Terres de l’Ebre no són suficients? Què es pensen que pot arribar a passar d’aquí a dos anys amb la sortida de mercaderies des del Port de Barcelona? Tots sabem que la crisi de la xarxa d’infraestructures s’explica, en bona mesura, pels baixos nivells d’inversió pressupostada per l’Estat i pel baix nivell d’execució d’aquesta obra.

Recentment, Foment del Treball denunciava –Esquerra ja fa molt de temps que ho fa– que, en els darrers 10 anys, la inversió pressupostada per l’Estat a Catalunya ha representat el 13,5% de la inversió en el conjunt de l’Estat, mentre que el pes del PIB de l’economia catalana se situa en el 18,7% i el pes de la població en el 15,9%. A més, l’Estat només executa a Catalunya el 74% de l’obra pressupostada. En el període 2000-2006, el PIB real de l’economia catalana ha crescut un 6,7%, poc més d’1% cada any, i la productivitat ha baixat un 1,8%. Què ha passat? Doncs que s’han creat molts llocs de treball, però de baix valor afegit.

Mentrestant, què ha passat aquests mateixos anys als països més desenvolupats de la UE en relació amb el creixement de l’activitat i la productivitat? Doncs que el PIB ha crescut menys que a Catalunya, però la productivitat ha augmentat i això ha permès, simultàniament, que els treballadors gaudeixin d’uns salaris més elevats i les empreses d’uns beneficis més alts. De les 25 empreses espanyoles amb un volum més alt de facturació només 4 tenen seu social a Catalunya. I, entre les 100 primeres, només 19. En definitiva, malauradament, Catalunya ja no és la fàbrica d’Espanya..."