A aquestes alçades descobrir l'obra poètica d'Albert Guiu no és cap novetat. Premi Marià Manent, premi Miquel Martí i Pol... L'Albert fa uns mesos fou batejat potser inconscientment com "el poeta del poble". Aquest dies he rellegit els 23 regals de la seua darrera obra "L'himne d'aquest matí", un conjunt de versos on els sentiments d'amistat, amb els seus paisatges, vers els seus amics són el denominador comú. Llibre que s'havia de pres
entar al nostre poble abans de la Festa Major pero que per motius de treball de l'Albert al seu institut de Vielha s'ha deixat per més endavant. La paraula justa al moment just és on el poeta descobreix l'art:"T'escric els mots d'un pont/ que té l'idioma dolç de l'Ebre/ i que sempre ha albirat un castell/ i mil tons de verd/ com una confusió d'esperances diverses./ Si creues per aquests camins/ pensa que algú t'ha pensat/ mentre destriava faules escrites/ al fons d'aquest riu que tot ho creua,/ t'escric els mots des d'un pont..."
2 comentaris:
Ei Pere:
Moltes gràcies per l'entrada, m'ha agradat molt i estic molt agraït pel tracte rebut.
Albert Mani em va batejar com "poeta del poble" (excessiu però amable). És una persona de bon rotllo i sap generar el bon rotllo.
Bé, m'encanta escriure poesia en particular i literatura en general, i m'encanta el poble en les distintes manifestacions o definicions que li vulguem buscar,
però sóc lluny de tenir un gentilici tan digne com "del poble", i el nominatiu de poeta, sempre m'ha fet molt respecte, escriuré i escriuré perquè m'encanta, més enllà de puguer ser anomenat "poeta" o "escriptor". Això sí, aquests sis anys de batlle que has tingut, han coincidit amb les meves tres primeres obres, i la seva rebuda al meu poble, al nostre poble, ha estat amable, plena d'escalfor i d'empenta vers la seva presentació i difusió, i tot de la mà d'un Ajuntament que m'ha fet gaudir de debó de les presentacions dels llibres (genial Xavi Vega, genial i amic; com l'amic genial que tinc, Andreu; o com el batlle ple de genialitat sociològica que has estat per a una cultura que s'ha disparat els últims anys, els meus llibres no són més que una petita part del tot), per tant sota la vareta de Carolina i amb l'escalfor de molta gent de Flix s'ha accentuat la meva dèria d'escriure, llegir, parlar i aprofundir en el fet literari i també s'ha accentuat la meva empatia amb Flix.
Per tant, molt agraït de debó, i per suposat farem una presentació de l'himne d'aquest matí quan ens vingui bé a tots plegats.
Esperant que tots tinguem unes bones festes.
Gràcies altre cop.
Com la toques Bertoni!!!
Publica un comentari a l'entrada