
7 de novembre del 2008
DEMÀ, INAUGURACIÓ DE LA COOPERATIVA

Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Per què els liberals van atacar el Castell Nou ? ( I ) Fa 150 anys, el 19 de juny, després d'un setge de 16 hores, es rendí el cast...
-
" El 8 de juny de 1875 el general Jovellar era nomenat general en cap de l’Exèrcit del Centre i, tot comptant amb la certesa que...
-
L'amiga romanesa - flixanca Bianca ens ha portat des del seu país la darrera versió del "Petit Príncep" en romanès: "...
-
Quando gavevo sei ani ho vist, 'na volta 'n d'en libro sula foresta vergine, che se ciama "Storie visude", 'n ...
-
Tand'e tand'anme fa, acquànne tenève sè iànne, jind'a nu libbre sop'a les forèste de na còlde, ca se chiamàve "St...
-
31 de gener. Festivitat de Sant Joan Bosco, patró de l’Escola d’Aprenents. Foto de grup de l’Escola de l’Escola d’Aprenents. 3...
-
El Diari de Tarragona ha tancat avui el monogràfic " los 100 Consejos de guerra del franquismo " amb el capítol X dedicat a l...
-
60 anys de pregoneres i pregoners de la Festa Major de Flix Aleandra Guerrero Rajo - 2024. Mar Carranza Pasarrius - 2023. Joan ...
-
Déu, pàtria i rei: Històries carlines del poble de Flix . Primer capítol de llibre El castell carlí de Flix. Testimoni de dues guerres, de...
-
L'amic Tantost ha fet una excel.lent entrada al seu bloc sobre el càtar Pere Mauri : El pastor càtar que ajudava a fer corrals als sar...
1 comentari:
Lo Sindicat:
Baixo la barana lliscant
d'unes escales tronades,
sóc al més groc d'un almanac
on bufar espelmes era una festa
i no una metafísica del temps.
Arribo al terra d'un salt,
i allí, Lo Sindicat,
tractors plens de la dolça carn
de la veritat del vi,
és octubre, un octubre etern,
volen abelles al cel d'un tractor.
Entro a les entranyes de l'edifici,
aparells plens de misteri
que no entenc, ni entendre mai,
ignorant dels misteris del sòl
mai sabré que tot allò tan màgic
és el lloc on la terra sembrada
es fa de tots i per a tots,
hi ha un regust a perennitat,
car, per allí ha passat cíclicament
l'oferiment del sòl flixanco i la suor flixanca feta vi, feta oli, feta llavor, i això ho fa en puritat un lloc que sobreviurà
la seva pròpia i natural caiguda,
un nen surt del sindicat amb uns miratges, una sentor i unes sensacions, que mai podrà oblidar,
per més calendaris de l'oblit que provin d'eclipsar la majúscula imatge que amb cura de terra conreada ha enriquit els cinc sentit de tot un poble.
Albert Guiu.
Publica un comentari a l'entrada