El setmanari "La Veu de l'Ebre" dedica dues pàgines a un curiós i documentat reportatge signat per Sofia Cabanes titulat "Generació Flix, l'altre efecte d'Ercros" on fa un repàs de tots els càrrecs polítics que actualment tenen responsabilitat de govern. Entre d'altres recorda "Que un poble de poc més de 4.000 habitants puguem fer un llistat tan nodrit de personalitats no és més que un reflex d'un fenòmen únic a Catalunya que té a veure, i molt, amb la implantació a Flix, el 1897, de la fàbrica d'Ercros". Acompanya el reportatge un article d'opinió d'Andreu Carranza, escriptor i com recorda ell mateix "resident a Flix des de fa vint-i-tres anys", titulat "De Flix al cel" on es planteja que alguna cosa deu passar al poble que en els darrers temps hi ha hagut florades d'homes i dones que estan ocupant càrrecs polítics o sindicals rellevants, arribant entre d'altres a la conclusió poètica que tot es culpa del meandre, a "l'eterna cantarella de l'aigua, l'infinita oració de l'Ebre, al monòleg del riu que envaeix el poble dia i nit..."
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
La presentació de l'Exposició "Sentiment flixanco" a càrrec d' alumnes de l'Escola de Flix, la lectura del manifes...
-
Déu, Pàtria i Rei - Històries carlines del poble de Flix . Records de la xerrada que vaig realitzar ahir a Ca Don Ventura dins dels actes de...
-
Fotografies de l'any 1906, són segurament les més antigues realitzades al cementiri de Flix. Són fotografies de difunts denominad...
-
Llengua - Cultura - Llibertat . El proper 7 de novembre participaré al costat d'Andreu Carranza en la presentació del llibre de Fel...
-
Dijous 14, a la sala Lo Sindicat, Josep Maria Àlvarez Clua i el DEMD-Ebre van rebre el Guardó Pont de Ferro, un reconeixement creat ...
-
El proper divendres, a les 19,30 hores i a Ca Don Ventura, realitzaré la conferència "Déu, Pàtria i Rei. Històries carlines del pob...
-
La família republicana ebrenca estem de dol, fa una setmana ens va deixar l'amic Marcel, un comiat difícil, dur, trist, inesperat. ...
-
"Aquesta història se'm va presentar de casualitat, sense ni tan sol saber-ho. Aquestes coses en periodisme, acostumen a passar d...
-
Entre els dies 23 i 30 d’octubre del 1937 el riu Ebre visqué la darrera gran riuada. Diuen les cròniques que el nivell de les aigü...
-
31 de gener. Festivitat de Sant Joan Bosco, patró de l’Escola d’Aprenents. Foto de grup de l’Escola de l’Escola d’Aprenents. 3...
6 comentaris:
Què se'n sap del transvassament aquest? Corren molts rumors però tots diferents. Que porta aigua a les Garrigues es sap, però forma part d'un minitransvassament encobert? I en aquest cas com s'ha pogut permetre?
Ara que jo, personalment, penso que és un edifici de la Corporación Umbrella, prompte veure'm Zombies voltant per Flix!!
De Flix al cel:
És cert el nivell professional d'alguns polítics flixancos els ha dut a ocupar altes esferes en la cúpula política catalana i espanyola, i ens hem de felicitar tots plegats
No sé si l'explicació és poètica, el que sí que seria interessant és preguntar-li a un poeta que és el cel, preguntar-li també a un polític i finalment al/la periodista que posa el titular.
A veure si les respostes s'assemblen o no.
De retruc dir que si ens posem a fer una Divina Comèdia de caire local, el cel seria el pretèrit de patins lliscant per Europa i una Fàbrica atorgant carta d'identitat de primera divisió al nostre benaurat poble.
L'infern totes les veus que ens assenyalen com a portadors d'aigües plenes de verí i emmetzinades des de fa molt, amb una crisi industrial i estancament demogràfic (i gràcies) més que perceptibles, i amb una sensació de no caminar enlloc des d'uns polígons "mileuristes" (i gràcies) i certs etcéteres més fets per discutir des de l'oralitat.
Per fi, el purgatori, seria prendre consciència de la pròpia circumstància, arromangar-se els braços, veure qui som des del "ego sum qui sum" i buscar la llum que no fa tant il.luminava tot l'ample dibuix que signa un artista anomenat meandre. Vaja allò que deia el poeta: Tot i que res pugui tornar-nos l'hora de l'esplendor a l'herba i la glòria a les flors, no ens debilitarem, sino que seguirem lluitant i ara canvio el final, en el nom d'un poble del seu present i el seu futur.
Tot i la crítica social he de dir i dic que la presència de polítics de nivell en llocs de nivell, sols té un culpable el nivell i la professionalitat que aquests demostren.
Jo mateix presumeixo d'haver tingut dos professors que ara per ara són càrrecs de responsabilitat.
Em costa creure que la captació d'aigua del reg de les Garrigues sigui algun dia un transvassament encobert. Més que res perquè els de Barcelona, quan els ha calgut l'aigua de l'Ebre, no s'han tallat un pèl. "L'agafarem quan ens sembli i d'on ens sembli", ens han vingut a dir amb la darrera sequera. Tant se val del Segre com del minitransvassament de Tarragona. No els cal amagar-se, que per alguna cosa són de Barcelona.
SEns dubte que tenir la panxa plena deixa mes temps per pensar, llegir,etc. I aixó es el que và garantir tenir una font d'ingressos mes o menys fixa sense tenir que mirar al cel cada matí...
Per cert... bon apunt de l'amic Andreu en quant al Tennis..(jo escombrant cap a casa...).
comparteixo l'opinió d'en carranza pel que fa a la qualitat d'alguns "homes de flix i dones".
en quant a l'aigua no estic amb la majoria. crec que no podem demanar que la capital de país sigui moderna, rica, atractiva , turística. comercial, inetl.ligent, etc etc, i després no donar-los aigua. no ens dónen ells part de la seva renda (com a comarca pobra i receptora que som) ? som germans i no els podem negar el que, en part, també és seu.
sé que el comentari no agrada, però s'ha de fer.
La cançó d'Andreu o d'Andreu al cel:
A Andreu Carranza: amb admiració.
Quitxot de ploma digna de Cervantes,
home humil d'adjectius superbs,
ploma de riu de llaguter esforçat,
geni de tallat de migdia
capaç de cantar a la carta
els capricis de la lluna més bella
d'una nit maquillada amb mil estels,
indígena dels sòls de l'Ebre
amb bitllet de viatger imaginari
pel cel d'aquells que tenen
ales als dits i al cor sucre,
escriptor en majúscules daurades
d'aquestes contrades que amb la teva lletra, han vist el cel
de veure's reflexades per incomptables paraules, d'anima perfumada de sentiment i de pell guarnida de bellesa.
Publica un comentari a l'entrada