1 de març de 2014

LA REPRESSIÓ FRANQUISTA A LA PALMA D'EBRE


Els germans Ignasi i Andreu Martí Filella i Josep Alberich Cubells
"El primer dia de gener de 1939 les tropes franquistes ocupaven la Palma d’Ebre, poble situat al nord-est de la Ribera d’Ebre, veí de les Garrigues i el Priorat. Desprès del final de la Batalla de l’Ebre, havia viscut una tensa espera, un autèntic malsons a partir d’aleshores per als seus veïns i veïnes. El poble havia quedat pràcticament abandonat, el dirigents del comitè, del partits polítics, dels sindicats i organitzacions havien tingut temps de sobres per abandonar el poble, la majoria camí de l’exili.

La Palma d’Ebre des del 18 de juliol del 36 s’havia mantingut relativament lluny del front de guerra. Durant l’abril del 38 havia vist com s’apropava amb l’ocupació franquista de la marge dreta de l’Ebre,  també havia viscut des de la rereguarda la Batalla de l’Ebre, convertit el poble i les coves i masos del seu terme en refugi de la població civil del pobles veïns, especialment de Flix.

La vida dels 956 habitants  la Palma d’Ebre s’havia trencat després de la sublevació militar del 18 de Juliol del 36 La violència descontrolada en nom de la revolució dels primers dies és ben diferent de la dels pobles agraris veïns, els 15 morts víctimes de la repressió a la Palma d’Ebre representen el 15, 7 per mil, lluny dels 4,3 per mil del total de la comarca de la Ribera d’Ebre, i de l’únic mort violentament als pobles veïns de  Vinebre, la Bisbal de Falset  o Bovera.

A partir del gener del 1939 el malson de la repressió franquista seria implacable: 47 veïns de la Palma serien detinguts al llarg de l’any 1939, 40 homes i 7 dones. Dones que segons la Causa General foren denunciades “por animar a los rojos” o “por cooperar con los marxistas dando gritos subversivos”. Una repressió sense límits, com el cas de quatre noies rapades al zero per haver llençat per la finestra de l’ajuntament el quadre del rei mentre es celebrava el 14 d’abril i l’adveniment de la República el 1931.

Dels 47 reclosos serien afusellats 16: Josep Alberich Cubells,  Miquel Aragonés Perelló,  Joan Barrull Ciuraneta, Ramon Casanovas Cubells,  Ciprià  Ciuraneta Estiarte, Marcel·lí Estadella Miralles, Ciriac Estiarte Salanguera, Pius Filella Ciuraneta, Josep Filella Filella, Josep Franch Ciuraneta, els german Andreu  i Ignasi Martí Filella, Francesc Masip Ciuraneta, Benet Piñol Vila, , Josep Vila Escoda i Modest Vilella Masip. 16 afusellats que sobre els 956 habitants del poble representen el 16,7 per mil, una de les taxes més altes de Catalunya, segons d’historiador Josep Ma Solé i Sabaté: “Per entendre aquesta repressió només cal fer una interpretació severa al màxim de l’aplicació d’uns fets implacables”.

I records familiars escara vius com els de Ciriac Estiarte Salanguera, pagés, casat  amb un fill, anarquista, un dels primers en morir als 38 anys el 15 de juny del 39. Josep Alberich Cubells mort amb 42 anys, paleta, constructor de les escoles del poble, casat amb dos fills. Els germans Andreu i Ignasi Martí Filella, pagesos, morts amb 51 i 58 anys respectivament. Des de fa anys que Berta Martí, lluita per recuperar la memòria dels seus familiars, i a l’Arxiu Militar de Barcelona ha trobat suficients motius de les arbitrarietats jurídiques: Dos germans denunciats per tres veïnes el 10 de maig del 39, acusats de destrosses a l’església i de fer guàrdies pel Comitè, detinguts al castell de Falset, on Ignasi es declarà membre d’ ERC, contrastant amb l’informe de la FET local que els definí anarquistes, extremistes, antireligiosos i “desafectos al Glorioso Movimiento Nacional”, tot i que cap denunciant declarés que formessin part activa dels esdeveniments, foren empresonats a Pilats. El 19 de juliol un Consell de Guerra pel delicte de “rebelión militar” decretà la pena de mort a tots dos, ratificada per Franco, morí Ignasi el 19 d’octubre a les 6 del matí a l’Oliva, essent enterrat a una fosa comuna del cementiri de Tarragona. La mateixa sort tindria l’endemà el seu gemà Andreu. Un altre familiar, germà de l’avia de Berta, Francisco Masip Ciuraneta, també patiria la mateixa sort, en aquest cas l’informe político-social diu: “suponemos que participó en los hechos denunciados”.

Un altre exemple d’arbitrarietat fou el de Josep Franch Ciuraneta, pagés, mort amb 57 anys el 19 d’octubre del 39, de qui els seus familiars guarden postals entranyables: “Después de saludarte y desearte buen estado de ànimo, la mia buena y yo por haber puesto una nota escrita en el cesto me han arrestado por un mes sin comunicación al locutorio, y el mismo mes sin comida...”, “nunca bajeis la cara ante el pueblo que si Dios castiga los culpables a vosotros no os castigará”,”se despide tu padre que toca el cielo con las manos, ... yo solo te pido no seas vengativo con esta gente traïdora del pueblo... cuida bien los hijos y edúcalos bien y cuida las mujeres y un ultimo adios a todos y Dios guarde  muchos años”.

Nota: El suplement "los 100 consejos de guerra del franquismo" d'avui 1 de març del DiariEbre està dedicat a la Ribera d'Ebre, comarca amb 474 processats, 449 homes i 25 dones, dels que 70 himes serien afussellats. Amb una incidència especial a l'anomar "Repressió en familia", tot i recordant erls drames familiars dels tres germans Daniel, Ramon i Josep Galià Àlvarez de Mora la Nova, dels germans Jesús i Josep Maria Serra Busquets d'Ascó, de Damià i Serafí Grau Vinaixa de Bemissanet, d'Emili i Joan Monclús Borràs de Ginestar, de Joan i Francesc Vernet Torné de Tivissa i dels dos germans de la Palma d'Ebre
Entre d'altres cal destacar les pàgines centrals protagonitzades pels flixancos Josep Nogales Cervelló, el seu cunyat Ramon Alentorn Tarragó i Ramon Rosich Armora. Treball periodístic del Xavier Fernández, Redactor en cap del Diari, a partir d'una emotiva concersa amb Maria José  Bermejo, neta de Josep Nogales, afussellat i enterrat a Lleida

2 comentaris:

Mònica ha dit...

Gràcies per la informació. Estic treballant en una novel·la que sobre un personatge d'aquests pobles i arrenca just al final de la guerra. Per tant, tinc interès en com es va viure aquest període.

Mònica ha dit...

M'interessaria saber la gent que va marxar de la Palma en la retirada repúblicana quin camí van agafar. Si van anar cap a Tarragona, lògicament. Gràcies per la informació.