Les paraules se les emporta el vent però n’hi ha unes que queden per escrit, per escrit de forma oficial. El Diari de sessions del Senat reprodueix la resposta de la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, davant del plenari del 28 d’octubre de 2008, a la pregunta d’aquest senador d’ERC al voltant de la llarga tramitació de l’autovia A-7 des de l’Hospitalet de l’Infant fins a Castelló (el 23 de març de 2000 es va iniciar el primer estudi informatiu). En la seva resposta, la ministra va explicar que el seu ministeri espera que el de Medi Ambient n’aprovi la declaració d’impacte ambiental (DIA). És a dir, Foment no pot moure fitxa, ja que “fins que no es conegui el contingut de la DIA és prematur parlar de dates”, va dir la ministra Amb la DIA a la mà, “procedirem a l’aprovació definitiva de l’estudi informatiu per licitar els projectes constructius i iniciar immediatament les obres”.Un profà de la matèria podria deduir, llegint la darrera frase, que licitar projectes i iniciar obres és una seqüència immediata. Res més lluny de la realitat.
L’experiència en autovies de l’Estat a aquesta demarcació, en la mateixa A-7 o en la de Tarragona a Montblanc (A-27), ens indica que licitar un projecte i iniciar les obres són dues realitats separades per tres anys o quatre anys. En el tram de l’A-7 entre la variant de Vila-seca i Cambrils, es va licitar la redacció del projecte el 26-12-01 i l’obra real va començar el 15-10-04; en el tram de l’A-7 de Cambrils a Mont-roig, es va licitar la redacció del projecte el 20-10-01 i les obres van arrencar el 15-12-04. Quatre anys va ser l’espera entre la licitació del projecte (20-10-01) dels dos trams de l’A-7 actualment en obres i l’inici d’aquestes (final del 2005). I quatre anys van passar també entre la licitació de la redacció del projecte (13-03-04) del tram Tarragona-el Morell (A-27) i l’inici de les obres el 20 de febrer de 2008 –obres que porten retards. Pel que fa l’autovia A-7 al sud de l’Hospitalet, encara no hem arribat a aquell punt –licitació del projecte constructiu– a partir del qual s’ha d’esperar tres o quatre anys per veure el començament dels treballs.
Un cop explicat que les paraules de la ministra amagaven un interval de temps de tres o quatre anys, convé revisar les intencions del PSOE envers l’autovia. Com fa el diari de sessions, les lleis pressupostàries reclouen les intencions per escrit. Aquestes lleis anuals contenen les previsions, però a l’hora de repassar-ne l’execució, ens trobem que les paraules se les emporta el vent moltes vegades. El govern de Zapatero va incorporar en els primers pressupostos redactats pel PSOE, els de 2005, una petita partida per l’estudi informatiu del tram de l’A-7 entre el Perelló i la Jana (Castelló). El 18 d’agost de 2005 el ministeri n’aprovava de forma provisional l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental, i el 22 de setembre el sotmetia a informació pública. Amb vista a l’any 2006, ERC va demanar al PSOE que acceptés una esmena als pressupostos valorada en 1.749.000 euros per poder cloure el tràmit de l’estudi i poder avançar amb la licitació dels projectes; però el PSOE va rebutjar-nos l’esmena, de manera que els tràmits no s’accelerarien. Després d’un any, en la negociació dels pressupostos de 2007, ERC va demanar incrementar tres milions la partida inicial que era de 58.290 euros, perquè se’n licitessin els projectes; el PSOE ens en va acceptar un milió i mig, que van quedar incorporats als comptes de l’Estat. Ara bé, les al•legacions a l’estudi sotmès a informació pública l’any 2005 van forçar a redactar-ne un de nou, i el ministeri el va aprovar de forma provisional el 12 de setembre de 2007 i el va posar a informació pública l’1 d’octubre (BOE Núm. 235 de 1/10/2007), aquest cop dividint l’autovia en dos trams, la Jana-el Perelló i el Perelló-l’Hospitalet. L’anunci del BOE situava la tramitació de l’autovia en el mateix punt on estava el tema el 22 de setembre de 2005. En la negociació dels pressupostos de l’any 2008, ERC va reclamar ja no tres, sinó sis milions per als dos trams en estudi, perquè hi calia un impuls definitiu. El PSOE va rebutjar l’esmena republicana, però va pactar-ne una altra amb CiU, els aliats de fi de mandat, per valor d’un milió i mig, la mateixa quantitat que el PSOE havia pactat amb ERC un any abans.
El 2008 s’ha acabat i quan l’Estat liquidi l’exercici comprovarem que la partida existent de l’A-7 en el tram la Jana-el Perelló no s’haurà executat. L’esforç parlamentari d’ERC a Madrid durant el primer govern de Zapatero pretenia desencallar la futura autovia i evitar el que ha acabat passant, que encara estiguem pendents d’una declaració ambiental com a pas imprescindible per avançar en la licitació dels projectes. Malgrat l’esforç negociador d’ERC en tres pressupostos de l’Estat aprovats, del 2006 al 2008, encara no hem arribat en aquell punt de la tramitació a partir del qual passaran tres (o quatre) anys per poder veure l’inici de l’obra. La situació ha variat amb la llei dels pressupostos generals de l’Estat de 2009? Inicialment, el PSOE només havia inclòs una partida insultant de 29.140 euros per l’autovia! Els mateixos socialistes devien sentir vergonya i van presentar, igual que ERC i altres partits, una esmena a l’alça. El PSOE proposava cinc milions d’increment mentre que ERC en demanava més, a causa del retard acumulat. Finalment, la llei aprovada incorpora l’esmena de cinc milions. La pregunta subsegüent és: Què es pagarà amb això? Ara per ara no sabem quan s’aprovarà la declaració d’impacte ambiental, quan s’aprovarà definitivament l’estudi i quan s’encarregaran els projectes constructius. Allò que els podem assegurar és que la redacció i la conclusió dels projectes necessita un temps que sobrepassarà el 31 de desembre de 2009, és a dir, sobrepassarà la vigència de l’actual llei pressupostària. La lenta tramitació condemna la partida existent a finançar l’inici de la redacció de projectes i prou; a partir d’aquí podem haver d’esperar tres o quatre anys més per veure el començament de l’obra. Els cinc milions existents als comptes de 2009 no poden disfressar –ni ens ha de fer interpretar el contrari–, la lentitud amb què s’arrossega una infraestructura bàsica per a les Terres de l’Ebre i, per extensió, Catalunya. Una lentitud que no s’ha vist en altres trams de la mateixa autovia."
Pere Muñoz, senador de l'Entesa per Tarragona
(Article d'opinió publicat entre d'altres per "la Veu de l'Ebre" el 23 de gener i que en la versió digital ha tingut fins ara 189 lectures)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada