DISCURS DE COMIAT DE L'ALCALDIA

15 de juny del 2009

Avui he presidit el darrer Ple municipal de l'Ajuntament de Flix. Endarrere queden dos etapes de la meua vida política com alcalde. La segona etapa des del 2003 ha estat una etapa apassionant, intensa on s’han engegat projectes i realitats dels que difícilment podia imaginar.

La política és la expressió més noble que pot desenvolupar la persona, i de totes les classes de política, la municipal, la del contacte directe amb els teus veïns i veïnes és la més apassionant. I ho dic amb el convenciment de la pràctica d’aquests darrers anys, en que a més d’alcalde, he estat president del Consell Comarcal, una administració de segon nivell, i des de l’any passat senador i president del Consell Nacional del meu partit, ERC. Res com fer política a l’ajuntament, res com treballar pel teu poble, ens dona la veritable dimensió de la política.

Després de la darreres eleccions municipals del 2007, varem pactar el canvi de l’alcaldia entre ERC i el PSC, amb un pacte de govern que formava part d’un decàleg signat per les tres forces polítiques aquí presents, pacte que configurava un govern d’Entesa, com una continuïtat de l’anterior govern municipal del 2003 al 2007. Un govern d’entesa i de consens configurat des de la consciència de la delicada situació envers el futur econòmic del nostre poble.

El pacte de govern subscrit fa dos anys s’ha complert escrupolosament, tots els mecanismes que pot disposar les competències d’un ajuntament han funcionat a un bon ritme, no entraré en detalls, les podeu llegir a la Veu de Flix del juny del 2007. Aquest plenari ha estat un espai de debat democràtic, tranquil, seré i civilitzat.

Avui, renuncio com a darrer punt de l’ordre del dia al càrrec d’alcalde, i permeteu-me que no faci balanç de la feina feta, tots la coneixeu perfectament. Passejant pel poble, repassant la nostra revista “la Veu de Flix”, parlant amb la gent, en tenim prou. Permeteu-me que parla del present, del futur, de la resta de legislatura municipal.

Un present que està immers en la greu crisi que ha impactat de sobte contra el nostre poble, amb el tancament “exprés” d’Inquide, amb 33 joves al l’atur, i les dures negociacions del Pla d’ajust d’Ercros, amb l’amenaça damunt de 75 treballadors, del 30 per cent de la plantilla de la Fàbrica, negociacions que han monopolitzat gairebé tota la meua acció com alcalde des del passat 5 de maig, ministres, president de la Generalitat, consellers, directors generals, sindicats, partits polítics, directius, comitès, treballadors, veïns i veïnes... I que espero i desitjo, com tots i totes, que al final es minimitzin les xifres i a ser possible no hi hagi cap comiat definitiu.

Un present que des de la vida del consistori, està marcat per la intensa obra pública que s’ha iniciat els darrers dies i que es mantindrà a uns nivells mai vistos pel que resta de legislatura, des de les 8 obres de la Pla d’Inversió Local, les obres del Pla d’Obres i Serveis de Catalunya, les obres del Pla d’Actuació municipal, gairebé 2 milions d’euros que gestionats directament per l’ajuntament, promouran treball i alhora suposarà una millora important de molts dels nostres carrers, equipaments i serveis. Obra pública que s’afegirà al conjunt d’obra corresponent a d’altres administracions que s’està duent al nostre poble, segurament simbolitzada per les obres de restauració del meandre i els recs dels Vingalis i dels Monredons, al que s’hi afegirà properament les de la restauració del Castell nou.

Conjunt d’obra pública com mai viscuda la nostre poble, i ho dic ben fort. Obra pública que no ha vingut per que sí, si no gràcies a l’esforç polític, a la insistència de les persones que avui formem part del consistori. Reconec que moltes vegades, els nostres veïns no són prou conscients de la quantitats de reunions, trucades, visites, viatges, escrits, que hem de fer per aconseguir una actuació com les que descrit abans. De vegades, anys i anys... per exemple una mostra que sempre duc a la meua agenda, aquesta felicitació per Nadal de l’any 2005 d’un conseller del Govern, on amb bolígraf em diu: “Estic apretant pel gas natural”. Amigues i amics, porto des del 2003, sol i acompanyat, fent reunions, trucades, demanant complicitats, i em consta que ja ho feia l’alcalde anterior, per aconseguir l’arribada del gas al nostre poble. La resposta de Gas Natural sempre és la mateixa, “l’any que ve!!!”.

En política si tenim alguna cosa clara és la paciència del corredor de fons, córrer, córrer, córrer fins arribar a l’objectiu. Així la satisfacció més gran he tingut d’aquest 6 anys com alcalde va ser precisament el passat dissabte amb la Jornada de Portes Obertes de la Residència i Centre de Dia “les Escoles”. Un equipament importantíssim per al nostre poble, com a motor econòmic i com a servei a la nostra gent gran. Un equipament que fins fa un any i mig, bona part del poble dubtava que fos una realitat, que fa sis anys ens portà a prendre una aposta política incerta, que ens dugué inclús als tribunals, però la paciència i constància del corredor de fons el passat dissabte es veia recompensada amb escreix per l’èxit.

Per acabar vull expressar el meu sentiment d’agraïment a tots els flixancos i flixanques que m’han atorgat la seua confiança i el privilegi de representar-los en dos moments important de les nostres vides, entre el 1979 i el 1987, i entre el 2003 i el dia d’avui. La meua gratitud a totes les entitats, associacions, empreses. L’ajut de tots els treballadors i treballadores de l’Ajuntament que creieu en el servei al ciutadà, moltes gràcies, en un ajuntament treballar al costat de l’alcalde es difícil, i no sempre Agraït.

Vull agrair, companys del consistori, la vostra col·laboració, el vostre respecte, la vostra amistat i la vostra estima a Flix. No és l’hora dels adéus, deixo l’alcaldia però continuo amb la mateixa força i la mateixa estima pel projecte que varem començar junts fa dos anys, tot just el 16 de juny del 2006, en l’acte de constitució del present consistori. Els meus mèrits són mèrits compartits que vull fer extensiu a tots vosaltres.

Al meu discurs del 16 de juny del 2007, vaig fer un símil futbolístic amb les onze persones elegides pel poble de Flix per dirigir l’ajuntament, amb personalitats diferents, amb sensibilitats polítiques diferents, amb la voluntat de ser mereixedors de la confiança dels nostre poble. Amb l’acord de compartir la responsabilitat del capità de l’equip dos anys i dos anys, així avui cedeixo la capitania de l’equip al company del PSC Oscar Bosch, en el meu cas passaré fruit de l’acord a ser el segon capità, al servei de l’equip, del nou capità i del poble que represento. I ho dic per a que no hi hagi cap mena de dubte, amb la fidelitat del càrrec envers el nou capità de l’equip i de la resta de jugadors i jugadores. Amb el convenciment de que solament jugant en equip podrem tenir els resultats que tots esperem, que els individualismes, els Ronaldinhos, els Zidanes i els Kakas, poden donar minuts de glòria però al final el que compte, qui guanya és el joc de l’equip.

Com diu el poeta “tot està per fer i tot és possible”, continuo i continuaré treballant pel futur de Flix i per una societat socialment equilibrada, per la llibertat nacional de Catalunya, i amb el valors republicans, amb l’esperança i la fe en el combat per una societat més justa, més lliure, solidària i feliç.