Ahir va ser un dels temes del dia, una pregunta sobre el Corredor del Mediterrani i una interpel·lació al ministre de Foment José Blanco sobre la Travessia Central dels Pirineus. Ministre que a la pregunta, ens digué que el proper 19 d’octubre la Comissió Europea anunciarà la prioritat del Corredor del Mediterrani, i en canvi a la interpel·lació esmentà fins a 5 corredors ferroviaris prioritaris pel ministeri, tots en xarxa seguint l’esperit de la reconeguda Espanya radial.
Així, al vespre, el que havia de ser una clara Moció de suport al Corredor Ferroviari del Mediterrani, on s’instava a defensar de forma clara i decidida davant les institucions europees a que el Corredor Ferroviari Mediterrani sigui declarat prioritari en tota la seva extensió, des de Algesires fins la frontera francesa, es transformà en un joc d’equilibris entre el PP i PSOE, una moció descafeinada de suport amb la inclusió a l’acord final d’altres corredors per allò d’acontentar tothom, aconseguint així els 228 vots dels PP i dels socialistes, amb 16 senadors i senadores que decidirem mantenir-nos al marge.
Això, segurament, ajuda a entendre el fet que cap mitjà de comunicació se n’hagi fet ressò. Amb dades actuals, vaig preguntar a la Cambra, com a representant a la comissió de foment: com és pot qüestionar una zona que representa el 40 per cent de la població de l’estat, prop del 50 per cent de la producció agrària, el 55 per cent de la producció industrial, el 60 per cent de les exportacions, quasi el 60 de tràfic terrestre de mercaderies, el 65 per cent del tràfic marítim o el 70 per cent de la indústria turística ?.
Mentre no es demostri el contrari, com diu l’economista Germà Bel al seu estudi “Espanya, capital París”, Espanya és única, en el sentit de que no existeixen altres països amb costa en que les prioritats del ferrocarril de mercaderies es situïn a més de 300 km dels principals ports per volum de càrrega. Madrid és molt Madrid !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada