19 de juny de 2013

EN RECORD DE VLADIMIR GUIU BAGÉS, UN FILL DE L'EXILI.



NÎMES, Un square à la mémoire de Wladimir Guiu et de son engagement au service du bien public”

D'aquest titular de la premsa de la ciutat de Nimes del 21 de setembre de l’any passat, podem esbrinar tres aspectes claus: El reconeixement a un polític, un servidor del bé públic de Nimes. Amb un cognom propi de Flix, Guiu, que afegit al segon, Bagés, no deixa cap dubte de l’origen. I el nom, Wladimir, molt propi d’un fill de comunistes, en aquest cas del PSUC. El reconeixement a un fill de d’exili amb tots els ets i uts.

El gener de 2007 vaig tenir l’oportunitat d’assistir a Nimes a l’exposició “Guerrilleros, les soldats oubliés”, un reconeixement als germans Guiu de Flix. Antonio  i Guillermo, militants del PSUC, després de lluitar a la Batalla de l'Ebre iniciaren el doloros i llarg camí de l’exili amb la muller d'Antonio, Benita Bagés  i el petit Vladimir. Camí que el dugué pels camps de refugiats d'Argelés sur Mer i Yonne, arribant a Saint Felix Pallieres (Gard). Aquí, en començar la Segona Guerra Mundial i la derrota i ocupació alemanya de França, Antonio i  Guillermo s’afegiren decididament a la guerrilla davant els nazis. Més coneguts com a maquis participaren com a acció més destacada a la batalla de la Madeleine, on es destruí tota una columna alemanya de 2000 homes. Mentres la seva dona Benita, com en recordà “la catalana de l’any” Neus Català, seria detinguda i torturada per la milícia del regim de Vichy.. En finalitzar la guerra tota la família de resistents serien condecorats com a herois per la Creu de Guerra amb estrella d'argent francesa.

Amb els anys, mentres que Guillermo retornaria a Catalunya, Antonio i Benita optaren per començar una nova vida, s’instal·larien a les afores de la ciutat de Nimes amb els seus fills, Vladimir i en Joan, nat aquest a l’exili. Convertint-se amb els anys amb unes de les famílies il·lustres de la seva ciutat d'adopció. Família amb qui vaig poder compartir  aquell gener de fa 6 anys a una bona estada acompanyat per tots els Guiu de Nimes i els més directes de Flix, essent convidats per Vladimir a casa seva.

Antonio Guiu i Benita Bagés
El petit Vladimir, més conegut per Vlat,  de ben jove seguiria els passos del seu pare i amb els anys es convertí en un destacat dirigent del Partit Comunista Francès, havent estat trenta anys membre de l'Ajuntament de Nimes i conseller regional regional, amb el reconeixement de la Legió d’Honor de la República francesa.

El 2011, amb 74 anys, ens deixà sobtadament. Un decés que portà al conseller regional, el polític conservador Jean-Paul Boré a proposar posar el seu nom a un “square” de la capital del departament du Gard. 

El seu nebot, l’amic Guillaume, amb orgull m’ha passat un emotiu DVD realitzat amb motiu de la inauguració  del parc amb el seu nom, així com les referències de premsa. 

Aquest apunt ho diu tot de la persona de Vladimir Guiu Bagés (Flix, 1937 – Nimes, 2011):

Infatigable militant du PCF depuis son retour de la guerre d’Algérie, président fondateur de l’association “Tous pour Nîmes et son agglomération”, Wladimir Guiu, décédé il y a environ un an de celà, a consacré trente années de son existence à la chose publique. Il fut tour à tour adjoint ou conseiller municipal sous les municipalités Jourdan, Bousquet puis Clary (1971-2001) et conseiller régional de 1976 à 1986. Titulaire de la Légion d’honneur.”


1 comentari:

Dora Cervelló ha dit...

Vladimir Guiu, flixanco, nascut en un mas dels Castellons, no va entendre mai perquè l'atzar de la vida el va fer francés. Francés o català, sens dubte, una gran persona. Sempre en el nostre record.