29 de novembre de 2013

ANTONI ROVIRA I VIRGILI HO VEIA A VENIR.



El llibre d’Història de Segon de Batxillerat ens ofereix un text d’Antoni Rovira i Virgili extret del seu volum “El Nacionalismo catalán”, escrit el 1917, any més conegut com  de la crisi múltiple”. És un text que noranta-sis anys després no ens pot deixar indiferents, un text de lectura obligada, que recomanaria a tots aquells nacionalistes amb dubtes: ja sigui federalistes, confederalistes o terceres vies.

Rovira i Virgili començava afirmant que el nacionalisme es federalista, però concretava que ho era en quan fos adoptat per l’España castellana. És curiós com aquest argumentari encara sigui el mateix dels federalistes d’avui. L’any 1917, l’any de la Revolució Soviètica, en plena I Guerra Mundial, es plantejava aquest nacionalisme federalista amb una certa lògica. Però, que després  d’haver conviscut els catalans l'Espanya de tots els colors, amb totes les formes de govern, dictadures i democràcies, que encara es mantingui el mateix discurs i que es defensi el federalisme a Espanya, és inversemblant i increïble.

Seguint el raonament, Rovira i Virgili afegia: “si en vez de acceder a las demandas parciales y graduales de Cataluña, se obstinan en una política de aversión al catalanismo” (Raonament que avui continua plenament a l’ordre del dia: Llei Wert, Intereconomia, 13TV...), “puede suceder que nazca la convicción de que la solución federativa no es posible.” (convicció que encara és inmutable en certs sectors polítics acostumats a la fórmula de fer política coneguda popularment de “la puta i la ramoneta”). “En este caso ( la història d’Espanya de segle XX , els governs d'Aznar, Zapatero i Rajoy són la clara evidència i demostració) todo nacionalista ha de resultar lógicamente separatista", més clar no ho podia dir: independentista

NOTA. El llibre d'Historia és de l'editorial Barcanova.