17 de febrer de 2015

L'ALCALDE MANUELÍN ALABART LÓPEZ-GIRÓN (1928-1929)


Hi ha fotografies amagades dins dels àlbums familiars que tenen tota una història al darrere dels seus protagonistes digna de ser coneguda . És el cas d'aquest retrat de nuvis que té guardada P. al seu àlbum de records. Per intentar saber més que el seu nom vaig fer la consulta al registre civil de la Palma d'Ebre:

10 de maig de 1898, "Matrimonio entre Dn. Manuel Alabart Lopez Giron y Doña Catalina Dolores Franch Ciuraneta", realitzat pel mossen Bernardo Borrás a l'església parroquial de Santa Maria de la Palma d'Ebre. És interessant veure la diferència d'any, el nuvi Manuel  tenia 37 anys i la núvia Catalina Dolores en tenia 19. I el noms dels testimonis que signaren el casament, els pares d'ella i "Don Luís de Castellví y Torres y Don Juan Cervelló Castellví", de Flix i Ascó respectivament, especialment Don Lluís, membre d'una de les dos famílies nobles  del poble de Flix.

De les dades que ens ofereix el registre matrimonial constatem que  Manuel Alabart era fill de la primera mestra que han tingut les nenes de Flix,  Antonia López Girón Hernández , originària de Toledo, exercint de mestra de Flix entre el 1858 i 1901, casada amb Manuel Alabart Arbolí de Riba-roja d'Ebre, residents a Flix, i la núvia ho era de Cipriano Franch Miralles i de Catalina Ciuraneta Ciuraneta. El matrimoni tindria sis fills, dos d'ells morts al poc de néixer. El fill gran Víctor nascut el 1899 es casaria a Flix el 1924 amb Carmen Corbella Bagés. Anecdòticament dir que consultat el registre civil  tornem a trobar Don Lluís de Castellví com a testimoni del casament, com havia fet al casament del seu pare Manuelín, nom amb que era conegut popularment a Flix.

La història del nostre protagonista, futur alcalde de Flix durant la dictadura de Primo de Rivera, Manuel Alabart López-Girón traspassà la normalitat de l'anonimat quan el novembre del 1902 haver de patir la humiliació d'un judici a l'Audiència Provincial de Tarragona per "Intrusión": "De dedicar-se al arte de curar sin tener título profesional", essent condemnat a 1 any i 1 dia de presó.
D'aquest judici tenim una crònica al Diari de Tarragona del 8 de novembre de 1902:

      "El procesado tenía conocimientos médicos, cuya carrera no terminó... Hacia cinco años que curaba y recetaba á los vecinos de la Palma, los caules estaban igualados con dicho señor, según acuerdo tomado en una reunión".  És interessant constatar el suport del farmaceutic de Flix Jesús Benavides, qui deia que mai havia registrat receptes de Manuel Alabart, i del metge de la Pobla de la Granadella (avui Bellaguarda), Gabriel Perelló, qui el tenien com a persona inteligent al servei dels malalts de la Palma, poble allunyat d'arreu i sense metge. En contra el fiscal (Sr Quintana) mantenia l'acusació tot dient que l'acusat s'atribuia la consideració de metge "y que como tal ejercia el arte de curar". En contra l'advocat defensor (Sr Gelada) a la crònica defensava que no se li podia exigir cap responsabilitat, "no se trata de un acto criminal, sino humanitario, como és el de cuidar enfermos, sin animo de perjudicar a nadie, en un pueblo abandonado por los médicos, ya que no existe ninguno a menos de tres horas de distancia". Una altra dada tenim, l'any 1907 ja residia a Flix, poble on naixerien els seus fills Arturo, Dolores Catalina i Matilde Clotilde.
          El febrer de 1928 seria nomenat alcalde de Flix, aleshores tenia 67 anys, era membre de la Unión Patriótica, partit governamental del dictador de Primo de Rivera. Substituí al mestre Enric Grau Fontseré qui havia estat nomenat diputat provincial. El 12 de juliol de l'any següent després de  traslladar-se amb la seva família a Barcelona seria substituït pel Isidre Martí Barberá. Poc temps a l'alcaldia i poques notícies de la seva gestió, ens han quedat algunes imatges com la que presideix un acte festiu al racó Guarín del carrer Major envoltat de les forces vives locals, i el record entre la gent gran del seu sobrenom: "Manuelín".