29 de juliol de 2015

GENÍS CINCA I EL MEANDRE DE FLIX.


Genís Cinca, premi Josep Pla el 2013 amb la novel·la "Una família exemplar", periodista, un bon coneixedor d'aquestes terres i de l'obra d'Artur Bladé i Desumvila, ha publicat un excel·lent article al diari ARA tot parlant de Flix i el seu meandre, un magnífic regal literari a la gent de Flix i un complement perfecte de la "Visió de l'Ebre català" del recordat Bladé.

22.11.2014. Genís Cinca i Artur Bladé Font, fill de Bladé i Desumvila
A Flix el vam poder escoltar el passat 22 de novembre a Ca Don Ventura precisament en una taula rodona per parlar de l'obra literària del nostre Artur Bladé i Desumvila, amb una intervenció on per cert s'autodenominà "bladerià".

Vagi per endavant un estracte, que podeu llegir sencer clicant damunt el títol:



Ens hi vam plantar. Era la mar d’agradable. Cada habitació tenia el nom d’un ocell, la nostra es deia Rossinyol, i hi havia una piscina al davant, d’aquelles amb forma d’embrió, envoltada de gespa. Era perfecte. Però el descobriment és el meandre. L’hotel, d’una sola planta, el més tranquil que hagi vist mai, es troba al centre mateix de l’estrangulament geogràfic que dibuixa el riu. Amb un cop de cotxe, passant per Flix, et plantes al punt de sortida de l’excursió: en un instant et trobes enmig del paradís, caminant pel marge de l’Ebre.

Vam entrar en un altre món, l’espetec de la natura en tota la seva esplendor. El somni de poder veure un blauet encara no s’havia produït, pel que sembla és francament difícil, però, per contra, havíem pogut escoltar i fins i tot veure una gran quantitat d’ocells, en alguns casos ocellots de pes.

No en va, la Reserva Natural del Meandre de Flix, ubicada entre Riba-roja i Flix, destaca pel seu bon estat de conservació i per una elevada diversitat de fauna. El revolt en forma de C que dibuixa el riu en aquest punt concret de l’Ebre té una llargada de cinc quilòmetres i, sense cap mena de dubte, és un racó obligat del país. No hi ha excusa. Ho té tot. De regal, s’hi poden observar amb facilitat el bernat pescaire, de presència impressionant i majestuosa, i l’ànec collverd.

Salvant les distàncies, l’Ebre mississipieja, sobretot en punts en què l’amplada s’arriba a fer inquietant, fet que li permet acollir un gran nombre de tantes altres bèsties imponents, com el milà negre o el xoriguer, que crien a la zona, així com àguiles pescadores.

Resseguint el riu

Mentre vas recorrent el marge, entre arbredes i canyissars, a part de la imatge omnipresent i subjugant del riu, el caminant pot anar escoltant una gamma d’ocells notable i variada, amb una simfonia de sons increïblement rics: oriols, teixidors, picots verds, xots. En conjunt, la piulada s’engega i s’apaga en la frondositat dels arbres a mesura que el visitant avança.

De tornada al Vilar Riu de Baix, ens vam estirar a les hamaques de la piscina. Estàvem totalment sols, aclaparats. Feia olor de gespa mullada. Més enllà de la tanca, un petit paradís, el Meandre de Flix. ¿És possible l’existència d’un lloc així?"