12 de febrer del 2017

FLIX 1897.


  FLIX 1897
          Flix tenia 2.132 habitants.
        Curiós darrer retrat de la nafora de Flix i molí de farina de Damián de Oriol abans de desaparèixer per la construcció de la Casa de Turbines de la nova fàbrica electro-química. Retall d'un article de l'industrial reusenc i impulsor de l' "Associació Catalanista de Reus", Antoni Pasqual Cugat, titulat "l'Ebro: cartas intimas", publicat al diari "lo Somatent" (1)
"La roda de Flix, ab un plany continuat y melancolich, com las cansons que cantan los riberenchs,hi gemega ja fa centurias, sempre igual, com un condemnat del infern de Dante. L'Ebro passa mentrestant trist i peresós, y qui sap si tal volta coneix que sas ayguas no servirán para res y per aixó no's con pressa. La roda ne treu un got d'aquest caudal, que podría apagar la secada de totas la provincia y la terra de las riberas es pols també que la demana, quan lo tren l'aixeca, com si bufés lo vent. ¿Tot seca, tot mort! lo cel la blabeix y'ls olivers es caragolen revellits i gelats, patint de fam a l'istiu, morintse de fret á l'hivern! Y ni un home, ni una casa; los pobles, de lluny á lluny de color de la pols, denotan, veyentlos, la pobresa que aniuhen: tan sols barrancadas gegantinas com lo Matarranya, sense una herba y sense un arbre. Es una terra desolada, que privada de la protecció dels boscos que la defensaven de les inundacions, cada punt es prostituhida per la torrentada."    
Antiga nafora i molí fariner, Foto Emilio Carranza
        El dirigent carlí Antonio d’Oriol de Castellví era l'alcalde. Joaquín Arraez el secretari de l’ajuntament, Pedro J. Sas el mossèn, Joaquín d’Oriol era el jutge de Pau, Ramon Alies Oliver i Joaquín Santiago Viñals els metges, Mateo Díez Pujol el farmacèutic i Casimiro Carim Marimón el veterinari.
        Comerciants: Damián de Oriol Gordo (fàbrica de farina), Damián Forcades Masot (ferrer), Enrique Sánchez Cervelló ( fuster), Ramon Ferrús Raduá (comerç ametlles), Jose Guiu Mur (sastre)...
         Principals propietaris: Manuel Alentorn Grau, Josep Mª Bagés Torres, Roque Benet Llecha, Luís de Castellví Domenech, Luís de Castellví Escolà, Ramon Català Cervelló, Miguel Ferrús Badía, Ramon Fontanilles Guiu, Benito Galcerá Algueró, Salvador Galcerá Algueró, Antonio Oriol de Castellví, Viuda de José Oriol Larrosa, hereus de Dionisio Oriol de Salvador, Miguel Pardell Alabart, José Rey Tort, Francisco Sánchez Abella, José Tarragó Porta...
          Mestres. Benito Galcerá Bagés, dels nens, i Antonia Girón, de les nenes.
          Forns de pa. Pablo Ferrús, Francisco Pujol, José Pujol Mur i José Terré López.
          Tabernes. José Mestres Sales, José Nogales i José Sabaté Sanz.
          Cafès. Pedro Grau Ranís, Magdalena Martí i María Torres.
          Posades. Roque García i Vídua de R. Larrosa.
       Gener. Primeres adquisicions de propietats per a construir la fàbrica electro-química per Georg Ahlemeyer.  Les primeres notícies  a nivell de la premsa del moment les trobrem al Diario de Tarragona de 9 de juliol de 1986, "Dicen en Flix que han empezado los trabajos para la instalación de una fábrica de productos químicos por medio de la electricidad, en lo que fué antes molino harinero de don Damián de Oriol."
       24 d’abril. Judici al Jutjat de Gandesa contra José Lozano Adell, acusat de donar mort violentament a Ramon Hierro, veí de Flix, a la vora del riu la nit del 6 al 7 d’abril de 1896. Va ser condemnat a 17 anys de presó i pagament de dos mil pessetes d’indemnització.(2       
       2 de juny. Constitució a Barcelona de la Sociedad Electro Química de Flix S.A. Accionista majoritari Chemiske Fabrik Elektron. Amb un capital nominal de quatre milions de pta. El primer President fou en Josep Mansana.
       20 de juny. Publicació de la constitució de la SEQF SA a la Gaceta de Madrid, nº 171.
            “Ante mí D. Juan Armengol y Piferrer, Abogado, Notario del Ilustre Colegio del territorio de Barcelona, con residencia en la capital, y los testigos que al final se nombrarán, comparecen los Sres. D. Carlos Pistor y Ferber, Ingeniero, vecino de Bitterfeld, Alemania; D. Alejandro Wacker y Morath, comerciante y fabricante, vecino de Nuremberg, Alemania, y D. Jorge Ahlemeyer y Floeck, Ingeniero, vecino de Madrid (…) crean y constituyen una Compañía mercantil anónima que habrá de regirse por los siguientes estatutos
Artículo 1º  La Compañía se denominará: Sociedad Electro-química de Flix
Art. 2º   Serán objeto de la Compañía la fabricación de productos químicos, especialmente del cloruro de cal, y otras combinaciones del cloro y de la sosa cáustica, así como las adquisiciones y enajenaciones de bienes inmuebles y derechos reales, operaciones de giro y préstamo y demás contratosd conducentes a dicho fin…” (3)
24 de juliol. Primer detalls de la Sociedad ELECTROQUÍMICA DE FLIX al numero del més de juliol de la revista "Industria i Invenciones".
José Mansana Terrés i el Conde de Romanones
"La SOCIEDAD ELECTROQUÍMICA DE FLIX.- Con este nombre se ha constituído en Barcelona una Sociedad, cuyo objeto es la fabricación de productos químicos, especialmente el cloruro de cal y otras combinaciones del cloro y de la sosa càustica.
El capital será de cuatro millones de pesetas, del cual 1.200.000 son aportes de procedimientos y patentes, así como el salto de agua de Flix, fincas, terrenos en que establecer la fábrica.
El Consejo de Administración se compone de diez individuos, la mayor parte alemanes y residentes en Alemania, pero presididos por el conocido capitalista en la industria del gas, D. José Mansana, y siendo vicepresidentes el señor conde de Romanones. Forma asimismo parter del Consejo el Sr Jorge Ahlemeyer, que será al mismo tiempo el director gerente.
El negocio que va á emprender la Compañía és, din duda, un negocio excelente, y dedesamos á la iniciativa del mismoel mejor éxito." (4)
        Inici de les obres per part de la constructora de Juli Marial i Tey de Barcelona. Aquesta empresa  es coneguda per la construcció entre d’altres l’Arc de Triomf i la Plaça les Arenes a Barcelona.
        Juliol. El carlí Miquel Pardell Alabart és el nou alcalde de Flix.
        24 de juliol. El Diari de Tarragona esmenta que el tribunal d’oposicions a vacants en escoles públiques amb el número 18 ha  concedit la vacant de Flix a Don Enrique Grau.  
        30 de setembre. Pren possessió de l’escola dels nens Enrique Grau Fontseré, plaça que ocuparà fins el 1931.
        17 de novembre. Desbordament del riu Ebre i tall de la línia fèrria.


(1) "Lo Somatent", 11 d'agost de 1897. Retall de l'article "Cartas intimas: L'Ebro" d'Antoni Pascual Cugat  (1858-1921) .
(2) "Diario de Tarragona". 24 abril 1897.

(3) GACETA DE MADRID. 20 de Junio 1897. Nº 171.

(4) "Industria e invenciones", 24 de juliol de 1897


1 comentari:

fray Bernardo de Las Consuelas de Asís. ha dit...

Hola. Busco la posible incorporación del súbdito alemán Gustavo Winter a esta planta entre 1915 y 1923, y en caso negativo lugares donde puedan existir más documentaciones y detalles o personas. Gracias.