30 de maig de 2017

"ENCENALLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA" DE BIEL PUBILL I JOSEP MARIA RADUÀ.



"Amb Encenalls de la nostra història. Biel Pubill i Josep Maria Raduà ratifiquen un cop més  que són un tàndem cultural clau per conèixer el poble d'Ascó. Dos personalitats culturals del món de la docència, dos blocaires de referència en diferents àmbits,  molt ben coordinats i reconeguts que ja ens van oferir durant 10 anys la magnífica col·lecció  de fotografies històriques  d'Ascó documentades amb el títol "Els llibres de la Galvana", amb títols com L'Ascó d'ahir, A misses dites, Sant Antoni mos guardo, per esmentar-ne alguns dels més significatius. Una excel·lent coordinació que també al llarg de deu anys han constatat en la seua col·laboració al programes de la Festa Major d'Ascó i aportant un tret distintiu diferencial dels clàssics programes de festa major, tot introduint a les pàgines inicials l'estudi d'una efemèride important, la glossa d'un entitat o persona important i aspectes culturals d'interès pel poble d'Ascó." 


Així, amb la publicació - recull  dels "encenalls" culturals, oferts durant els darrers deu anys, tenim una magnífica miscel·lània asconenca, clau no  solament per conèixer la nostra realitat com a riberencs. Una publicació que recull estructurat en deu capítols els dossiers temàtics dels darrers deu anys  de programes de la Festa Major. 

El primer capítol correspon al publicat l'any 2007, l'any del centenari de la gran riuada del 1907, amb el capítol titulat "Tot comença i tot acaba a l'Ebre", ens introduïren a la força del riu, els llaüts, la barca d'Ascó i la devoció a la Mare de Déu del Carme. Estudi complementat amb el reconeixement  a un fill il·lustre, l'artista Josep M. Brull (1907-1995). 


L'any 2008 ens oferiren el segon, "un cop d'ull al patrimoni lúdic asconenc", amb un extens i documentat passeig pels programes de les festes majors en honor a sant Miquel i santa Paulina des de l'any 1950, amb les carreres pedestres i les cucanyes pel infants com a denominador comú al llarg dels anys.  I, com no podia ser d'altra manera, aquest 2008, any del Jocs Olímpics de Pekín, la protagonista il·lustre va ser Sonia Franquet  per la seva participació per primer cop a unes olimpiades en l'especialitat de pistola d'aire comprimit.


El tercer de l'any 2009 va ser un monogràfic a una efemèride clau en la història d'Ascó: "Quatre-cents anys de l'expulsió dels moriscos". Un documentat treball que alhora  suposà un reconeixements als dos estudiosos locals, el recordat Carmel Biarnés (1928-1992) i Josep Serrano Daura.  El poble va quedar pràcticament despoblat, 898 fills d'Ascó varen ser expulsats pel simple  fet de ser moriscos. Una petjada morisca dispersa en els camins, carrers, cases i costums del poble que lluita per no caure en l'oblit.


El 2010 ofereix un dossier temàtic dedicat a l'associacionisme al llarg del segle XX, amb una menció especial al metge Domingo Agustí Salmon, un dels pocs riberencs catalanistes participants en les històriques Bases de Manresa (1892). Associacionisme inicialment de caràcter agrari al voltant de la Societat Obrera Agrícola d'Ascó (1917) i el Sindicat Agrícola Beat Pere Màrtir d'Ascó (1918) fins l'allau de societats de tota mena sorgides a partir dels anys vuitanta, amb un apartat especial dedicat a Vídeo Ascó Televisió (TAV).


L'any 2011, any de la posada en funcionament del llaüt turístic "lo Roget", portà a Biel Pubill i Josep Maria Raduà a realitzar un breu assaig sobre el món dels llaüts i la figura del mític bandoler morisc d'Ascó Joan Ambrós, més conegut pel sobrenom "Roget d'Ascó" i que dona nom al llaüt turístic, personatge principal de l'obra de Carmel Biarnés, "la Creu de la Mitja Lluna". Dossier complementat pel 40è  aniversari de la constitució de "La Joventut Conscient", protagonista de l'activitat social del jovent d'Ascó durant els anys de la dècada dels setanta i principis dels vuitanta del segle passat.


Al llarg de l'any 2012 és commemora la fi de l'orde del Temple (1312), ordre militar i religiosa que  ajudà  entre el 1153 i 1159 al comte  Ramon Berenguer IV a la conquesta dels darrers reialmes sarraïns de l'Ebre, tenint des d'aleshores el domini territorial d'una comanda que abastava des de les Camposines fins Berrús, amb el castell templer d'Ascó com a seu del comanador.  Les rivalitats amb els Entença, senyors del castell de Móra d'Ebre i la caiguda en desgràcia del Templers,  acusats entre d'altres d'heretgia, suposà la caiguda de les fortaleses templeres de Miravet i Ascó passant a mans de l'Orde de l'Hospital. Molt interessant l'apartat: "700 anys després, que en queda", el castell, l'escut, el patró Sant Miquel...


La benvinguda a la nova colla castellera d'Ascó  són el temes d'interès de l'any 2013 amb  els gegants Lo Falcó i Na Sança  introduint-nos  a la Catalunya com a terra de gegants, per tant, ben arrelats a força pobles de la Ribera. Apartat complementat per l'aniversari cultural  els  vint-i-cinc anys dels Premis "Vila d'Ascó",  amb la ressenya  dels tots els premis, autors,  alguns reconeguts arreu com Francesc Puigpelat,  Josep Gironés, Miquel Esteve o Andreu Carranza. Amb una relació dels premis joves de narrativa breu i el premis de poesia Joan Perucho  "Vila d'Ascó" que es donen des de l'any 2006.


"El Tricentenari de la Guerra de Successió" és l'eix central de l'any 2014.  D'interès l'apartat de la Guerra de Successió a la Ribera d'Ebre amb una documentada cronologia dels principals fets entre el 1705  i 1714 al pobles riberencs, així com el retrat d'Ascó el 1714, apartat documentat a partir del treball de Carmel Biarnés aparegut dins la desapareguda revista Castrum de Ascho 1148.


"400 anys després... sigueu benvinguts". és el títol del monogràfic de l'any 2015. Després de la dramàtica expulsió dels moriscos, apartat de la història plantejat el 2009, un daltabaix demogràfic i econòmic que afectà també pobles com Miravet o Benissanet, el 1615 el comanador d'Ascó  de l'orde de l'Hospital de Sant Joan concediria una Carta de Població per facilitar una ràpida repoblació, carta molt ben analitzada que va ser concedida per saldar els deutes generats a l'orde de l'Hospital de Sant Joan arran de l'expulsió. Així, gràcies a l'estudi del Llibre de Judicatura de la Vila d'Ascó de 1693, els autors ens ofereixen una relació dels nouvinguts, Alentorn, Arbonés, Borrell, Ferrús, Jornet, Masip, Muntanya, Pros, Reduà, Ribera, Ribes, Serra, Serrano... població que s'afegiria setze famílies morisques que no havien estat expulsades, els Batiste, Sans, Massot, Ferrer, Carim...


I l'any 2016, desè i darrer capítol dels "Encenalls del patrimoni asconenc" és l'any el dossier "Ascó, bressol d'artistes". Biel Pubill i Josep Maria Raduà ens ofereixen una relació biogràfica, magníficament il·lustrada,  de vuit artistes fills d'Ascó, relació que els porta  a constatar que artísticament parlant, el segle XX asconenc  ha estat "l'època daurada" d'escultors, pintors, il·lustradors i artistes plàstics: Pere Daura Garcia, Josep M. Brull Pagés, Domingo Margalef Agustí, Nicolau Ortiz Serra, Carmel Biarnés Biarnés, Josep Gironès Florenza, Oriol Muntané Condeminas i Teresa Linyan Serra.


Els deu capítols corresponents a deu anys de programes de Festes Majors que ens han anat oferint any rere any els tenim perfectament documentats en la publicació que tenim entre les mans. Publicació que recull i els actualitza amb el un suggerent títol amb regust de la cuina d'autor: Encenalls de la nostra història. 

Encenalls de la nostra història és clau per conèixer no solament el poble i la gent d'Ascó sinó, per extensió, conèixer la gent de l'Ebre.  Com ens recorden els autors al darrer capítol, la cultura és el fet diferencial d'un poble, els trets culturals asconencs presentats a manera d'encenalls  són el resultat de segles de convivència, de creació i de recreació d'hàbits col·lectius que donen coherència a les relacions entre els membres de la comunitat. Els encenalls estan servits, Biel Pubill i Josep M Raduà hi han posat ingredients culturals diversos i adients... Particularment dir-vos que estan molt ben presentats, escrits i documentats. Sense cap mena de dubte, estic convençut que la meva opinió, utilitzant el llenguatge de les xarxes socials, serà ben compartida."

Pròleg que he tingut la satisfacció d'escriure del llibre de Biel Pubill i Josep Maria Raduà, ENCENALLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA .  Disseny i impressió d'Optim gr. Editat per l'Ajuntament d'Ascó.  243 pàgines. Maig de 2017.