10 de desembre de 2019

EL CANONGE JOSÉ MONTAGUT ROCA (MÓRA D'EBRE, 1878 - BARCELONA, 1956)


"Dos cosas son para mi incomprensibles: un español que ame a su patria y que odie la religión y un catalán que sea católico sincero y no ame España." 

El 17 d’agost de l'any 1924, en plena dictadura del general Primo de Rivera, tenim als annals de la història de Flix un acte d’afirmació patriòtica, de la que se'n farien ressò el Correo de Tortosa i el Llamp de Gandesa
“=El día  17 del  actual  se  celebrará  en  Flix  un  acto  de  afirmación  patriótica,  en  el  que  tomarán parte  varios  oradores  entre  ellos el  reverendo  don  José  Montagut, de  Barcelona.
 “El dia 17 d'aquest mes, a la vila de Flix, tingué lloc un acte de propaganda del partit que s'està formant  de la Unió Patriòtica al que hi prengueren part (...) i l'afamat orador Dr. Montagut. Quedà constituït el Comitè d'«Unió patriòtica». També hi varen assistir alguns Alcaldes dels pobles del districte.”.
Notícia referent a la participació d'un orador al poble de Flix que no pot passar com un acte més, noranta-cinc anys després sabem que l'afamat orador Dr Montagut va ser una des principals ideòlegs de la falange, del nacional-catolicisme, anticatalanista furibund, detractor de l'ús públic de la llengua catalana especialment a l'Església...  Tota una troballa històrica gràcies al premiat treball biogràfic realitzat per Jordi Duran i Suàrez: "El Canonge Montagut. La contribució d'un clergue de Móra d'Ebre a la construcció del feixisme a Catalunya". XXVI Premi d’Història Enric Bayerri i Bertomeu, biografia que sens dubte és una de les principals novetats bibliogràfiques riberenques de l'any 2019. 
José Antonio Montagut Roca, fill i net de carlistes de Móra d'Ebre, seminarista a Tortosa  i graduat en teologia a les universitats pontifícies de Burgos i Tarragona, amb 24 anys, el  1902,  oficià la primera missa a Flix, apadrinat per Daniel Serres de Móra d'Ebre i Magdalena Castellví de Flix, una estada breu ja que es traslladà a Barcelona començant una carrera eclesiàstica i política gràcies a "su celo apostòlico y dotes oratòrias", "uno de nuestros más documentados y briosos apologistas", amb una fama de predicador que aniria creixent amb els anys. 
Políticament evolucionà des del carlisme fins el feixisme tot passant per la Unión Patriòtica durant la dictadura de Primo de Rivera fins ser un de les primeres "camisas viejas " de la Falange, formant part el 1932   de la "Junta de Mando de las JONS" a Catalunya. Detingut com a sospitós de ser l'instigador de la mort dels germans Badia el 15 de maig del 1936 i alliberat aviat ja que l'atemptat s'atribuiria a membres de la FAI. 
En començar la Guerra Civil el trobarem primer a Terol després a Saragossa i a Sant Sebastià al servei de la "Cruzada". Amb la dictadura el canonge Montagut  intervindrà el març de 1939 a la catedral de Barcelona  fent el discurs al "funeral  por los mártires de la Tradición", començant un seguit de sermons i conferències a les principals ciutats.  L'any 1940  i a proposta de la Falange formarà part de la Comisión Depuradora del Magisterio a Barcelona,
Consolidaria aviat un prestigi a l'escalf del partit únic, actuant sovint  com a capellà de la Falange, rebent l'encàrrec de Luís de Galinsoga, totpoderós director de la Vanguardia, de col·laborar periòdicament al diari fins que la salut i l'edat l'obligaren a reduir les seus activitats, limitant-se a les tasques de "director espiritual" de l'Escola del Treball de Barcelona i com "assessor religioso de la Jefatura Provincial del Movimiento".
Els últims anys de la seua vida, morí el 1956, malalt encara intervindria a Radio Nacional de España i a Radio España amb discursos com: "Isabel de España, norma y estilo de una revolución nacional", figura protagonista del seu darrer llibre : "como Reina y como Santa... forjadora de nuestro destino".
Una biografia d'obligada lectura d'un personatge singular que Jordi Duran ens presenta molt ben estructurada, documentada d'una manera didàctica i alhora amena, amb un testimoni d'un dels moments més apassionants de la història del segle XX, protagonista de vegades brillant, sempre polèmic amb cites realment impagables:

  •       España es una necesidad para la Iglesia.
  •    España, labrada por la Religión, como nunguna otra nación, ha vivido siempre consagrada a esa misión trascendental de apostolado espitirual.
  •        España es una creación de la religión
  •    No se puede ser independentista y buen católico.
  •    El catalanismo, aun prescindiendo de su heterodoxia bàsica, construida por su neutralidad religiosa, serà mirado siempre  por la iglesia con repugnancia, por ser un elemento disolvente, corrosivo y destructor.
  •       Dos cosas son para mi incomprensibles: un español que ame a su patria y que odie la religión y un catalán que sea católico sincero y no ame España.