
Varem iniciar una breu conversa i li vaig donar salutacions a la seua àvia. Avui he rebut, directament des de Sant Pere de Riudebiltlles, i de la senyora Anna Roselló, la seua biografia, que he llegit pràcticament d'una tirada:
"Memòries d'una dona lluitadora. Vençuda sí, doblegada mai!!!".

Una vida de pel.lícula, amb tots els ingredients, la de la nena més petita de la fotografia. Òrfena de mare als 5 anys i de pare als disset, que podem conèixer consultant la Wikipedia. D'una dona amb profundes conviccions indespendentistes. Coneguda per l'aventura americana, per recórrer a peu vint-i-cinc mil quilòmetres des del Brasil fins a Mèxic. Que, malgrat tot es declara vençuda, perquè no va poder evitar la mort dels seu pare, tot i ser de la Lliga, amb 70 anys a la presó de Pilats. Perquè no va poder privar que torturessin i condemnessin a 30 anys al seu germà en consell de Guerra. Perquè no va poder evitar que tanquessin al seu company... i ja als anys 70 per no poder impedir que empressonessin i torturessin la seua filla Carmen a la Via Laietana per les seues conviccions independentistes...
Doblegada mai!
"perquè vull veure la meua Pàtria, Catalunya, independent"...
3 comentaris:
Història impressionant!!
Ojalà naltres (començant per mi mateix)tinguéssim el 10% de valor i dignitat que tenien els nostres avis.
Se’ns moren les persones que van viure tota aquesta tragèdia sense que quedi reflectida la seva història i sense donar-los la dignitat que es mereixen!!!
Quina gran vida!!
Publica un comentari a l'entrada