10 d’abril del 2019

DIVENDRES 12 ES PRESENTA "FLIX EN GUERRA (1936-1939)".


El proper divendres 12 d’abril, a les 19.30 h i a la Biblioteca Municipal Artur Bladé Desumvila, l' historiador Ireneu Visa presentarà la darrera publicació de l'Associació cultural La Cana, el llibre Flix en guerra (1936-1939) - De la construcció dels refugis antiaeris a la batalla de l’Ebre, quart volum de la col·lecció Lo Pedrís.
Aquest matí els autors del treball Josep Maria Pérez Suñé i Pere Rams Folch, així com el president de la Cana, Jaume Masip i jo mateix, com a cap de publicacions, hem participat al programa Lletres Mil de Radio Flix per a parlar del procés i importància de la seua publicació, realitzada amb motiu del 90è aniversari de la final de la Guerra civil.
Realitzada pels historiadors  Josep Maria Pérez Suñé i Pere Rams Folch, coneguts a Flix pels seus treballs com arqueòlegs als refugis antiaeris del carrer Sant Josep  dels Pontoners, l'obra, amb dades i imatges inèdites,  al llarg de 128 pàgines,  ens ofereix  un recull dels principals fets, successos, conseqüències i protagonistes de tres anys de conflicte fratricida.  A més, la publicació té una presentació per part de Jaume Masip, un pròleg de Josep Sánchez Cervelló, Degà de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili i un apèndix amb la "Cronologia de la Guerra Civil a Flix", aportació complementària meua.

7 d’abril del 2019

PRESENTACIÓ CANDIDATURA D'ERC - ENTESA PER FLIX


Norma Pujol Farré , la nostra candidata al Congrés,  ha escrit el següent tuit. "Ahir vam presentar la candidatura d'ERC @entesaperflix. Va ser una nit especial, molt il·lusionadora, amb emocions, amb valors republicans, de molta feina i molta més que en farem! Gràcies a tothom qui ens vau acompanyar! #CompromísAmbFlix".

La gent ERC-Entesa per Flix anit va donar a conèixer la candidatura per a les properes eleccions municipals del 26 de maig. Personalment va ser un retrobament especial amb el municipalisme, després d'haver encapçalat la candidatura  d'esquerres de l'Entesa de Flix el 3 d'abril de 1979, a les primeres eleccions municipals després del franquisme i després d'haver estat alcalde 14 anys en dos períodes diferents, va ser un honor poder adreçar-me als assistents i alhora tancar al lloc 21 la llista de suplents de la candidatura.

La candidatura que encapçala Francesc Barbero, avui tinent d'alcalde i diputat provincial, està constituïda per dones i homes amb experiència tant en el funcionament de l'ajuntament com en bona part de les associacions socials, culturals i esportives del municipi, amb un plus afegit de joves del JERC,  una llista força renovada que tanca al lloc 11 l'actual alcalde Marc Mur. Amb un lema electoral reflex d'un acord:  #CompromísAmbFlix

Una presentació especial que va tenir als diferents parlaments un denominador comú: la farsa del judici al procés, el record al presos i exiliats polítics, el fet excepcional de tenir el president d'ERC, Oriol Junqueras, a la presó  i a la secretària general, Marta Rovira, a l'exili. 

Fotografia de Carme Cubells

2 d’abril del 2019

3 D'ABRIL DE 1979, PRIMERES ELECCIONS MUNICIPALS DEMOCRÀTIQUES.


El dimarts 3 d'abril del 1979 es van celebrar les primeres eleccions municipals democràtiques  des de l'any 1934. A Flix amb un cens de 3.843 electors, van votar 2.937, els qual van ser 1.758 vots per l'agrupació d'esquerres l'Entesa de Flix, 816 vots per Centristes de Catalunya - UCD, i 337 vots per a la coalició Convergència i Unió, havent optat 26 persones pel vot en blanc o nul.
D'acord amb aquest resultats el 19 d'abril es constituirien els primers ajuntaments democràtics i pel que fa a Flix , com a cap de llista de l'Entesa de Flix,  seria elegit alcalde amb 24 anys i amb el carnet del PSUC a la cartera des de l'època universitària.
Des del blog m'agradaria fer el meu particular reconeixement a tots els components de la candidatura d'esquerres l'Entesa de Flix així com a tots els regidors que en aquells moments de transició democràtica vam compartir els anys més apassionants i transformadors de la nostra història recent.
"40 anys de vot local". El setmanari La República del passat cap de setmana ens oferí un dossier històric d'aquelles dates de l'abril de fa 40 anys, tot recordant la intensitat política de la marató d'urnes d'onze mesos on l'electorat vam passar quatre vegades pel col·legis electorals: dues eleccions i dos referèndums enmig d'un ambient de tensió i crispació permanent. El dossier dedica un apartat especial titulat "Obrint el camí", on recorda que en les eleccions municipals del 1979 a Catalunya es van escollir dinou alcaldesses ( gairebé un 2 per cent del total) i una cinquantena de regidores que van trencar amb els estereotips de gènere, aspecte pel que m'agradaria recordar que una de les cinquantena regidores escollides va ser Magda Clua, la primera regidora de cultura de la nostra democràcia.
Fotografia dels components del primer ajuntament democràtic flixanco, dels quals sis malauradament ens han deixat, d'esquerra a dreta: Josep Arnaiz Musset (Centristes de Catalunya - UCD), Francesc Enseñat Prió (Centristes de Catalunya - UCD), Jordi Ferrer Granolleras (Centristes de Catalunya - UCD), Ramon Garciapons Beá (Entesa de Flix), Pere Muñoz Hernández (Entesa de Flix) , Magda Clua Montaña (Entesa de Flix), Jaume Pros Perelló (Entesa de Flix), Joan Treig Sánchez (Entesa de Flix), Francesc Prunera Vidal (Entesa de Flix), Joan Antoni Català Llop (Convergència i Unió), Josep Pena Visa (Centristes de Catalunya - UCD), Marcel Guiu Biosca (Entesa de Flix) i Joan Casadó Ibáñez (Entesa de Flix).

31 de març del 2019

JOSEP S. CID NOU PRESIDENT DEL CERE

                                               Josep S. Cid escollit nou president del CERE. 

Ahir dissabte es constituí la nova Junta Directiva del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) per al bienni 2019-2021, sorgida després de la darrera assemblea general de l'entitat. Junta Directiva que ha escollit els quatre membres de l'Equip Directiu entre ells el nou president de l'entitat en la persona de Josep S. Cid (Riba-roja d'Ebre), que substitueix a Joan Josep Duran, qui ha ocupat el càrrec els darrers quatre anys.

29 de març del 2019

ELS GRAFITS TEMPLERS DEL CASTELL DE CHINON



Dins el XII Curs Coneguem la Ribera d’Ebre, dijous 28 de març, a dos quarts de 8 de la tarda i a la Biblioteca Artur Bladé Desumvila de Flix, hem tingut l'oportunitat de compartir amb espectació la xerrada “Els grafits templers del castell de Chinon”, que ens ha ofert Josep Maria Pros de Vinebre.
Josep Maria Pros ja defensà amb la comunicació Ascó als grafits de Chinon? Desxifrant l’enigma templer" al II Congrés de Cultura i Terrritori a les comarques de la Diòcesi de Tortosa realitzat a Vinaròs el 2011,  comunicació  en la que va apuntar la relació entre la flor de lis que apareix a l’estela de les Tres Cultures d’Ascó i l'ideograma dels grafits que hi ha a la fortalesa francesa de Chinon, arran d'un primera relació que hi va establir el recordat estudiós Carmel Biarnés als anys vuitanta.
Josep Maria Pros, acompanyat pel pintor, dibuixant i estudiós dels grafittis templers Francesc Masip de la Bisbal de Falset, ens han posat damunt de la taula una interessant hipòtesi dels elements esgrafiats pel darrer Gran Mestre templer Jacques de Mollay condemnat el 1314 a la presó del castell de Chinon,  hipòtesis que identifica  el nostre territori, la part nord del Pas de l'Ase, entre les dos ermites de Sant Miquel de Vinebre i d'Ascó com els llocs on van decidir els darrers templers amagar el tresor de l'orde que va sortir de Jerusalem a finals del segle XIII quan els musulmans van conquerir Sant Joan d'Acre.