CARAMELLES 2013

L PITL PRINZ DE GHERDËINA

"El Petit Príncep" en  "ladí", sota el títol L PITL PRINZ,  versió gherdëina, editat per l'Institut Ladin "Micura de Rü", traduit per Beatrix Prinoh. És una versió molt interessant per ser una llengua parlada per una minoria d'habitants de la província italiana de Bolzano, concretament a la Vall Gardena.

Altrament dit ladino dolomita,  és parlat per unes 38.000 pesones. Ens referim als Alps Dolomites, nord d'Itàlia, una de les zones amb una història més complexa entre Austria i Itàlia. Actualment són provincies autònomes de Bolzano i Trento, i reconegudes arreu per les etapes del Giro o per les estacions d'esquí.

Tot i ser una llengua reto-romànica molt poc parlada, hi trobem dues variants lingüístiques de "El Petit Príncep", la titular de l'entrada al bloc, el Ghererdino i el Ghereïno.

La Vall Gardena, (en lengua ladina Gherdëina, en alemán Gröden), és oficialment triligüe, totes les denominacions estan escrites en ladi, italià i alemany.

- N iede, canche ove sies ani, ovi udù te n liber sun la giungla dal titul, "Stories vivudes"

-Quan tenia sis anys, una vegada vaig veure un dibuix magnífic en un llibre sobre la selva verge que es deia Històries viscudes. 

ERCROS ÉS LA HISTÒRIA D'UN FRACÀS.

ERCROS, per si algú dubtava,  “és la història d’un fracàs”, aquesta categòrica expressió de l’ex-president del grup J. Piqué, esmentada fa vint anys, per al poble de Flix des d’avui és una realitat. “La fàbrica de Flix que era la vaca en que tots munyien ha deixat de produir llet !! Com digué l'ex-president, fa anys  que Ercros deixà de ser un grup industrial.

El Plenari d’aquest migdia de l’Ajuntament de Flix ha simbolitzat el divorci de 116 anys de relacions entre la fàbrica i el poble.  La tramitació de l’ERO per part d’ERCROS ha estat plena d’incoherències, “ni els acords del Parlament de Catalunya, les crides del Govern de la Generalitat, les administracions locals i els innombrables sectors que s’hi han sumat, han servit per acostar l’empresa als escenaris raonables”, “només l’enorme mobilització de la societat flixanca i tantíssimes institucions que l’han recolzat, ha aconseguit aturar les intencions inicials de l’empresa”.

Ha estat un Ple que ha marcat un abans i un després en la història del nostre poble. Ple d’emocions, de sentiments agredolços, de ràbia continguda, de demostració d’un concepte tan important en aquests moments: Dignitat.

El Ple, els acords adoptats i les paraules finals de l’alcalde Marc Mur, un retrat impecable del darrer mes en que s'ha viscut l'ERO, del comportament de tot un poble. Dir que, tot plegat,  ha estat “exemplar”.

ACORDS

PRIMER. AGRAIR al poble de Flix la seua exemplar, cívica i massiva resposta a  totes les mobilitzacions engegades durant el darrer mes per tal d’aturar els plans de tancament d’Ercros a Flix.

SEGON. FER extensiu aquest agraïment al Govern de la Generalitat, el Parlament  de Catalunya, els ajuntaments veïns, els partits polítics, els mitjans de comunicació i totes les institucions i organismes que, des dels més diversos àmbits, ens han fet arribar les seues mostres de suport.

TERCER. EXIGIR a Ercros que, vista la seua nul.la aposta per Flix, faciliti en endavant la implantació d’altres empreses i iniciatives al seu entorn, aparcant la política d’obstaculització duta a terme fins ara.

QUART. EXPRESSAR la nostra sorpresa, malestar i indignació per com s’ha tancat un acord que, signat a esquenes dels propis treballadors, contradiu el sentit últim de tota negociació obrera.

CINQUÈ. CONSTATAR i lamentar que l’actual situació deixa aquest consistori sense marge de maniobra de cara a noves mobilitzacions i actuacions per tal de continuar amb l’estratègia de pressionar l’empresa fins esgotar totes les possibilitats negociadores.

SISÈ. POSAR aquest Ajuntament, en tot allò que dins de les seus possibilitats pugui aportar, a disposició dels treballadors afectats, tant d’Ercros com de les empreses auxiliars.

SETÈ. COMUNICAR aquest acord al President de la Generalitat, al Govern de la Generalitat, a la Secretaria d’ocupació i relacions laborals, a tots els grups del  Parlament de Catalunya, a tots els ajuntaments i institucions que han tramès el seu suport, al comitè de treballadors d’Ercros, als representants dels treballadors  de les empreses auxiliars i a la Direcció d’Ercros.

FLIX, 23 DE MARÇ 2013

(fotografies de l'ajuntament de Flix).

COMUNICAT D'ERCROS, 22 DE MARÇ DE 2013

Després de les votacions de l'assemblea de treballadors de la Fàbrica d'ahir al migdia, pel que rebutjaven la darrrera proposta de l'ERO per part d'Ercros. Aquesta tarda ha arribat un breu comunicat d'ERCROS, que podem llegir a la web oficial de l'empresa, amb 11 simples línies dedicades al futur de molts treballadors, amb les seues respectives famílies. 103  paraules que sens dubte marcaran el futur de tot un poble i un territori.

El poble de Flix, després d'una exemplar moblització des del passat 20 de febrer en que es presentà el pervers ERO, anomenat:  "plan de reestructuración d'Ercros", que entre linies concretava: : "El cierre de las plantas de electrólisis y de derivados del cloro, de la fábrica de Flix", amb xifre tan fredes com: "Flix - 207 - 156 - 51 -  75% de la palntilla afectada".

Aquest vespre hi torna a haver una assemblea de treballadors, asemblea que tornarà a dir la seua paraula.

COMUNICAT D'ERCROS:

"El plan de restructuración que la compañía va a llevar a cabo entre abril y diciembre de
este año, queda configurado de la siguiente forma:

- En la fábrica de Flix: se reduce un tercio la producción de cloro, que se corresponde
con el cloro consumido en otras plantas del Grupo, y se mantiene el resto de la
producción de cloro y de las plantas de derivados (hipoclorito sódico y ácido
clorhídrico).

Está actuación supondrá la baja de 75 personas de la plantilla del centro, de las
cuales 61 personas están operativas actualmente y las 14 restantes corresponden a
personas acogidas a una jubilación parcial."

1960, L'ORGANISTA I EL MANXAIRE.

“Entre Flix poble i Electroquímica hi ha d’haver la mateixa relació que entre l’organista i el manxaire... ¿Què faria l’orgue si no tingués manxaire? ¿Què faria, si un dia hi hagués una discussió, una separació, una desintegració entre el poble i l’Electroquímica de Flix?. Si el manxaire no manxava, l’orgue no tocaria i quedaria mut. ¿Penseu lo que això podria representar?...

                                              Francisco Ripoll Fortuño, president de la SEQF (1960)

L’any 1960 fou l’any de màxim esplendor industrial de la Fabrica i Colònia de Flix. El poble arribà a 5.418 habitants empadronades, 34 d’ells estrangers, i segons el Registre Civil hi hagué 87 naixements, 44 defuncions i 40 matrimonis. La fidelitat a la dictadura consistia amb 172 militants de la Falange (FET i de las JONS).

Com a dada curiosa podríem recordar que hi havia censats: 125 mules, 15 cavalls i 78 ases, 16 camions, 20 turismes, 125 motocicletes, 150 carros i 500 bicicletes.  

Aquest any la Fàbrica arribà al seu màxim històric amb 1.508 treballadors. A partir d’aquest any el seu director fou Alexander Beerwald, conegut entre els treballadors amb el renom “el Tigre”. La dependència amb la Hoechst es constatà al gener quan un grup de joves treballadors de la Fàbrica es traslladaren a la seu central de Frankfurt.

La Fàbrica era coneguda entre d’altres per ser la primera productora estatal del reconegut  insecticida D.D.T (producte que, per cert,  es deixaria de produir l’any 1971 per ser altament cancerigen).

De l’efemèride d’aquest any, hauríem de destacar el 17 d’abril, dia en que la Direcció de la Fàbrica oferí un autobús urbà a la població. Obsequi que s’ha d’emmarcar en una mena de compensació al poble després de l’ensurt de l’any anterior, 27 d’abril, amb el greu incendi de la xemeneia del gasòmetre, amb la psicosis i alarma que afecta tota la població, fins l’extrem d’un pràctica evacuació de la fàbrica i del poble, a més de facilitar un ràpid accés dels treballadors del poble a la Fàbrica. Durant l’acte de benedicció de l’autobús realitzat a la plaça los Mártires, avui plaça Església, el president de la Societat Electroquímica de Flix, Francisco Ripoll Fortuño, popularment conegut com “l’avi”, aquest mateix dia feia  87 anys, expressà entre d’altres, unes profètiques reflexions finals que 53 anys més tard estan malauradament de plena actualitat:

              “Tinc el desig de parlar el català com vosaltres... Mireu l’Electroquímica de Flix, la Fàbrica i Flix han d’estar sempre compenetrats ... Entre Flix poble i Electroquímica hi ha d’haver la mateixa relació que entre l’organista i el manxaire... ¿Què faria l’orgue si no tingués manxaire? ¿Què faria, si un dia hi hagués una discusió, una separació, una desintegració entre el poble i l’Electroquímica de Flix?. Si el manxaire no manxava, l’orgue no tocaria i quedaria mut. ¿Penseu lo que això podria representar?... Si emmudís per una crisi econòmica forta que afectés a la indústria de l’Electroquímica de Flix, per una qüestió purament extrema per les necessitats i conveniència del poble. Si allò emmudís, ¿què seria de Flix? ¡Déu meu! ¿Què seria?...

                 ... Però si algún dia, això fallés i jo tingués un alè de vida, per poca qu en tingués, em posaria com un guerriller davant a tornar a fer les paus entre fàbrica i poble. (1)".  

Ripoll Fortuño morí tres anys després amb 90 anys... ell mateix utilitzà un terme tan simbòlic com "guerriller", avui en produir-se les circumstàncies, "Flix, en lluita" és la definició més adient a l'acció democràtica i popular en defensa de la dignitat com a poble  dels lloc de treball i la continuitat de la Fàbrica.

(1) Per a més informació podeu consultar "Alemanys a l'Ebre. La Colònia química alemanya de Flix (1897-1994), pàgines 113-118. Tanbé podeu consultar la revista local "Antorcha", números 109 i 110,  30 d'abril i 7 de maig de 1960.

FLIXANCOS

Aquesta tarda el poble de Flix, amb la col.laboració de veïns d'altres pobles, en especial de Riba-roja d'Ebre, ha realitzat una nova demostració de lluita democràtica davant el pervers escac als treballadors i per extensió a moltes empreses contratistes per part d'Ercros. Una cadena humana de gairebé noucentes persones ha encerclat les instal.lacions de la Fàbrica,des de l'explanada de camions fins la porteria.

L'impacte mediàtic, un cop més, ha estat molt important. Els mitjans de comunicació en el conflicte que s'està portant des del passat 19 de febrer han estat realment a l'alçada. Que un poble de gairebé 4000 habitants tingui l'atenció dia si i l'altre també dels pricnipals diaris ens ajuda a creure en les reals possiblitats de recuperar el seny als senyors d'Ercros.

S'ha de destacar la importància de tenir al costat del nostre poble a bona part dels opinadors i articulistes. Precisament parlant d'articles d'opinió, m'agradaria esmentar-ne dos especials, per l'autoria i l'impacte tingut especialment en els cercles de la capital. Per ordre cronològic cal agrair l'Empar Moliner, a la contraportada de l'ARA l'article "Avui, Flix", el 27 de febrer passat, així com l'article del passat dissabte a LA VANGUARDIA de Ramon Aymerich "Flixancos". Aquest darrer esmenta com mitjançant un concert de rock dels Very Pomelo, tot acompanyant al seu fill, va conèixer l'orgull de ser "flixanco" per part del cantant del grup, Xarim, segurament el fill de Flix més reconegut que pot lluir el nostre poble. Qui, per cert, no hi podia faltar, també s'afegí a la concentració barcelonina.

 

Molt especialment m'agradaria esmentar una reflexió molt oportuna, tot citant l'economista Francesc Solé Parellada:

"Quan mor una fàbrica,  mor tot el saber acumulat, dades processos... Recuperar-ho és ja impossible. Per això es tan greu que les fàbriques tanquin. Però ha de ser pitjor quan aquesta fàbrica dóna sentit a tot un entorn. Llavors és tot un món, que mor."

Segurament és, entre d'altres, amb arguments com aquest que podem entendre l'extraordinari exemple de comportament solidari de tot poble de Flix.

10 PER ALS ALUMNES DE FLIX !

Aquest matí a les 12 hores hem viscut l'acte més emotiu de tots els realitzats fins ara en dfensa dels llocs de treball amenaçats arran de l'ERO més pervers d'Ercros. Els alumnes de tots els centres educatius de Flix acompanyats pels seus professors i professores,  s'han concentrat a la plaça de l'Esglèsia. Davant de l'ajuntament s'han con centrat per donar tot el seu suport a la tancada que des d'ahir estan realitzant els membres del nostre ajuntament i per donar el suport a les negociacions dels representants sindicals a Madrid, amb extensió a tots els treballadors i autònoms del poble, amenaçat des del passat 19 de febrer pel pervers ERO d'Escros.

Han estat els veritables protagonistes, des dels diferents parlaments, alguns molt especials que s'han trecat per l'emoció del lector, les pancartes, l'educació i l'ordre que han mantigut al llarg de l'hora que ha durant la manifestació i concentració.

Ha estat una veritable lliçó la que ens han ofert, amb una pedagògica demostració d' estima pel poble i la comarca, de respecte davant d'un moments tan difícils, cohesió sense tenir en compte l'edat, la procedència, els origens i el lloc de treball, i solidaritat en el sentit més gran de paraula. En defintiva, com a professor: un 10.

                             
                                                    UN DEU PER ALS ALUMNES DE FLIX !!!

DARRERA HORA: L'empresa química ha flexibilitzat la seva posició fins a deixar en només 70 el nombre d'acomiadaments, xifrat inicialment en el 75% de la plantilla. 

5 DE MARÇ, LA PREMSA DIGITAL I FLIX

Diari de Tarragona. Acudit del "Faro"

Els diaris digitals es fan ressò de tot allò que envolta el poble deFlix i l'ERO d'Ercros. La protesta a Barcelona del poble de Flix ha estat notícia a primera plana dels diaris el PUNTAvui i Diari de Tarragona.  A destacar especialment el digital e.noticies amb un retrat del president d'Ercros, Antoni Zabalza, "el socialista que tanca Flix", amb un retrat de la història del que ha estat el grup Ercros, i l'acudit especial que ofereix el Diari  de Tarragona el Faro, una faula tipus Isop o Samaniego: " la granota i l'escorpí".

I mentres continua el misteri de la web de l'ajuntament de Flix : www.flix.cat

e.noticies. Antoni Zabalza, el socialista que tanca Flix

El president d’Ercros és un supervivent del Govern de Felipe González que s’ha mostrat bel·ligerant amb l’agenda sobiranista
Naciodigital. Flix fa vaga per protestar a Barcelona contra l'ERO d'Ercros

324.cat. Flix recorda a Ercros que s'ha de fer càrrec de descontaminar les més de 20 hectàrees que ocupa la planta si pleg

Diari de Tarragona. Flix es mobilitza en protesta per l'ERE d'Ercros.

El País. Flix denunciará a Ercros por delito contra el medio ambiente si no ...

LaRazón: Los vecinos de Flix se manifiestan en Barcelona contra el ERE de ...

ABC. La lucha de Flix por su supervivencia llega a Barcelona