"LO GITANO BLANC" PREMI ENDERROCK 2015.

"La rumba que sona
és la rumba ebrenca.
Los malacatones
pa la fragoneta.

 Sóc de la Ribera..."

"Lo Gitano Blanc” premi Enderrock a la millor cançó folk per “La rumba ebrenca” per votació popular. L'Andreu Carranza, el seu patriarca, està d'enhorabona permanent aquest 2015. A principis d'any guanyà el premi Josep Pla de novel·la amb la seua obra "El poeta del poble", novel·la verdagueriana que des de que ha estat publicada s'ha situat entre les més venudes arreu del país, i avui  ha vist com el seu grup s'ha confirmat com un dels millor gràcies a la seua "rumba ebrenca". Des del bloc expressar la FELICITACIÓ en majúscules a tota la gent de "lo Gitano blanc".

1979-2015, DE "L'ENTESA DE FLIX" A "L'ENTESA PER FLIX".

Logo de l'agrupació d'electors L'Entesa de Flix de les primeres eleccions municipals després del franquisme, 3 abril 1979.

Entesa per Flix, logo de la coalició ERC-Avancem  per les properes eleccions del 24 de maig

El passat dimecres i a ca Don Ventura, Marc Mur, en representació d'Avancem, i Francesc Barbero, en nom d'Esquerra Republicana de Catalunya, presentaren públicament l'acord de presentar-se sota la coalició Entesa per Flix - Acord Municipal a les properes eleccions  municipals del 24 de maig. Trenta-sis anys després tornem a tenir una candidatura municipal de progrés amb tot el significat polític del nom "ENTESA" a Flix.

L'ALCALDE MANUELÍN ALABART LÓPEZ-GIRÓN (1928-1929)

Hi ha fotografies amagades dins dels àlbums familiars que tenen tota una història al darrere dels seus protagonistes digna de ser coneguda . És el cas d'aquest retrat de nuvis que té guardada P. al seu àlbum de records. Per intentar saber més que el seu nom vaig fer la consulta al registre civil de la Palma d'Ebre:

10 de maig de 1898, "Matrimonio entre Dn. Manuel Alabart Lopez Giron y Doña Catalina Dolores Franch Ciuraneta", realitzat pel mossen Bernardo Borrás a l'església parroquial de Santa Maria de la Palma d'Ebre. És interessant veure la diferència d'any, el nuvi Manuel  tenia 37 anys i la núvia Catalina Dolores en tenia 19. I el noms dels testimonis que signaren el casament, els pares d'ella i "Don Luís de Castellví y Torres y Don Juan Cervelló Castellví", de Flix i Ascó respectivament, especialment Don Lluís, membre d'una de les dos famílies nobles  del poble de Flix.

De les dades que ens ofereix el registre matrimonial constatem que  Manuel Alabart era fill de la primera mestra que han tingut les nenes de Flix,  Antonia López Girón Hernández , originària de Toledo, exercint de mestra de Flix entre el 1858 i 1901, casada amb Manuel Alabart Arbolí de Riba-roja d'Ebre, residents a Flix, i la núvia ho era de Cipriano Franch Miralles i de Catalina Ciuraneta Ciuraneta. El matrimoni tindria sis fills, dos d'ells morts al poc de néixer. El fill gran Víctor nascut el 1899 es casaria a Flix el 1924 amb Carmen Corbella Bagés. Anecdòticament dir que consultat el registre civil  tornem a trobar Don Lluís de Castellví com a testimoni del casament, com havia fet al casament del seu pare Manuelín, nom amb que era conegut popularment a Flix.

La història del nostre protagonista, futur alcalde de Flix durant la dictadura de Primo de Rivera, Manuel Alabart López-Girón traspassà la normalitat de l'anonimat quan el novembre del 1902 haver de patir la humiliació d'un judici a l'Audiència Provincial de Tarragona per "Intrusión": "De dedicar-se al arte de curar sin tener título profesional", essent condemnat a 1 any i 1 dia de presó.

D'aquest judici tenim una crònica al Diari de Tarragona del 8 de novembre de 1902:

      "El procesado tenía conocimientos médicos, cuya carrera no terminó... Hacia cinco años que curaba y recetaba á los vecinos de la Palma, los caules estaban igualados con dicho señor, según acuerdo tomado en una reunión".  És interessant constatar el suport del farmaceutic de Flix Jesús Benavides, qui deia que mai havia registrat receptes de Manuel Alabart, i del metge de la Pobla de la Granadella (avui Bellaguarda), Gabriel Perelló, qui el tenien com a persona inteligent al servei dels malalts de la Palma, poble allunyat d'arreu i sense metge. En contra el fiscal (Sr Quintana) mantenia l'acusació tot dient que l'acusat s'atribuia la consideració de metge "y que como tal ejercia el arte de curar". En contra l'advocat defensor (Sr Gelada) a la crònica defensava que no se li podia exigir cap responsabilitat, "no se trata de un acto criminal, sino humanitario, como és el de cuidar enfermos, sin animo de perjudicar a nadie, en un pueblo abandonado por los médicos, ya que no existe ninguno a menos de tres horas de distancia". Una altra dada tenim, l'any 1907 ja residia a Flix, poble on naixerien els seus fills Arturo, Dolores Catalina i Matilde Clotilde.

          El febrer de 1928 seria nomenat alcalde de Flix, aleshores tenia 67 anys, era membre de la Unión Patriótica, partit governamental del dictador de Primo de Rivera. Substituí al mestre Enric Grau Fontseré qui havia estat nomenat diputat provincial. El 12 de juliol de l'any següent després de  traslladar-se amb la seva família a Barcelona seria substituït pel Isidre Martí Barberá. Poc temps a l'alcaldia i poques notícies de la seva gestió, ens han quedat algunes imatges com la que presideix un acte festiu al racó Guarín del carrer Major envoltat de les forces vives locals, i el record entre la gent gran del seu sobrenom: "Manuelín".

"EL POETA DEL POBLE".

"Una remor de veus va crèixer des del fons de la sala. Tothom xixiuejava assenyalant amb un gest la darrera fila, on hi havia dos nois inquiets, que se sentien observats per tota l'audiència... Un d'ells portava barretina morada, pantaló i jaqueta de vellut, camisa blanca, llacet i faixa... L'orador que havia provocat aquella reacció en la concurrència continuà el seu discurs:

 - Avui, aquí, entre nosaltres, tenim materialitzada, encarnada, la renaixença de la llengua catalana en un fadrí de muntanya, un jove poeta de la pla de Vic..."

Avui he començat la lectura del darrer premi Josep Pla, "El poeta del poble" d'Andreu Carranza. És la novetat amb majúscules de la literarura catalana. Té tots els ingredients per ser un dels llibres més importants de la propera diada de sant Jordi. La complexa personalitat de Verdaguer s'ho val. Una història romàntica d'afirmació personal i defensa de la dignitat, una aventura emocionant i dramàtica que forma part de l'epopeia fundacional de la Catalunya moderna.

L'amic Andreu que ahir començà a signar llibres i en un quart d'hora va veure com es venien tots els exemplars de la llibreria la Placeta, reviurà enguany l'èxit de "La Clau Gaudí", escrita a quatre mans amb Esteban Martín i traduïda a més de trenta llengües o de la "Impremta Babel", la seua darrera obra, també editada a més del català i castellà, a l'holandès i xinès. Sens dubte ho té assegurat, serà un èxit en tots els aspectes.
 

DOS IMATGES FLIXANQUES DE LA NEVADA

Tot mantenint la tradició al bloc de recordar les nevades, dos fotografies amb els referents industrials flixancos: la colònia fàbrica d'Ercros amb el parc solar al fons i la plantació d'oliveres de la Devesa, i una visió de la urbanització de la Ventonella amb la torre de refrigeració de les CCNN d'Ascó al fons.

La darrera nevada a Flix fou el 8 de gener de 2010

PERICH I MANOLO V, EL EMPECINADO, EN EL RECORD.

"Perich i Manolo V, el Empecinado, nacieron a tiempo de darse cuenta de que el mundo no era como lo esperaban. Desde entonces se han propuesto arreglarlo y hasta ahora han conseguido la dimisión de Nixon, la caída de Caetano y lo que cuelga..."

EN EL RECORD, Jaume Perich (1941-1995) i Manuel V, el Empecinado - Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003).  

AUSCHWITZ

27 de gener, 70 aniversari de l'alliberament d'Auschwitz, Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust i de Prevenció de Crims contra la Humanitat. 

FLIX 1915.

           Joaquin de Oriol és l’alcalde, a finals d’any serà substituït per Miquel Pardell.

           Emilio Alies Galcerán i Maximinio Prada Garcia eren els metges titulars.

           Realitzades aquest any 1915 tenim quatre excel·lents imatges de Flix realitzades pel reconegut fotògraf Josep Salvany i Blanch. (1)                                

                              

                              

           Gener, la revista "Magisterio Español" del 30 de gener informa del trasllat a Flix des d'Escatrón de la mestra Feliciana Balaguer Palacian.

           Març. El "Diario de Tarragona" del 21 de març informa que ha estat nomenat rector de l'església de Flix Juan Escoda Ferré.

           Abril. Fritz Haas, malacòleg alemany refugiat a Flix a conseqüència de la Guerra Mundial, descriu una nova espècie trobada a la Bassa de les Clotxes.                                          

          15 de març. Primera victòria a Flix de la candidatura republicana a les eleccions provincials trencant les consecutives victòries carlines. El candidat Solanes del Partit Radical (republicà) aconsegueix 178 vots a Flix davant dels 35 vots aconseguits el 1913.

          1 de maig. Celebració per segon any de la Festa de l'1 de maig. La societat organitzadora, "La Unión Obrera", es lamentarà de l'escassa participació dels joves.

         9 de maig. Important riuada.

        14 de maig. Noticia curiosa al "Diario de Tortosa"

     "El comandante general de Melilla ha decidido la expusión, por incorregible, del regimiento infnteria de Africa, del soldado voluntario del mismo Miguel Bajés (Bagés) Torres, natural de Flix".

          12 de juny. Constitució de la societat “Cooperativa Electra”. 173 associats. Formaren la comissió organitzadora: Wilhelm Müller, Juan Muñoz, Santiago Madina i Mariano Masot. Deu anys més tard arribarà a comptar amb 262 socis.

          12 de juny. El "Diario de Tarragona" informa que a l'estació de Flix un tren procedent de Saragossa  "algún salvaje hizo rodar una pedra de gran tamaño, la que causó en el coche que fué a parar graves desperfectos, salvando milagrosamente el guarda-freno que se había trasladado de sitio para tomar el fresco..."

          18 d’agost. El "Diario de Tarragona"  informa de les Festes Majors, am motiu de la “festividad de la Asunción”, entre d’altres, tot esmentant dues societats: “Fomento Obrero” i “Ateneo Obrero”,  diu:

         "Las sociedades Fomento obrero y Ateneo Obrero, en su deseo de complacer al veccindario, dieron animadísimos bailes, en los que la gente joven se mostró como siempre, incansable, desrrochando buen humor.

         Por su parte, los socios del Fomento obreo han improvisado un espacioso entoldado, en el que se ha representado el drama "lo lliri d'aigua" dirigido por don Angel Cervelló y en donde se celebrarán los bailes com más esplendidez, si cabe, que otros años.

         Las orquestas de las expresadas sociedades, bajo la batuta de sus directores D. Manuel Alabart y D.  Joaquín Arraez, respectivamente, toman parte en los diferentes festejos de que se compone el programa, que resulta muy atractivo"  
         
               

         Setembre. Comencen les classes de primària a nou edifici situat al carrer de les Escoles, l’edifici ha estat projectat per l’arquitecte alemany Paul Müller. El mestre Enric Grau Fontseré fou el primer director.

          13 novembre. La revista "Magisterio Español" informa que s'ha convertit en graduada amb tres seccions l'escola  unitària de nens de Flix.

           14 de desembre. El diari catòlic tortosí "El Restaurador".

          "Nos dicen de Flix que la cosecha de aceitunas de aquel término es escasísima

esta temporada, aunque de búena calidad. "

            30 de desembre: "La Vanguardia". Amb motiu dels actes de benedicció de les noves escoles finançades per la SEQF, el poble anomena fill adoptiu de Flix al director de la Fàbrica Wilhelm Müller

          ““Solemnes y commovedores han resultado los actos celebrados con motivo de la bendición de las nuevas escuelas graduadas; de la entrega del pergamino nombrando hijo adoptivo de Flix al digno e ilustrado director de la Sociedad Electroquímica de Flix, doctor Muller y de la celebración en esta villa de la fiesta del arbol...

         A las ocho de la mañana las bandas de música que dirigen los maestros don Ramon Alabart y don Joaquin Arraez dieron un pasa-calles tocando escogidas piezas de su repertorio. A las nueve y media los niños, adultos y niñas de las escuelas nacionales y niñas de las Hermanas de la Consolación, en número de más de 400, acompañados de sus profesores y llevando cada grupo la bandera nacional, asistieron a la misa mayor, en donde el cura párroco, en sentidas frases, exhortó a los niños recomendándoles mucho amor, respeto y obediencia á los padres, maestros y superiores, diciendoles que de la virtud de la obediencia sale la gran virtud del cumplimiento de todos los deberes sociales y religiosos...           

        Una niña de la escuela nacional leyó un discurso de la maestra doña Feliciana Balaguer agradeciendo lo mucho que habían hecho el Ayuntamiento y el director de la "Sociedad Electroquímica" en pro de la cultura de los niños y rogando una beneficio igual para las niñas..."

---

(1) Fons de Josep Salvany i Blanch (1866-1929), més conegut com a fons Salvany- Biblioteca de Catalunya, Memòria Digital de Catalunya. Càmera fotogràfica: Hasselblad. Placa de vidre estereoscòpica, 6x13 cm.