4 de gener del 2007

SIRGA D'OR 2006: ROSSEND ESCOLÀ




Ahir per la nit i a l'església romànica de la Palma d'Ebre varem celebrar el lliurament de la Sirga d'Or a Rossend Escolà. El Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, el Consell Comarcal de la Ribera i l'ajuntament de la Palma d'Ebre afegiren a l'acte de lliurament de la Sirga un merescut homenatge a una de les persones que més ha fet per la cultura del seu poble. L'església, veritable joia del romànic, plena de gom a gom, acollí un acte entranyable pel lloc i per la persona de Rossend. Familiars, amics, membres del CERE, alcaldes i consellers comarcals, veïns de totes les edats, palmencs il.lustres com el mateix bisbe de Lledia F.X. Ciuraneta, donaren un sentit força especial a l'acte de lliurament de la Sirga d'Or. Una distinció que es dona cada dos anys a una personalitat riberenca que hagi destacat en qualsevol àmbit de la vida ciutadana. Polítics com J. Laporte, un pagés com J. Montamat de Garcia, un calafat com en M. Borrell de Miravet, un músic com J.B.Sabaté de Flix, un historiador com Artur Cot de Móra d'Ebre o un literat com Andreu Carranza, és el ventall de reconeguts guardonats fins ara.


M'agradaria destacar la crònica que de l'acte que ha destacat la web de la Veu de l'Ebre:


"La Junta Directiva del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) va elegir Rossend Escolà, de 88 anys, com a persona a investir amb la Sirga d'Or de l'any 2006, per la seua trajectòria artística i el seu compromís amb el món cultural de la Ribera d'Ebre. Segons va manifestar el president de l'entitat, Joan R. Vinaixa, la junta de l'entitat va valorar per unanimitat els mèrits "sobrats" d'Escolà per ser mereixedor de la "més alta distinció de la comarca".L'acte de lliurament, que va aplegar 150 persones al monument palmenc, va comptar amb les intervencions de l'alcalde de la localitat, Gil Martí; del president comarcal, Josep Solé, i de l'homenatjat, Rossend Escolà. En el seu discurs, el pintor va manifestar el seu agraïment a les entitats i institucions representades pel guardó rebut i va lloar els valors culturals de la comarca, personificats en tres dels prohoms culturals de la Ribera d'Ebre: Artur Bladé i Desumvila, Dolors Cabré i Carmel Biarnès.El Premi Sirga d'Or l'atorga anualment el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre a proposta del CERE, entitat promotora del guardó. El premi s'atorga en anys alterns a una persona i a una entitat de la comarca. Ara fa dos anys va ser guardonat el cronista oficial de Móra d'Ebre, Artur Cot i Miró, qui, justament el 3 de gener passat es commemorà el primer aniversari del seu traspàs.Després d'aquest acte d'imposició de la Sirga d'Or, hi va haver l'actuació d'un quartet de corda integrat exclusivament per músics de la Ribera d'Ebre".

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Bones! Una pregunta fora de aquest tema:
A les fotos que hi han a baix del bloc, es veu una barca que s'accedeix per una rampa i els "pontets" del pas de barca que s'utilitza actualment.
Que hi havien dos passos de barca?

P ha dit...

Hola!!
La gràcia d'aquesta foto és veure com era el pas de barca abans d'entrar en funcionament l'actual pas de barca.
OK.

Anònim ha dit...

Hola Pere

Vaig descobrir el teu bloc gràcies al company de batalles escaquístiques Francesc. Em va dir que m'havies afegit al bloc amb premeditació i cap alevosia. Gràcie Pere.

Observo que al poble tenim grans blocaires i que n'has enllaçat de bons i això és bo. I els que vindran.

Bona la web de Tomàs Riva. He de mirar-la bé a veure que trobo entre les fotos o que troba la meva mare.

Salut!!

JA

Anònim ha dit...

La meua mare diu , si la vista i la memòria no li falla, que a algunes persones de les fotos de Flix de la web de Tomàs Riva les coneix i a altres les va conéixer. I jo mateix, per que els anys passen, però les fesomies queden, puc veure gràcies a les descripcions que em dóna, a algun convilatà o convilatana; allò que dius: "ah si!! ja sé qui és..."

I veure els rucs i els carros m'ha fet recordar vells temps al Carrer Castell o altres carrers, quan n´hi havia uns quants de rucs i no empegats al cotxes, en 3D, feien pudor i eren entranyables.

JA