Tomàs Riva Muñoz (Queretes, 1934- Lugano, 2004). Demà el seu poble natal li ret un cop més un record a la seva obra i persona. Tomàs als anys 50 fou un de tants que forçat per la misèria del franquisme emigrà abans del 18 anys a Barcelona i després del servei militar primer a París i desprès l'any 1960 a Lugano (Suïssa), juntament amb el seu amic Torres de Flix, treballant de cambrer a un restaurant molt popular de la ciutat, lloc tingué l'ocasió de conèixer escriptors, professors, artistes, actors, adquirint gràcies a ells uns coneixements culturals i polítics que l'integrarien fàcilment al nou país adoptiu. Començà a treballar a una impremta, especialitzant-se an el món de la fotografia i la impressió d'obres d'art i de catàlegs del món cultural, alhora realitzà col.laboracions a Radio Lugano amb programes de cultura espanyola i catalana... Amb tot no oblidà mai els seus origens i any rere any tornava amb els seus, a Queretes, al seu poble i el seu país. És desde aleshores que les seus visites anuals a Flix on tenia la meitat de la família era rebut amb l'admiració vers un cosí diferent amb el nivell cultural, la sensibilitat humana, i les idees democràtiques i d'esquerres que als 60 obviament ens eren totalment desconegudes. Les seues postals des de Lugano i d'altres llocs d'Europa eren rebudes a casa amb la satisfacció d'un referent cultural. Les seues fotografies familiars, gairebé de les poques que tinc de la meua adolescència, avui formen part dels album dels records. L'optimisme vital de Tomàs des dels meus records fa que la seua obra fotogràfica que la seua muller Sílvia l'hagi situada a una web, la seua darrera magnífica exposició de fotografia "Quan erem emigrants", on ens situa en un món que no hauriem d'oblidar mai si volem entendre la situació dels moviments migratoris d'avui dia, i l'èxit que ha tingut especialment a la comarca del Matarranya el seu recull de contes "Lo banc de la paciència i altres narracions", el meu cosí de Suïssa tingui la satisfacció i admiració d'aquell adolescent de la fotografia estigui intacta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Las Dominicales del Libre pensamiento va ser un setmanari lliurepensador imprès a Madrid entre el 1883 i 1909, fundat per periodistes r...
-
El passat 7 de desembre va morir a Barcelona un flixanco il·lustre, Joan Jesús Torres Masip , essent enterrat per voluntat pròpia al cem...
-
Una nova versió hem afegit a la col·lecció del Petit Princep, El pitoche engrullón . Ha estat un regal molt curiós i especial de l'a...
-
El curs ATREVEIX-TE A PENSAR que ens ofereix el nostre professor de filosofia Xavier Vega i Castellví enguany està dedicat a les g...
-
Fotografies realitzades amb el mòbil divendres 15 de març a la cartoixa d'Escaladei
-
Els 125 anys d'història de la Fàbrica de Flix, de la SEQF a Ercros, són i seran durant anys una font d'investigació inesgotabl...
-
1-O, 3-O, 10-O, 27-O, 21-D, son unes dates que han passat a formar part de la nostra història, com el llaç groc o el 155. Aquests dies he...
-
Avui a la Biblioteca Artur Bladé hem tingut una presentació poètica entranyable . Remei Franch ens ha introduit a l'obra &quo...
-
Flix 1961, imatges i records. Mestres de les escoles públiques: José Ardebol Mallat (director), Juan R. Montia Farré , Francisco...
-
L'1 de març del 1919, fa tot just 90 anys, en ple conflicte laboral a l'Electro-química, a Flix es publicà una revista quinzenal de...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada