Tomàs Riva Muñoz (Queretes, 1934- Lugano, 2004). Demà el seu poble natal li ret un cop més un record a la seva obra i persona.
Tomàs als anys 50 fou un de tants que forçat per la misèria del franquisme emigrà abans del 18 anys a Barcelona i després del servei militar primer a
París i desprès l'any 1960 a
Lugano (Suïssa), juntament amb el seu amic Torres de Flix, treballant de cambrer a un restaurant molt popular de la ciutat, lloc tingué l'ocasió de conèixer escriptors, professors, artistes, actors, adquirint gràcies a ells uns coneixements culturals i polítics que l'integrarien fàcilment al
nou país adoptiu. Començà a treballar a una impremta, especialitzant-se an el món de la fotografia i la impressió d'obres d'art i de catàlegs del món cultural, alhora realitzà col.laboracions a
Radio Lugano amb programes de cultura espanyola i catalana... Amb tot no oblidà mai els seus origens i any rere any tornava amb els seus, a Queretes, al seu poble i el seu país. És desde aleshores que les seus visites anuals a Flix on tenia la meitat de la família era rebut amb l'admiració vers un cosí diferent amb el nivell cultural, la sensibilitat humana, i les idees democràtiques i d'esquerres que als 60 obviament ens eren totalment desconegudes. Les seues postals des de Lugano i d'altres llocs d'Europa eren rebudes a casa amb la satisfacció d'un referent cultural. Les seues fotografies familiars, gairebé de les poques que tinc de l
a meua adolescència, avui formen part dels album dels records. L'optimisme vital de
Tomàs des dels meus records fa que la seua obra fotogràfica que la seua muller
Sílvia l'hagi situada a una
web, la seua darrera magnífica exposició de fotografia "
Quan erem emigrants", on ens situa en un món que no hauriem d'oblidar mai si volem entendre la situació dels moviments migratoris d'avui dia, i l'èxit que ha tingut especialment a la comarca del Matarranya el seu recull de contes
"Lo banc de la paciència i altres narracions", el meu cosí de Suïssa tingui la satisfacció i admiració d'aquell adolescent de la fotografia estigui intacta.
Tomàs Riva Muñoz (Queretes, 1934- Lugano, 2004). Demà el seu poble natal li ret un cop més un record a la seva obra i persona. Tomàs als anys 50 fou un de tants que forçat per la misèria del franquisme emigrà abans del 18 anys a Barcelona i després del servei militar primer a París i desprès l'any 1960 a Lugano (Suïssa), juntament amb el seu amic Torres de Flix, treballant de cambrer a un restaurant molt popular de la ciutat, lloc tingué l'ocasió de conèixer escriptors, professors, artistes, actors, adquirint gràcies a ells uns coneixements culturals i polítics que l'integrarien fàcilment al nou país adoptiu. Començà a treballar a una impremta, especialitzant-se an el món de la fotografia i la impressió d'obres d'art i de catàlegs del món cultural, alhora realitzà col.laboracions a Radio Lugano amb programes de cultura espanyola i catalana... Amb tot no oblidà mai els seus origens i any rere any tornava amb els seus, a Queretes, al seu poble i el seu país. És desde aleshores que les seus visites anuals a Flix on tenia la meitat de la família era rebut amb l'admiració vers un cosí diferent amb el nivell cultural, la sensibilitat humana, i les idees democràtiques i d'esquerres que als 60 obviament ens eren totalment desconegudes. Les seues postals des de Lugano i d'altres llocs d'Europa eren rebudes a casa amb la satisfacció d'un referent cultural. Les seues fotografies familiars, gairebé de les poques que tinc de l
a meua adolescència, avui formen part dels album dels records. L'optimisme vital de Tomàs des dels meus records fa que la seua obra fotogràfica que la seua muller Sílvia l'hagi situada a una web, la seua darrera magnífica exposició de fotografia "Quan erem emigrants", on ens situa en un món que no hauriem d'oblidar mai si volem entendre la situació dels moviments migratoris d'avui dia, i l'èxit que ha tingut especialment a la comarca del Matarranya el seu recull de contes "Lo banc de la paciència i altres narracions", el meu cosí de Suïssa tingui la satisfacció i admiració d'aquell adolescent de la fotografia estigui intacta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada