Temps era temps... La recordada revista "Tivissa" del 20 de gener del 1931, nº 42, facilita una crònica de J. Margalef de la Nit de Reis a Flix d'aquest any, mesos abans de la proclamació de la República:"Eren prop de dos quarts de nou del vespre, quan va començar a desfilar pels carrers de la vila els reis d'Orient tradicionals, representats per uns quants xicots de bon humor que tapats amb senzills cobrellits recorregueren els carrers del poble muntats a cavall i donant una nota d'animació a la diada. Però, enguany, després de la senzilla cavalcada de costum, es deia que sortiria del Barri Internacional, una altra cavalcada més majestàtica. I així fou, puix a vora les deu, sortiren uns nous Reis d'Orient precedits per una orquestrina "Empastre flixense" i acompanyats d'una cort nombrosa que voltaven els tres Reis, abillats ben ricament. El Rei Gaspar, que no era altre que els senyor Pardell, no feia més que tirar caramels i bombons, enstusiasmant en gran manera la mainada. Després de recórrer el carrer Major, se'n tornaren altre cop al Barri.
Felicitem als organitzadors i actors d'aquesta festa, tot desitjant que en anys successius, puguem tornar-ho a veure.
La diada dels Reis a la nit, al teatre de la Societat Obrera, després d'un bon programa de cinema, ens va donar un concert el tenor Joan Riba, fill d'Almatret, on diuen que és pensionat per la Diputació de Lleida per l'educació de les seves facultats naturals. Acompanyat en el piano pel mestre senyor González va cantar amb grans aplaudiments parts de "Tosca", "La Boheme", "Rigoletto", "Doña Francisquita", "Los Gavilanes" i d'altres".
Esmentar també, que de la segona cavalcada faria la corresponent crònica "La Voz de la Provincia", aquesta amb més detalls:
“La fiesta de los Reyes Magos, este año ha revestido un esplendor inusitado. En el barrio internacional, por la noche, se celebró una grandiosa fiesta. Tomaron parte don Miquel Pardell, don José Carranza y don Federico Christ, ataviados de Reyes Magos y montados en briosos caballos; los señores Aguilar, Mora, José, Giménez, Algueró, Argudo, etc, con diversos trajes, todos acompañados por la orquestina L’empastre Flixense, obteniendo un grandioso éxito al pasar por las calles del Barrio Internacional y en la plaza Alfonso XIII”.
LA VOZ DE LA PROVINCIA. La Voz de los Pueblos. 10 de gener de 1931.
5 comentaris:
Hola, sóc el nét de Joan Riba, m'ha fet il · lusió veure aquest article
Hola, sóc el nét de Joan Riba, m'ha fet il · lusió veure aquest article
Albert, Sembla mentida els camins que ens porten a coneixer les nostres arrels. Seria molt interessant saber mes sobre el tenor Joan Riba... A la Vanguardia de l'època en parlà varies vegades.
Bé doncs resumint molt ... havia d'anar de gira per Argentina i Amèrica quan va esclatar la guerra, no va voler anar per no deixar la meva àvia i als seus fills aqui ... total que el van detenir, el van tancar a la presó i el van condemnar a mort ... al cap de 7 anys finalment va poder sortir i li van commutar la pena de mort per l'exili, va estar alguns anys a Castelló exiliat on van passar moltes penúries, i finalment van tornar a Catalunya ... peró ja amb la carrera de cant trencada , va tenir la sort que amb l'últim "duru" que li quedava va comprar un dècim de la loteria de Nadal i li va tocar, li va tocar poc però prou per intentar començar de nou. Es va establir a Badalona ... com era molt emprenedor va muntar un bar, quan el bar anava bé el va traspassar i va muntar un altre, i així un parell de vegades més.
Va morir l'abril del 92 amb 88 anys.
Bé doncs resumint molt ... havia d'anar de gira per Argentina i Amèrica quan va esclatar la guerra, no va voler anar per no deixar la meva àvia i als seus fills aqui ... total que el van detenir, el van tancar a la presó i el van condemnar a mort ... al cap de 7 anys finalment va poder sortir i li van commutar la pena de mort per l'exili, va estar alguns anys a Castelló exiliat on van passar moltes penúries, i finalment van tornar a Catalunya ... peró ja amb la carrera de cant trencada , va tenir la sort que amb l'últim "duru" que li quedava va comprar un dècim de la loteria de Nadal i li va tocar, li va tocar poc però prou per intentar començar de nou. Es va establir a Badalona ... com era molt emprenedor va muntar un bar, quan el bar anava bé el va traspassar i va muntar un altre, i així un parell de vegades més.
Va morir l'abril del 92 amb 88 anys.
Publica un comentari a l'entrada