23 de setembre de 2008

FLIX I LA GUERRA DELS SEGADORS


Aquest vespre a Flix hem pogut escoltar una magnífica conferència a càrrec de Joan Hilari Muñoz sobre la Guerra del Segadors (1640-1652) a l'Ebre. Un dels aspectes que ha cridat l'atenció ha estat la importància del Castell de Flix, lloc equidistant entre Tortosa i Lleida i per tant estratègic durant aquest llarg conflicte fins la seua caiguda el 25 de setembre del 1650 a mans del Marqués de Mortara. Tot i que el bloc no permet ser extens, heus aquí una breu cronologia del conflicte a Flix, amb una relació dels setges del 1643, 1645 i el definitiu del 1650:

1642. Gener. El batlle de Flix s’adreça a Barcelona protestant perquè els enviaven 50 soldats més sense llicència del poble. Els consellers de Barcelona contestaran que s’uneixin a la causa i que els vassalls tinguin compte de les fortificacions.
1643. 21 de febrer. Flix és atacat infructuosament per l’exèrcit espanyol dirigit pel marqués de Leganés.
2 de març. L’exèrcit espanyol que havia intentat entrar al castell de Flix fou sorprès per les tropes catalano-franceses dirigides pel mariscal de la Motte, qui havia sortit de Barcelona el 25 de febrer.
Juny. S’informa que de les 260 cases del poble solament estan habitades unes 90. La majoria dels habitants han fugit per la guerra.
1645. 27 d’agost. Aquest any fou de gran sequera, així aquest dia la cavalleria castellana del General de Felipe de Silva, 200 genets i 1500 homes, amb mercenaris alemanys, pogué passar a gual el riu davant de Flix, no pogueren conquerir el castell.
1650. 2 de setembre. L’exèrcit espanyol, amb 4000 soldats de cavalleria i 2000 infants, llença una gran ofensiva sobre el castell de Flix.
25 de setembre. Flix capitula davant l’exèrcit del Marqués de Mortara.

No ay grandeza por mas incomprensible que sea, que los mismos de que se sirve dejen de envidiarla, assi es en todo, emulo de la mar, o con envidia, pareze que quiso el Ebro disponer en sus margenes un sitio, que viene a ser Peninsula, aquien vulgarmente llaman Isla sus moradores a esta sirve de fosso y a el de Corona Flix y su Castillo, fabrica antigua, si bien mas fuerte que alguna de las modernas, y que por serlo tanto, estimavan los Franceses por la mayor defensa de todo aquel Pais y por mas difizil su expugnacion los Españoles (…)
No obró por su parte con menos valor el Thiniente general Marques de Tenorio, que esguazando el Ebro, dividió en tres trozos la gente que llevava como se le havia ordenado, y con tanta bizarria andaron todos sin perder ocasion unos y otros, que casi en un tiempo, des`pues de haver ganado los Italianos las fortificaziones que les tocava, se dieron la mano con los Españoles, que ya estavan en la Villa, los Alemanes forzaron el Molino, y tan fuerte carga dieron los Valones, que llegaron asta las estacadas de las fortificaziones del Castillo, en todas partes, quedaron los nuestros venzedores y en todas, Franceses muertos, 130. prisioneros, 16. ofiziales retirandose en desorden, los restantes a las fortificaciones del Castillo. Dos piezezuelas perdieron en la fortificazion de la Isla.(…) con estos se aogaron mas de ochenta Soldados (...)
La notícia de la rendició de la Plaça de Flix davant els exèrcits espanyols arribaria a Barcelona el 26 de setembre causant notable desolació a la ciutat.