25 de setembre de 2008

EL MEU POEMA DE GERARD VERGÉS

BOSC DE TARDOR

FA uns instants ha plogut i ara m'endinso,

silenciosament,

pel bosc humit de pins i de ginebres i de marcits verds autumnals.

Sento un soroll darrera meu. Ets tu?

M'he equivocat, amor.

Eren gotes caient des de les fulles.

2 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

gràcies per afegir-te a aquesta iniciativa de penjar poemes de Vergés sorgida de l'Emigdi, amb la qual complementarem l'homenatge de demà a Tortosa

Pere Muñoz ha dit...

Sens dubte ha estat una iniciativa encertada i molt original. L'homenatge que demà fareu al gran Gerard Vergés a Tortosa espero i desitjo que surti com es mereix l'homenatjat. Felicitats!!! Sento no poder participar, a la Fonda Barcelona de Móra la Nova fem el nostre particular homenatge a un altre gran tortosí: Josep Subirats Piñana.