Del dia d'avui 4 de febrer però del 1831, trobem un interessant i curiós informe confidencial adreçat pel notari Salvador Galcerà a l’Alcalde Major de Gandesa, sobre el comportament de l’alcalde afrancesat de Flix durant la dominació napoleònica, Josep Castellví Sabaté. Per la seva part l’hisendat Josep Antoni d’Oriol Durán l'any 1831 en referir-se a Castellví havia afrimat que “...fue tan publicament afrancesado y azote de estos pueblos que no ay un niño que lo ignore...”.L'informe sobre el batlle afrancesat de Flix deia: "José Castellvi y Sabate... fue Bayle de esta villa en los años 1811 i 1812 y Sub Mer en 1813, epoca en aque este Pais estaba dominado o invadido por la tropas de Napoleon... en razon de dhos. empleos tuvo que exigir de este vecindario varios pagos en dinero, viveres, Bagages y otros servicios para el Gobierno Frances y sus tropas, ahunque creo no se excedio de las ordenes que entonces regian antes bien me constan hizo muchas gestiones en beneficio de este comun para aligerar los pagos y servicios de Bagages y Personales especialmente para salvar la vida, y de otros castigos a diferentes personas del Pueblo y Forasteros, se concilio la enemistad general del Pueblo y se vio obligado a desempararle luego que marcharon de este Pais dhas. tropas Francesas que fue a ultimos de dho. año 1813 o primeros de 1814. Y no ha vuelto mas desde entonces a fijar su domicilio en esta villa, ni el, su esposa y tres hijas que llevaron, y aun viven en dos o mas Pueblos del Corregimiento de Lerida." (1)(1) pg. 22. Segons diu Joan Ramon Vinaixa ("La posguerra del francés i la revolta reialista de 1822 a l'Ebre") al batlle afrancesat li van saquejar la casa i l'unic membre de la seua família que retornà a Flix fou Josep Castellví Franch qui durant la revolta reialista hagué de fugir a Reus.
2 comentaris:
L'afrancesament, en molts casos, i vista la patètica alternativa de l'espanyolament o acastellanament, venia d'abans de la guerra del Francès i, en el cas d'altres Castellvís de Flix, segurament parents d'aquest que esmentes, ja tenien precedents, diguem-ne, acadèmics amb una tal Association Sorézienne (Annuaire 17-18-19èmes siècles)
CASTELVY Antonio 1805-1806
FLIX (ESPAGNE)
CASTELVY Philippe 1803-1806
FLIX (ESPAGNE)
http://www.soreze.com/pro19.htm
Com bé diu Tantost els germans Antoni i Felip de Castellví i Ambrós segurament eren parents dels dos Josep Castellví (Sabaté i Franch de segon cognom). Era segura la seua filiació liberal i això els va portar força disgustos a ells i la familia Castellví durant tot el XIX. Felip de Castellví va morir a Tortosa el 1838 exiliat de Flix a causa de la primera carlinada. Flix seria un feu carlista fins ben entrat el segle XX i els exilis dels Castellví, periòdics. De la possible simpatia pels francesos, a la familia en queda, potser, un tret curiós: a partir de la Guerra del Francès el nom més habitual a la familia deixa de ser Antoni i passa a ser Lluís...
Publica un comentari a l'entrada