"LA VEU DE FLIX" RECORDA MONTSE CANALS

Avui ha sortit el darrer número de "La Veu de Flix" amb un record especial a Montse Canals , desapareguda després d'una greu malaltia el passat 25 d'agost. La revista ha volgut dedicar en el seu record la portada i les pàgines centrals amb diversos escrits, entre ells un de meu, en nom del grup d'ERC, amic, company de treball i de l'ajuntament.

"La darrera setmana del mes d’agost ens ha dut la notícia més amarga que ens podíem esperar. Quan el dilluns 24 em van comunicar la notícia de la greu malaltia de la Montse no m’ho volia creure, el matí del dimarts 25 després amb alguns companys de l’ajuntament varem anar a visitar-la a l’hospital i la Montse vivia les seves darreres hores… tota mena de sentiments davant la perdua imminent d’una amiga m’han acompanyat des d’aleshores.
La notícia de la seua mort, el ple extraordinari de l’ajuntament per mostrar el nostre dol, el minut de silenci, el decret de dies de tres dies de dol al municipi, la visita l’endemà al tanatori, compartir el dol amb els seus familiars i amics, els funerals i enterrament… Com diu el poeta, Montse, “em costa imaginar-te absent per sempre. Tants de records de tu se m’acumulen que ni deixen espai a la tristesa…”. Els records de joventut quan et vaig tenir d’alumna, quan vas entrar d’administrativa a l’institut, de la teua presidència a l’associació de mares i pares de l’IES, la candidatura a les darreres eleccions municipals encapçalant la candidatura de CIU, el pacte d’entesa amb tots els partits polítics, les llargues reunions dels dilluns, les discussions i els acords, les juntes de govern, dels plens compartits…
M’és estrany, sembla impossible, l’any passat vaig poder compartir un dels moments més feliços de la Montse amb motiu de la celebració del seu casament amb l’Alberto, va ser un honor ser batlle i amic compartir el seu goig, i després els seus projectes, il.lusions, la dedicació a la seua regidoria, les complicitats i preocupacions pel futur del poble, del país… i des del passat 25 d’agost el silenci :

“No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-se absent per sempre”
(M. Martí Pol)"