4 d’octubre de 2009

5 D'OCTUBRE DE 1257, NEGOCIS REIALS


1257, 5 d’octubre: Humbert de la Volta i el seu nét Albert varen vendre a Teresa Gil de Vidaure els castells i les viles de Flix i la Palma amb totes les pertinences i rendes inherents als citats castells i viles, així com la barca amb el barcatge i passatge de Flix per la quantitat de 7500 mazeres d’or. Entre d’altres renúncies absolen del jurament que li prestaren en el seu moment els habitants d’aquests castells i llocs, tant cristians com sarraïns i jueus. Presenten com a fiador el rei Jaume I, que va rebre la signatura del rei el 28 de setembre de 1260.[1]
Els hereus de Bonifaci Della Volta, primer senyor feudal del castell de Flix (1154) gràcies a Ramon Berenguer IV, vengueren al rei Jaume I la seva potestat sobre Flix i comprarien les poblacions d’Alboraia i Alcadalmaçara del regne de València.
Altrament, el 18 d’agost d'aquest any, Jaume I havia donat a la viuda aragonesa Teresa Gil de Vidaure "dilecta seva" (o concubina reial) [2], i als fills comuns haguts amb el mateix rei, el castell i la vila de Flix en franc alou.

Cinc anys després, l'1 de desembre del 1262, Teresa Gil de Vidaure, amb l’aprovació reial, va vendre per cinquanta mil sous jaquesos el Castell i termes de Flix i el lloc dit ça Palma, amb els seus habitants cristians, sarraïns i jueus, al cavaller Arnau de Bosc, ciutadà de Lleida.

“En nom de Crist sàpigui tothom Que nos Jaume per la gràcia divina Rei d’Aragó, Mallorca i València, Comte de Barcelona i Urgell i senyor de Montpeller i na Teresa Gil de Vidaure en el mateix nom juntament per nos i tots els nostres successors per aquesta present escriptura que sempre vigent en el seu ple valor, venem i entreguem i concedim irrevocablement per sempre a tu Arnal de Bosc com a oferent i als successors teus, el Castell de Flix amb el lloc anomenat ça Palma i especialment venem i t’entreguem tota la possessió de dit Castell i Cens, i amb els homes i dones, tan cristians com jueus com sarraïns habitants i habitadors en dit Castell i vila de Flix i lloc dit ça Palma i en tots els seus termes..."


[2] Es considera l’amant i tercera esposa de Jaume I, tingué dos fills. Aquesta denominació és la utilitzada per l’historiador Ferran Soldevila a la seva obra: Vida de Pere el Gran i d’Alfons el Lliberal. Ed. Aedos. Barcelona 1963. p.42.

[1] MAÑE, Ma Cinta. Catàleg de pergamins municipals de Barcelona. Anys 885-1334. Volum I. Arxiu històric de la Ciutat. Barcelona.2005. pag. 46.

1 comentari:

tantost ha dit...

"...Que dompna Tareisa postea vendidit dictum castrum de Flix et de Palma, cum iuribus et petinencia suis univeris, Arnaldo de Noscho civi ilerdensi..."

"Unifying crusader Valencia: the central years of Jaume the Conqueror, 1270-1273" Robert Ignatius Burns. Princeton University Press, 2007

http://books.google.es/books?id=CSRpAAAAMAAJ&q=Flix&dq=postea+Flix&hl=ca&source=gbs_word_cloud_r&cad=3