Un dels gravats - escut més curiosos de Flix és el situat al carrer Pont, sobre la porta principal de la seu del molí artesanal d'OLIFLIX (també conegut pel molí de Butxaquina), amb la data de l'idus d'abril de l'any 1783 i el nom d'ANTONINO més una mena de jeroglífic amb un castell i a sobre el número VI, portant a la confusió de "Antonino VI" jugant amb el cognom CASTELL - VI, cognom d'Antonio Castellví, ric comerciant de Flix de finals del segle XVII. Cap d¡una il.lustre nissaga flixanca que al segle XIX rivalitzarà amb els Oriol, essent primer afrancesats i després liberals.
De l'any 1783 tenim aquesta descripció de l'Atlante Español, i de l'Antonio Castellví i els seus fills tenim les següents referències:
"1783. Diu l’Atlante Español:
“La vila de Flix, es de l’Obispado y Corregimiento de la Ciudad de Tortosa, de donde dista doce leguas, fue antiguamente del magistrado de Barcelona: Se ignora su fundacion con motivo de haberse perdido los papeles por las guerras del año 1705. Des de el año 1714 es ralenga (...) montaña y sobre la qual hay un Castillo que en lo antiguo era de las mejores fortalezas del Principado (...) en el dia esta destruido todo por los mismos patricios.
Se entra en ella por quatro partes y en las dos subsisten dos puertas que llaman la de Ascó y la se san Geronymo (...) Circuye esta villa el rio Ebro en forma de herradura: tiene trescientos treinta y cinco vecinos en una(...)
Tiene un buen hospital de donde alojan los peregrinos y tres Hermitas extramuros, en las que se celebra el santo Sacrificio de la Misa los dias festivos, a distancia de dos llegues hay otra Hermita en medio de un gran valle dedicado a San Juan Bautista, en donde antiguament habia una poblacion (...)
1789. Es arrendatari el sastre i comerciant de Flix Antoni Castellví (1729-1792). Casat amb Raimunda Ambrós, també de Flix, va obtenir els arrendament de la batllía de Miravet i de les comandes de Benissanet i d’Ascó. Com a comerciant del negoci dels cereals que davallaven per l’Ebre, posseïa llaüts i embarcacions fluvials. Morí a Barcelona el 1792. Testà a favor dels seus dos fills: Antoni i Felip.
1805. 10 de juny. El monarca Carles IV atorga el títol de Ciutadà Honrat de Barcelona al comerciant i hisendat Antoni Castellví Ambrós (nat a Flix el 1752)
“... Y ahora por parte de vos Antonio Castellví y Ambros labrador y hacendado de la villa de Flix... que vuestros ascendientes por ambas lines han enlazado con familia de distincion. Que en la ultima guerra con Francia hicisteis algunos Servicios a la Corona. Que habeis obtenido y desempeñado a satrisfaccion los empleos de la Republica, en distintas epocas y que un hermano vuestro se halla colocado en la clases de Ciudadano Honrado de Barcelona...”(1)
Antoni de Castellví Ambrós contribueix amb quaranta mil rals de velló a les obres del port de Tarragona.
1 de maig. Antoni de Castellví Ambrós arrenda per quatre anys la comanda de Batea i Algars propietat de l’orde de l’Hospital."
(1) VINAIXA MIRO, J R. Les famílies benestants de Flix a la fi del segle XVIII. Pasatge Tarragoní. 10. Tarragona, 1996. P. 23-24.
1 comentari:
Interessant entrada la d'Antonio Castellví, el seu jeroglífic i els seus fills, que per cert eren propietaris (I alguns descendents encara ho son) de les cases on encara es conserven els seus escuts a les façanes de dos cases del carrer Major.
I ampliant una mica la informació, la inscripció fa referència al primer dia dels idus d'abril, o sigui el dia 14.
Publica un comentari a l'entrada