9 de juliol de 2010

PEL FUTUR AMBIENTAL DE L'EBRE

Avui "La Veu de l'Ebre" va acompanyat per un dossier especial dedicat a la "Descontaminació de l'embassament de Flix" . Un interessant recull de 16 pàgines, amb articles d'opinió del Conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar i del científic Joan Grimalt (CSIC, IDAEA) valorant l'execució del projecte en marxa", entrevistes a Oscar Bosch, alcalde de Flix, i Daniel Pi, del CAT, un ampli reportatge sobre la descontaminació com un projecte mediambiental pioner, el pla d'abastament d'aigua a 71 municipis de l'Ebre i el Priorat, els controls de qualitat i finalment dos articles d'anàlisi a càrrec de Josep Canicio, secretari coordinador de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, i un de meu titulat "Pel futur ambiental de l'Ebre":

"L’inici de les obres de descontaminació química de l’embassament de Flix és sens dubte la millor notícia que es podia donar al riu Ebre. Després de gairebé sis anys en que es denuncià públicament estat de la qüestió, és un bon moment per felicitar-nos tots els ebrencs i ebrenques, ja que s’han desvetllat tot els dubtes i rumors interessats sobre la seua realització, i més tenint en compte que feia dos anys que s’adjudicaren les obres després d’un llarg procés.
L’any 2004 serà en la història recent de Flix, i per extensió del riu Ebre, un any que marcarà un punt i a part. El 9 de setembre amb l'aparició estelar del conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, obrint el "Telenotícies" de TV3 i anunciant a tort i a dret que s'havia descobert un gran abocador a residus radionuclèics, metalls pesants i compostos organoclorats a l'embassament de Flix, donant a conèixer un estudi del CSIC dirigit pel Dr Joan Grimalt que feia mesos circulava de despatx en despatx.
A partir d'aleshores vàrem tenir titulars de tota mena, el més destacat segurament el de la portada a "la Vanguardia", "Toneladas de residuos muy tóxicos en el Ebro". Una escalada de declaracions i compromisos, amb titulars de tota mena, varen seguir els mesos següents... Passat els anys hauriem de significar la implicació personal dels màxims responsables de medi ambient, la ministra Cristina Narbona i del conseller Salvador Milà, implicació clau.
Així es constituïren dues comissions, coordinades per ACUAMED, una de tècnica composta pel principals experts, del CSIC, de les Universitats així com de les administracions del Govern Central, de la Generalitat i local, i la Comissió de seguiment per a la descontaminació” presidida pel secretari general per al Territori i la Biodiversitat, Antonio Serrano, i composta pels màxims responsables de les administracions, ecologistes, regants, el CAT, així fins la mateixa direcció d’Ercros.
Els treballs de les diferents comissions es desenvoluparen entre l’octubre del 2004 i febrer del 2008, definint l’opció de la retirada dels llots, la redacció del projecte i el concurs, presentant-se 10 UTEs. El febrer del 2008 es farien públics els treballs universitaris coordinats pels científics Joan Grimalt i Narcís Prats, realitzats per una 50a d’investigadors. Una de les conclusions més mediàtiques seria la realitzada sobre "l'impacte sobre els peixos i organismes aquàtics" i "l'impacte sobre zones protegides". Així es destacava que la majoria dels peixos analitzats, carpes i silurs, tenien un contingut de compostos organoclorats i mercuri que es troba per sobre de les normatives acceptables per al consum humà.
El juliol del 2009 els nous responsables de medi ambient concretarien el projecte amb l'acord assolit per la Generalitat i el Govern central per tal d'elaborar un pla anomenat de “Pla de restitució” que ha de garantir la seguretat relativa al proveïment d'aigua dels 71 municipis aigües avall de Flix. Finalment, cal valorar el calendari d'execució i el de justificació entre el 2013 i el 2015, així com que en els temps de crisi que corren els 115 milios d'euros que dels fons de cohesió de la Comissió Europea."